Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
problema de Dido
Matemàtiques
Problema consistent en la determinació de quina d’entre totes les corbes tancades sense punt doble, amb un perímetre donat, conté l’àrea més gran.
Fou resolt per J Bernoulli, que deduí correctament que la resposta és la circumferència el nom és atribuït llegendàriament a la fundadora de Cartago, que l’hauria plantejat empíricament
episcopalisme
Cristianisme
Corrent teològic que accentua el paper de l’episcopat dins l’estructura eclesial.
Aquest corrent fou iniciat al s XV, i hom el troba lligat al conciliarisme Fou defensat pels bisbes hispànics a Trento, i al s XVIII fou assumit pel febronianisme Eventualment arraconat pel concili I del Vaticà en definir la supremacia del papa, l’episcopalisme tornà a ésser plantejat pel renaixement teològic del s XX, i constitueix les arrels de la teologia de la collegialitat
principi d’individuació
Filosofia
Principi o raó explicativa del fet que un ésser concret tingui una existència específica i singular.
Plantejat per Aristòtil, que hi donà solucions diverses, el tema fou debatut per l’escolàstica per motius cristològics Per a Tomàs d’Aquino, aquest principi era constituït per la matèria primera quantificada per a Duns Escot, era d’ordre ontològic i s’expressava en l' ecceïtat per a Occam, contràriament, el problema era inexistent, atesa la seva actitud nominalista Modernament, Leibniz se n'ocupà, i el resolgué adés en el pla de l’essència, adés en el de l’espai i el temps, solució, aquesta última, que propugna Schopenhauer
propagació multicamí
Diversificació d’un senyal a través d’un camí directe i/o a través d’un o múltiples camins reflectits.
Aquest fenomen de propagació pot ésser causat per diversos factors, com ara la refracció i reflexió del senyal en la ionosfera, la conducció atmosfèrica, la reflexió en objectes terrestres edificis o muntanyes, per exemple, o en el cas d’interiors, les parets i els objectes metàllics L’arribada del senyal per diversos camins implica que en recepció es troben diversos senyals amb diferents retards i atenuacions que poden causar interferències destructives o desplaçaments en la fase En comunicacions s’han plantejat diversos mètodes per a combatre els efectes de la propagació…
crucifixió
Història del dret
Forma d’aplicació de la pena capital en certs pobles de l’antiguitat (creu).
El crucificat moria d’asfíxia toràcica i de dessagnament A Roma eren exclosos de la crucifixió, en principi, els ciutadans romans, bé que durant l’Imperi la pena fou aplicada a ciutadans romans de classe baixa humiliores , però mai als de classe alta honestiores Quant a la crucifixió de Crist, hom s’ha plantejat el problema de si la condemna fou per motius polítics més que no pas religiosos, com proclamen els evangelis Hom no pot dir, però, que la crítica històrica afavoreixi la hipòtesi dels motius estrictament polítics La pena de la crucifixió fou abolida per Constantí en…
agramontès | agromontesa
Història
Membre d’un dels dos bàndols en què es trobava dividit el regne de Navarra des de mitjan s XIV fins al començament del s XVI i que reflectien, en certa manera, la divergència de mentalitat entre la gent de muntanya de l’alta Navarra i la gent de la plana.
Eren capitanejats respectivament per les cases dels Agramont i dels Beaumont, ambdues de llinatge reial, d’on deriva el nom d’agramontesos i beaumontesos amb què eren denominats els partidaris de l’una i de l’altra A mitjan s XV trobaren un camí per a fer-se prepotents amb motiu del problema successori plantejat per la mort de la reina Blanca de Navarra 1441 els beaumontesos es posaren al cantó de Carles, príncep de Viana, mentre que Pedro de Agramont i els seus s’alinearen al costat del pare d’aquell, el rei vidu Joan d’Aragó llur actuació quedà implicada en la guerra civil…
esdevenir
Filosofia
Procés de transformació del real que passa d’una forma d’ésser a una altra de diferent.
El problema de l’esdevenir, estretament lligat al de l’ésser, fou plantejat per la filosofia presocràtica per tal de fonamentar i explicar la possibilitat del canvi, sobretot el de tipus substancial, i es polaritzà entorn d’Heràclit, que explicà la realitat com a pur esdevenir, i de Parmènides, per a qui l’ésser resta sempre immòbil i inalterable i l’esdevenir no és sinó aparença Aristòtil cercà de reconciliar ambdues posicions mitjançant els dos parells conceptuals de matèria i forma i de potència i acte L’escolàstica recollí la doctrina aristotèlica i donà per resolt el…
modalitat
Lògica
Qualitat de les proposicions o dels judicis modals.
Segons Aristòtil, la modalitat, o mode com S i P s’uneixen en el judici, pot ésser de quatre tipus de possibilitat , d' impossibilitat , de contingència i de necessitat La similitud entre possibilitat i contingència contingent és allò que alhora pot donar-se i no donar-se, i àdhuc entre impossibilitat i necessitat necessari és allò que no pot no donar-se, ha estat factor determinant del fet que la lògica postaristotèlica hagi cregut necessari de corregir la taula d’Aristòtil, insistint en un ulterior estudi de la modalitat de possibilitat Més radical fou la postura de Kant en establir la…
hidrur de bor
Química
Qualsevol compost format per bor i hidrogen.
Correspon a la fórmula B n H n + 4 borà o bé a la B n H n + 6 dihidroborà hom no en coneix del tipus B n H n + 2 A temperatures altes es descomponen en bor i hidrogen a temperatures inferiors els hidrurs més lleugers donen lloc a la formació d’hidrurs superiors Són hidrolitzats a àcid bòric i hidrogen com a productes darrers Hom n'obté en deixar caure borur de magnesi polvoritzat sobre àcid fosfòric concentrat i calent L’establiment d’estructures compatibles simultàniament amb les propietats poc freqüents dels hidrurs de bor i amb llur deficiència electrònica ha plantejat…
paradoxa del gat de Schrödinger
Química
Paradoxa a la qual s’arriba com a conseqüència de l’aplicació de la mecànica quàntica a un sistema físic macroscòpic.
Aquest experiment teòric, plantejat per Erwin Schrödinger l’any 1935, consisteix a tancar en una caixa un gat juntament amb una partícula de material radioactiu i una ampolla de verí que es trenca en cas que la partícula radioactiva es desintegri la partícula té un 50% de probabilitats de desintegrar-se en un termini de temps donat Segons les lleis de la mecànica quàntica, les partícules són descrites per una funció d’ona formada per la superposició de tots els estats possibles de la partícula que, en un moment determinat, permet calcular la probabilitat de trobar-la en un cert…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina