Resultats de la cerca

Tenint en compte el seu traçat, pot ser d’accents, com per exemple la notació hispana, o de punts, com l’aquitana Hi ha notacions els neumes de les quals són disjunts, com en el cas de la paleofranca i la lorena, i d’altres en què els neumes són conjunts, com en la de Sankt Gallen, en la francesa i en la primitiva catalana notació catalana Entre les notacions de l’Europa central la més important és la de Sankt Gallen, sorgida al monestir del mateix nom i que és una de les més antigues s’estengué per Suïssa, el nord d’Itàlia i l’est de França, i influí en el desenvolupament de les notacions…

Equival a la notació neumàtica in campo aperto o escrita en un espai desproveït de línies horitzontals El seu nom deriva del grec i es refereix als gestos de les mans del director del cor, que se suposa que són els que tracten de reproduir els neumes La ciència que s’ocupa de la interpretació d’aquests darrers en funció del seu traçat rep el nom de semiologia

Inclou tots aquells tipus de notació neumàtica escrita in campo aperto , és a dir, en un espai desproveït de línies horitzontals, els neumes de la qual guarden entre ells una certa relació d’alçada el seu contrari és la notació adiastemàtica Algunes notacions diastemàtiques, especialment les que utilitzen neumes de tipus accent, poden ser molt vagues d’altres, com l’aquitana, que empra neumes de punts, són gairebé tan precises com aquelles que s’escriuen en el tetragrama L’afany d’escriure els neumes de forma espaiada cada vegada amb més precisió dugué a l’ús de dues línies que…

Escrita en notació neumàtica adiastemàtica, es conserva en més d’una vintena de còdexs i en diversos fragments manuscrits que van del segle IX al XIII A desgrat dels estudis paleogràfics M Sablayrolles, H Anglès, P Wagner, G M Suñol, G Prado, L Brou, etc, en resta pràcticament desconeguda la melodia, llevat d’unes quantes que foren transcrites en notació diastemàtica aquitana i catalana Bé que hom pressuposava una notació pròpia primitiva, els manuscrits reflecteixen dues escoles la del nord, amb neumes verticals molt fins i acurats que procedeixen probablement de la notació…

El seu significat entre els segles XII i XVI varia, segons que es tracti de notació neumàtica o quadrada, de notació modal o de notació mensural En el primer cas, l’únic que indica és un conjunt de notes que es canten sobre una síllaba, mentre que en els altres dos casos s’integra dins un sistema rítmic En la notació modal, el valor de les seves notes depèn de la seva combinació amb altres lligadures, dins del conjunt d' ordines que se succeeixen tot al llarg de la melodia En la notació mensural, totes i cadascuna de les notes que integren una lligadura tenen valors fixos…

Abans de la simplificació de les rúbriques del breviari 1956, la salve es recitava o cantava després de cada hora canònica des de les primeres vespres de la Trinitat fins a la nona del dissabte abans d’advent El text es distribueix en sis frases i tres invocacions finals la melodia gregoriana, de to primer, és neumàtica des del segle XVII, però, se’n canta també una de sillàbica, d’Henry Du Mont, en to cinquè Ha estat atribuïda al monjo Hermann de Reichenau 1013-1054, a Ademar de Montelh m 1098 o també a Pedro de Mezonzo m 1002, bisbe de Santiago de Compostella Introduïda a Cluny…

Fundat l’any 910 per l’abat Bernó de Baume i per Guillem III d’Aquitània, s’hi inicià una gran reforma monàstica, l’anomenat moviment cluniacenc Reflectir la grandesa de Déu a través de la celebració, amb gran esplendor, de l’ofici diví i de la missa era un dels punts principals del nou orde, que tingué un gran desenvolupament gràcies a l’obra dels seus abats, com ara Bernó 910-927, Odó 927-942, Maiol 948-994, Odiló 994-1049, Hug 1049-1109 i Pere el Venerable 1122-56 L’època de màxima expansió de l’orde cluniacenc correspon al començament del segle XII, en què tenia més de mil monestirs,…

La notació musical és una modalitat molt complexa de l’escriptura, i un gran nombre de les notacions són basades en signes gramaticals, com les lletres, els accents i els signes de puntuació, als quals hom ha atribuït una funció musical Són moltes les civilitzacions orientals que han conegut una notació musical, com les de la Xina, l’Índia, etc A l’Occident, la primera notació és la de la Grècia antiga, que mitjançant quinze lletres servia indistintament per a la música vocal i instrumental Aquesta notació fou adoptada pels romans, que a partir del s V substituïren l’alfabet grec pel llatí…

Els seus orígens es remunten al 612, any en què l’irlandès Gallus ~550-~627 fundà una ermita vora el riu Steinbach, prop de Zuric Aviat reuní al seu voltant una petita comunitat, que l’any 720 era regida per sant Otmar ~689-759, que fundà el monestir La casa seguí la regla irlandesa fins que l’any 760, en què passà a dependre del bisbat de Constança, adoptà la regla benedictina L’emperador dels francs Lluís el Piadós 814-840 transformà Sankt Gallen en una abadia reial independent En temps de l’abat Gozbert 816-836, el monestir inicià el període de prosperitat més gran, tant econòmica com…