Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
crítica
Filosofia
Disciplina que té per objecte discernir la natura, les condicions de possibilitat, els límits i els pressupòsits del coneixement humà.
El terme fou introduït en el llenguatge filosòfic per Kant Juntament amb aquesta denominació, d’ús preferent en els manuals neoscolàstics antigament hom en deia logica maior , hom utilitza indistintament els termes de gnoseologia , epistemologia, teoria del coneixement i, àdhuc, criteriologia La consideració del coneixement com a problema filosòfic central és relativament recent Locke, Leibniz, Berkeley, Hume, etc, bé que hom pot trobar reflexions epistemològiques disperses en filòsofs de l’antiguitat i de l’edat mitjana A partir del sistema kantià restaren assentats els pressupòsits…
delicte natural
Dret penal
Figura creada per l’escola positivista consistent en la transgressió dels sentiments altruistes bàsics de benvolença i justícia mitjançant accions socialment perjudicials.
Aquesta figura sorgí del desig d’assolir una definició de delicte, sense tenir en compte que la noció de delicte és en íntima relació amb els pressupòsits ideològics, polítics i econòmics de cada societat concreta
vici de forma
Dret processal
Manca de pressupòsits en una resolució o en un procediment judicial.
Pot afectar el contingut vici en la forma de jutjar o l’origen i la forma vici en la forma de procedir En ambdós casos pot tenir lloc la presentació de recurs de cassació, per infracció de la llei i per defecte de forma, respectivament, l’existència del qual comporta que el negoci sigui anullable
articulació doble
Fonètica i fonologia
En la terminologia d’André Martinet, procés onomasiològic de conversió a unitats lingüístiques de tota entitat informativa al qual aquell autor atribueix una primera fase de conversió a monemes: /té/, /mal/, /de/, /cap/, i una segona de linealització total en forma de fonemes:.
∣t∣, ∣é∣, ∣m∣, ∣á∣, ∣l∣, ∣d∣, ∣e∣, ∣k∣, ∣á∣, ∣p∣ A aquesta doble articulació o conversió analítica en segments unitaris s’afegeix el que ell anomena els suprasegments, com és ara la durada, la intensitat, el to, la corba melòdica, etc, per tal de reproduir lingüísticament, i segons els pressupòsits de cada llengua, el contingut d’informació, base de tota mena de missatge comunicatiu
història de vida
Educació
Metodologia de recerca qualitativa que permet reconstruir els esdeveniments més rellevants de la vida d’una persona.
Aquesta reconstrucció es pot realitzar de manera lliure o bé dirigida i la seva eina principal és la memòria S’intenta captar la totalitat de l’experiència biogràfica tot descrivint els canvis que han afectat l’individu, amb la visió subjectiva amb què un es veu a si mateix i veu els altres També inclou les claus d’interpretació de nombrosos fenòmens socials que només troben una explicació adequada per mitjà de l’experiència personal d’individus concrets En la recerca pedagògica, se solen presentar en forma d’històries de vida casos singulars d’alumnes i de docents que illustren les…
neopragmatisme
Filosofia
Moviment filosòfic contemporani que manté els pressupòsits bàsics del pragmatisme americà de J.Dewey i W.James.
Pel neopragmatisme, la visió més àmplia possible no coincideix mai amb una mirada panoràmica, neutral, objectiva, absoluta Es tracta d’anar més enllà de l’oposició universalisme-relativisme L’activitat filosòfica s’ha d’entendre com una espècie de descripció i de narració entre les altres, més o menys diferent de les altres, però no superior S'ha acusat el neopragmatisme d’ésser relativista, ja que rebutja la racionalitat i la universalitat de la modernitat Convé inspirar-se en els filòsofs que han contribuït a la desconstrucció dels privilegis de la paraula filosòfica o a la promoció d’una…
existència
Filosofia
El fet d’existir.
En la filosofia escolàstica, que la sol identificar amb l’ésser en general esse , l’existència és distingida metafísicament, en tot ens creat, de l'essència Una tal distinció, tanmateix, sembla que no pot ésser remuntada al pensament grec, puix que, per a aquest, tota essència és tan necessària com la seva existència i s’hi identifica, ni que sigui aquesta purament mental Així, en Aristòtil el verb είναι es refereix indistintament tant al fet d’existir com a l’essència de l’existent La introducció de la distinció entre essència i existència s’explica a partir de dos motius d’una…
keynesianisme
Economia
Nom atorgat al corrent fonamentat en les idees de J.M. Keynes sobre control del nivell d’activitat econòmica, contingudes a The General Theory on Employment, Interest and Money (1936).
L’impacte d’aquesta obra fou molt acusat als ambients acadèmics anglès i nord-americà després de la Segona Guerra Mundial Entre els primers keynesians es destaquen AHHansen, Paul Samuelson i James Tobin als EUA i JRobinson, sir Roy Harrod i NKaldor a Anglaterra El keynesianisme, tanmateix, ha caricaturat el pensament del seu inspirador en concentrar-se en la defensa de la política fiscal com l’instrument més vàlid de la política econòmica, per oposició a la política monetària defensada per quantitativistes i neoquantitativistes Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, però, l’acceptació dels…
fisiocràcia
Economia
Corrent doctrinal del pensament econòmic aparegut a França a la segona meitat del segle XVIII, enfront del mercantilisme vigent fins aleshores.
François Quesnay i els seus seguidors, que s’autodenominaren economistes , constituïren la primera escola econòmica coherent L’obra de Quesnay Tableau économique 1758 fou el primer model econòmic que descriví la interdependència entre les diferents classes socials agricultors, propietaris i l’anomenada classe estèril donant-los una comprensió global i dinàmica posà en relleu que l’agricultura era l’únic sector capaç de produir un excedent o una riquesa produit net , mentre que la indústria i els serveis eren sectors exclusivament transformadors, a càrrec de la classe estèril Com que aquest…
desmitologització
Cristianisme
Procés consistent a deslliurar-se de la comprensió mitològica de l’anunci evangèlic.
Aquest terme fou introduït en el llenguatge filosoficoteològic per Rudolf Bultmann el 1941 La meta del programa bultmannià era de fer comprensible a l’home modern, segurament amb un inconfesat afany apologètic, el querigma del Nou Testament, tot deslliurant-lo de les formes i de la comprensió mitològiques amb què brollà, segons els concrets condicionaments del temps i de l’espai en què fou anunciat i elaborat Aquest intent té una llarga prehistòria en la teologia cristiana, per exemple, en el mètode exegètic anomenat allegòric allegoria, en la teologia liberal, etc L’esforç, segons Bultmann…