Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
teledetecció dels oceans
Geografia
Branca de la teledetecció que té per objecte l’observació dels oceans.
Podem distingir dos grups de sensors els sensors passius, que mesuren la radiació electromagnètica provinent de l’oceà, i els sensors actius o radars, que emeten la seva pròpia radiació i mesuren les característiques del senyal retornat Entre els sensors passius se solen diferenciar les observacions fetes en l’espectre visible, l’infraroig i el de microones Depenent de les longituds d’ona amb les quals fem les observacions, podrem mesurar diferents variables com la concentració de la clorofilla visible, la temperatura superficial de la mar infraroig i microones, la salinitat microones o la…
circulació general dels oceans
Geografia
Sistema de corrents predominants als oceans.
La circulació superficial dels oceans es caracteritza per la presència de corrents molt intensos als marges occidentals de les conques oceàniques, que transporten aigua de l’equador cap als pols corrent del Golf, corrent de Kuro-Shio, etc, i corrents no tan intensos al marge oriental, dirigits dels pols cap a l’equador A prop de l’equador, lleugerament desplaçats cap al nord, hi ha els corrents equatorial nord i equatorial sud, que hi són parallels i que flueixen d’est a oest Entre aquests es troba el que habitualment s’anomena contracorrent equatorial, que circula en sentit…
aigua de mar

L’extensió dels oceans
© Fototeca.cat
Geografia
Aigua que conté diverses sals en solució i que forma les mars i els oceans.
Per tal de definir-ne la composició, hom usa habitualment dos valors —clorinitat i salinitat—, expressats en tant per mil de pes Per tal de distingir petites diferències entre mostres, és emprada, també, la mesura de la conductivitat elèctrica, que és la propietat física de l’aigua de mar determinable amb més precisió La salinitat mitjana és del 34,75 0 / 0 0 , però pot variar sensiblement en funció de la insolació i de l’evaporació, i igualment de les aportacions fluvials Així, al golf Pèrsic assoleix el 40%o, i a la mar Roja el 41%o, mentre que al golf de Bengala, a la mar Groga i a la mar…
eustatisme
Geologia
Variació del nivell dels oceans per diverses causes geològiques.
L’augment, o transgressió, del nivell dels oceans es deu a l’acumulació gradual de sediments en el fons, a la fusió de les glaceres, a la formació de serralades al fons dels oceans per l’acció de moviments tectònics suboceànics o a la isostàsia El descens, o regressió, és originat per esfondrament de la cubeta de sedimentació d’origen tectònic o per la formació de glaceres Hom anomena eustatisme diastròfic el que ha donat lloc a nombroses superfícies d’erosió en funció dels diferents nivells marins corresponents a moviments eustàtics produïts per moviments isostàtics…
satèl·lit oceanogràfic
Geografia
Satèl·lit amb instruments especialment dissenyats per a observar els oceans.
La tècnica actual permet mesurar des de l’espai magnituds tan diverses com la concentració de clorofilla, la temperatura o el nivell del mar L’ús massiu de satèllits oceanogràfics ha fet possible començar a tenir llargues sèries temporals que permeten aprofundir el coneixement dels oceans Entre altres coses, han permès observar i entendre millor el fenomen d’El Niño, ja que el de 1997-98 pogué ésser seguit per aquests satèllits millorant-ne la predicció i per tant reduint-ne l’impacte economicosocial L’àmbit d’aplicació dels satèllits és cada vegada més gran Tanmateix, la…
oceanografia
Geografia
Geologia
Ciència que estudia els oceans i els mars.
Servint-se de la física, la geologia, la biologia, la química i les matemàtiques, darrerament ha evolucionat espectacularment gràcies als nous mitjans tècnics d’exploració de les profunditats, sobretot d’ençà de la utilització de la sonda acústica 1918 i dels instruments de mesurament i materials precisos ecosondes, fotografia submarina, reflexió sísmica, escafandres, etc dels vaixells oceanogràfics 1940 i dels batiscafs batiscaf, que permeten una exploració racional de les mars En aquest sentit, l’oceanografia s’obre a noves dimensions, fonamentals per al futur de la humanitat Potencialment…
oceanologia
Geografia
Ciència que estudia els fenòmens biològics i geològics de les mars i els oceans, emprant les coneixences fisicoquímiques més adients.
Amb un sentit més ampli que l'oceanografia, hom tendeix a substituir-ne el nom, reservant l’oceanografia a l’estudi descriptiu de les mars i els oceans A pesar de les diferències etimològiques, el terme oceanografia i oceanologia s’utilitzen com a sinònims i en ambdós casos es refereixen a la ciència que estudia els fenòmens físics, químics, biològics i geològics relacionats amb els oceans i les interaccions que es produeixen entre aquests A la pràctica, l’ús del terme oceanologia o oceanografia depèn de la tradició Així, per exemple, als països de l’Europa…
SeaWIFS
Electrònica i informàtica
Espectroradiòmetre del satèl·lit SeaStar, instal·lat el 1994.
El sensor obté dades del color dels oceans, que permeten analitzar i quantificar la producció primària de l’oceà i veure com afecta la bioquímica global Les dades s’utilitzen per a fer un seguiment del paper dels oceans en el cicle de carboni, com també l’intercanvi d’altres elements i gasos crítics entre l’atmosfera i l’oceà Consta de vuit bandes espectrals de mesura que van des de l’espectre visible fins a l’infraroig Les dades de SeaWIFS són rebudes diàriament
vaixell oceanogràfic
Geografia
Vaixell especialment dissenyat per a estudiar els oceans.
Ho són els Thalassa i García del Cid Al març del 2004 el govern espanyol autoritzà la construcció d’un nou vaixell de recerca oceanogràfica, el Sarmiento de Gamboa Aquest vaixell, preparat per a fer recerca en qualsevol punt del planeta tret de les zones polars, serà el primer vaixell oceanogràfic espanyol que treballarà amb vehicles submarins de control remot ROV d’altes profunditats i vehicles autònoms submarins AUV La seva base d’operacions estarà situada a Galícia i es destinarà primordialment a la recerca en l’Atlàntic
oceà
Oceanografia
La massa total d’aigua salada, única i contínua (mar).
Hom desconeix el mecanisme pel qual la Terra —únic planeta del sistema solar amb grans masses d’aigua— pot retenir tanta aigua i, en canvi, amb prou feines conté gas neó, d’un pes molecular semblant, tan abundant al Sol i als estels del mateix sistema Una hipòtesi, no comprovada, explica que, mentre que hom no troba el neó formant composts —desaparegué, doncs, al moment de formar-se la primera acumulació de partícules en estat sòlid—, l’aigua pogué unir-se als silicats de les primitives partícules sòlides i, després, en un estadi evolutiu posterior, a causa de la gravetat se’n desprengué i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina