Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
pretèrit
Gramàtica
Denominació genèrica de temps verbal que, respecte al present del qui parla, expressa acció passada, sense precisar-ne l’aspecte de duració o d’acabament.
Aquesta precisió, la donen els adjectius imperfet, perfet, indefinit, anterior i plusquamperfet amb què són designats els diversos temps pretèrits o passats
bearnès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte gascó parlat sobretot al territori de Bearn.
Alguns han volgut distingir el bearnès del gascó hom explica aquest fet, reflex del particularisme bearnès i del prestigi de l’antiga cort de Pau, perquè des del 1589 al 1789 fou llengua oficial per a actes públics, judicials i notarials i gaudí d’una certa autonomia lingüística Però és impossible de definir el bearnès per un conjunt de trets específics, car cap d’aquests trets no li és exclusiu Alguns són comuns amb el bigordà pa, vi, per pan, vin , o amb el conjunt del gascó pirinenc article, eth, era per lo, la a la part muntanyenca D’altres, amb una part de les Landes laba per lawa =…
medicina psicosomàtica
Patologia humana
Branca de la patologia que estudia les afeccions somàtiques derivades de factors emocionals, siguin pretèrits o presents.
La demarcació, dins el camp dels fenòmens patològics, d’una psicosomàtica específica no deixa d’ésser tanmateix prou artificial no sols perquè tota malaltia inclou etiològicament elements psicològics, sinó també per la dificultat de determinar quines són les malalties genuïnament psicosomàtiques D’altra banda, bé que el nom és recent, la psicosomàtica respon a una pràctica tan antiga com la de la mateixa medicina Trets comuns dels que hom pot caracteritzar com a desordres psicosomàtics sovint denominats avui psicofisiològics són, entre altres, els següents manifestació clara d’un dolor físic…
augment
Lingüística i sociolingüística
Partícula que, en certes llengües indoeuropees —indoirànic, armeni i grec—, precedeix els pretèrits verbals com a característica temporal; la seva funció, doncs, és la mateixa de les desinències secundàries.
L’augment consisteix en una vocal * e > a- en indoirànic exemples sànscrit ábharat , armeni eber , ἔφερε L’ús de l’augment sembla haver estat, en principi, potestatiu, puix que a l’èpica grega arcaica hom troba moltes formes sense partícula
historiografia de la Il·lustració
Historiografia catalana
Dins la producció historiogràfica del s. XVIII la Il·lustració proposà una visió singular de la història, amb un model teòric caracteritzat per l’alliberament del discurs històric de la tutela teològica i providencialista mitjançant l’aplicació de la crítica racional, l’interès especial per aquells temes “culturals” que significaren un progrés objectiu en el procés de civilització humana, la utilització de l’explicació dels fets pretèrits com a instrument moralitzador i educador, la persecució d’una síntesi entre erudició i filosofia històrica i l’aplicació d’una pauta narrativa acurada i amena.
Desenvolupament enciclopèdic Tradicionalment, s’ha pres com a paradigma del pensament històric de la Illustració la concepció de Voltaire 1694 – 1778, tot i que el filòsof historiador francès mostrà una acientífica indiferència per la tasca erudita i una extraordinària confiança en l’ideal filosòfic a l’hora d’admetre l’existència de lleis naturals determinants en el decurs de la humanitat La seva combativa història filosòfica, tot i no ser gaire secundada més enllà dels Pirineus, moderà l’aspror del mètode erudit prevalent entre la majoria dels afeccionats a les antiguitats Voltaire influí…
art alemany
La catedral de Freiburg im Breisgau, un dels edificis més representatius del gòtic alemany
© B. Llebaria
Art
En un sentit ampli, art que s’ha desenvolupat —des dels temps carolingis i, especialment, des dels temps otonians— dins els territoris de població alemanya.
El límit amb l’art italià i el francès ha estat sempre molt clar, així com amb el dels Països Baixos En canvi, l’art alemany s’expandí damunt l’E eslau, els estats bàltics i els països escandinaus, sobretot Suècia És molt possible que, d’entre totes les terres que pertangueren a l’imperi de Carlemany, les properes al Rin siguin les que més demostraren els fruits del gran esforç cultural realitzat, particularment en l’arquitectura, en la illuminació de manuscrits i en l’orfebreria En són exemple edificis com el palau d’Ingelheim, del qual hi ha escasses restes, la capella palatina d’Aquisgrà i…
sòl
Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…