Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
peirer | peirera
tiento
Música
Des del segle XVI fins al principi del XVIII, forma instrumental espanyola o portuguesa anàloga al ricercare italià.
Els primers exemples de tientos , compostos per a viola de mà en la primera meitat del segle XVI, es caracteritzaren pel seu estil preludial En consonància amb el sentit de la mateixa paraula tiento , aquestes peces, en general de curta durada, tenien un caràcter de prova, de tempteig, de tast de l’afinació i les característiques de l’instrument Com a exponents d’aquest període es pot esmentar Ll del Milà El Maestro , 1536 o A de Mudarra Tres libros de música en cifras para vihuela , 1546 A partir de la segona meitat del segle XVI, el tiento passà a ser una forma eminentment imitativa,…
discografia
Música
Ciència dedicada a la descripció, l’ordenació i l’estudi de les gravacions sonores.
El terme, però, també es refereix a la relació de discos fonogràfics feta segons la matèria, l’autor o l’intèrpret Es pot aplicar a tota mena d’enregistraments realitzats amb qualsevol mitjà, des del cilindre, el disc o el casset fins als mitjans audiovisuals més sofisticats Una discografia inclou, bàsicament, informació sobre la música, la interpretació i l’enregistrament Les primeres discografies a destacar, la Hot discographie de C Delaunay i The Gramophone Shop Encyclopaedia of Recorded Music, sorgiren cap als anys trenta Bibliografia Complement bibliogràfic Padrol, Jordi Recull de la…
tonadilla
Música
Peça curta que durant el segle XVIII s’interpretava en els entreactes d’obres escèniques vocals de llarga durada, com a equivalent dels intermezzi italians.
Més rarament, el terme s’utilitza per a designar actes sacramentals del teatre espanyol de la segona meitat del segle XVIII i del XIX L Misón i A Guerrero es consideren els primers autors documentats de tonadillas , composicions que tingueren una rellevància especial en els escenaris madrilenys El gènere, del qual es coneixen riques mostres com La plaza de Palacio de Barcelona , de JValledor estrenada al Teatre de la Santa Creu barceloní el 1774, es val de recursos populars com aires de dansa a l’estil del fandango, la jota o la seguidilla , a més del tractament dels personatges vinculats als…
xifrat
Música
Sistema de notació abreujada relatiu a l’harmonia que s’utilitza en la realització harmònica i en l’anàlisi harmonicotonal i que expressa en signes, principalment numèrics i alfabètics, quin acord s’ha de realitzar a partir d’una nota donada (en el primer cas) i quina és la interpretació harmonicotonal d’un text musical (en el segon).
Cal remarcar que altres sistemes de notació numericoalfabètica, com per exemple la tabulatura, no són considerats en aquest article perquè no fan referència a l’harmonia Els dos tipus de xifrat de realització harmònica utilitzats habitualment són els del baix xifrat i el xifrat americà En el baix xifrat , un recurs compositiu emprat entre el començament del Barroc i aproximadament l’any 1770, l’intèrpret realitza els acords a partir de la línia melòdica del baix, que conté el sistema de notació en xifres, principalment numèriques, i aquestes expressen la distància intervàllica que separa el…
acompanyament
Música
Part d’una textura subordinada i alhora complementària de la principal, habitualment de caràcter melòdic.
La presència d’un acompanyament implica l’existència d’una part principal que ocupa el primer pla en la percepció de l’oient Consegüentment, a fi de no dificultar-ne la percepció i de mantenir-se en un segon pla, l’acompanyament hi subordina les seves característiques harmòniques, ritmicomètriques, figuratives, dinàmiques, expressives, etc Això no exclou, però, que pugui passar, momentàniament, a un primer pla, com per exemple quan la veu principal té silencis L’acompanyament té un caràcter subordinat però no és superflu i, a més d’estar al servei de la part principal, la complementa, tot…
musicologia
Música
Entesa com a ciència musical (Musikwissenschaft), és la disciplina acadèmica que s’ocupa d’investigar i reflexionar sobre el fenomen musical en tota la seva extensió i profunditat, en totes les seves manifestacions i derivacions.
Estructuració de la musicologia com a disciplina acadèmica, segons H H Dräger © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura En primer lloc és una ciència, és a dir, una ocupació reflexiva o crítica de tota la substància i accidents del fenomen sonor i de la vida musical possibles de ser abordats per la raó, tant de manera filosòfica, psicològica, històrica, sociològica com cientificonatural Per mitjà de la reflexió positiva i fenomenològica, busca aclarir els problemes de la música fins a l’especulació abstracta Com a ciència moderna nasqué en ambients alemanys al final del segle XIX Des de la fi…
cervantisme
Literatura
Estudi crític de la vida i de l’obra de l’escriptor Miguel de Cervantes Saavedra.
L’interès per la vida i l’obra de Cervantes es fonamenta en la fama universal del Quixot , i ha generat un cúmul d’estudis que van des d’aportacions crítiques de gran rigor fins a brèvols treballs apologètics o pamfletaires d’afeccionats A part les edicions castellanes, les traduccions i algunes referències i testimonis contemporanis Nicolás Antonio, Tirso de Molina, hom no pot parlar amb propietat de cervantisme al s XVII Al s XVIII, en canvi, ja apareix un nivell crític i erudit entorn del Quixot , que esdevé un clàssic i que és comparat amb Homer i Virgili El 1773 Gregori Maians i Siscar…
bibliografia
Arxivística i biblioteconomia
Relació sistemàtica, diversament ordenada i sovint crítica o raonada, d’obres relatives a una o diverses matèries.
Els catàlegs de biblioteques, bé que en llur majoria no obeeixen a un mètode selectiu raonat, són, especialment en les grans biblioteques, veritables bibliografies generals de gran valor Igualment poden ésser-ho els índexs de publicacions i les guies d’obres de referència Els primers repertoris de caràcter bibliogràfic són els catàlegs sistemàtics de les biblioteques alexandrines compilats per Callímac al segle III aC i, en sentit ampli, les freqüents llistes de manuscrits dels monestirs medievals La necessitat del repertori bibliogràfic no aparegué, però, fins al segle XV, amb la invenció de…
composició
Música
Procés de creació d’una obra musical.
El terme també s’aplica a l’obra musical creada amb la finalitat de la seva execució sonora El procés de creació d’una obra musical té present i utilitza, a voluntat del compositor, tots els elements propis del llenguatge musical com ara la forma, la melodia, el contrapunt, l’harmonia, el timbre, el ritme i el metre, i també es pot definir a partir d’aspectes propis de la interpretació com són el tempo , l’articulació i el fraseig, els matisos i el caràcter de l’obra A més a més dels paràmetres musicals esmentats, l’autor en disposa d’extramusicals com ara la utilització de textos literaris o…