Resultats de la cerca

Tenen el cos en forma de disc, cua més o menys prima i mitjanament llarga i amb dues petites aletes dorsals properes a l’extrem, aleta caudal reduïda, dors amb espines o protuberàncies dorsals, boca amb una sèrie de plaques dentàries o petites dents afilades i el rostre curt o llarg segons les espècies En els mascles, la part interna de les aletes ventrals s’ha transformat en un òrgan copulador Són ovípars i les càpsules dels ous són característiques de cada espècie Habiten en fons sorrencs i es nodreixen d’altres peixos i de crustacis A la Mediterrània hom en troba unes 15 espècies, quatre…

El disc és subromboïdal, amb el cap prominent i els ulls i els espiracles obrint-se en direcció lateral Darrere l’aleta dorsal, a la base de la cua, hi ha un llarg aculi verinós, que pot produir ferides molt doloroses És una espècie vivípara que habita als fons sorrencs, on s’alimenta de molluscs bentònics tanmateix, neda sovint prop de la superfície i àdhuc pot saltar fora de l’aigua És una espècie cosmopolita, comuna a la Mediterrània

Les aletes pectorals són grosses i poc diferenciades del tronc La regió caudal és reduïda damunt la cua hi ha les aletes imparelles, llevat de l’anal, que desapareix Algunes espècies posseeixen òrgans elèctrics Solen tenir denticles dèrmics al dors, on també tenen els ulls, i darrere d’aquests, els espiracles Són peixos bastant sedentaris els individus d’algunes espècies solen habitar als fons de sorra o de fang, mig colgats talment que només en sobresurten els ulls i els espiracles És un grup ric en espècies, distribuïdes per totes les mars habiten en general els fons litorals, a no gaire…

Té el rostre llarg i punxegut, amb el perfil anterior dels cos escotat presenta denticles dèrmics grossos a la part dorsal de la cua i petits per tot el cos, el color del qual és gris pissarra al dors, i blanquinós o grisenc, amb taques negres, al ventre Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes, dels 100 als 300 m Aquesta rajada és comuna a l’Atlàntic, al canal de la Mànega i a la Mediterrànea És conegut també amb els noms de càvec i corretja

El rostre és llarg i punxegut, i el cos, aplanat en forma de disc romboidal la cua del mascle presenta una sèrie dorsal de fiblons, i dues de laterals en ambdós sexes hi ha petites formacions espinoses esteses per tota la cara dorsal, que és bruna, tirant a marró o grisenca, mentre que la ventral és blanca, rosada o grisenca, amb un ribet violat a les aletes Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes És comú a la Mediterrània, al canal de la Mànega i a les costes atlàntiques africanes És conegut també amb els noms d' escrita blanca i rajada blanca

Habita a les cavernes de les costes rocalloses, a partir dels 15 m de profunditat, i s’alimenta d’invertebrats marins És pescat amb nanses, i constitueix un dels productes marins més apreciats en gastronomia Molt semblants són la llagosta salamenya P mauritanicus i la llagosta verda P regius , de les costes del nord d’Àfrica Als Països Catalans, la pesca de llagostes és gairebé exclusivament illenca, bé que la llagosta obtinguda al continent 9 tones el 1971 assoleix més pes per unitat Els ports que més s’hi dediquen són els menorquins de Fornells i Ciutadella i els mallorquins d’Alcúdia,…

Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…

Pot ésser interpretat com una forma instintiva i avial d’adaptació de la dieta en funció de les disponibilitats i necessitats alimentàries, amb introducció de factors imaginatius Així, cada país desenvolupa, segons les primeres matèries disponibles i d’acord amb la seva mentalitat, combinacions culinàries específiques A Europa hom pot distingir el sector nòrdic, caracteritzat per la cuina de la mantega, l’ús de la cervesa com a beguda i els productes fumats, i el mediterrani, que utilitza respectivament oli d’oliva, vi i productes conservats per salaó A França, el desenvolupament de la…