Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
neutral
Dret internacional
Dit d’un territori, que pot ésser un estat sobirà o bé part d’un estat, que ha renunciat, sia voluntàriament (Suècia) o per tractat (Àustria, 1955), a ser escenari d’hostilitats.
Algunes neutralitats han estat respectades d’una manera total com la de la Ciutat del Vaticà, o parcial com Andorra Altres territoris neutrals, contràriament, no han estat respectats, com és ara el cas de Bèlgica, ocupada militarment pels alemanys en 1914-18
auditoria de tecnologia de la informació
Electrònica i informàtica
Auditoria que ha d’assegurar que s’han establert estàndards adequats per al desenvolupament i l’explotació de la tecnologia de la informació.
Coneguda també com a auditoria informàtica, aquests estàndards han d’ésser consistents amb l’estructura de control i respectats per les diverses unitats operatives reduir el risc de frau i de pèrdues ésser un revulsiu per a millorar l’eficiència operativa propiciar la participació activa en el disseny dels sistemes i de les seves funcions de manteniment, per a assegurar que aquests sistemes poden auditar-se fàcilment i que els canvis en el manteniment no produeixen sistemes no desitjats L’objectiu de l’auditoria és determinar amb relació als sistemes disponibles i anunciats l’…
grup d’edat
Antropologia
Classificació dels membres d’una societat per criteris d’edat.
És un concepte de significació social en la mesura que l’estatus de la persona canvia a través del cicle de vida Es fa la distinció entre graus d’edat i classes d’edat Els graus d’edat són estadis a través dels quals els individus passen durant el seu cicle de vida Les classes d’edat són categories de persones unides per l’edat En les societats pastorals de l’Àfrica de l’est els grups d’edat són un element crucial de la seva estructura social Els massais, per exemple, tenen un sistema social i polític basat en l’edat Els joves, després d’ésser iniciats són posats a part com a guerrers durant…
prefectura
Història
Divisió administrativa de l’Estat espanyol, creada, en nombre de trenta-vuit, per decret de Josep Bonaparte, el 17 d’abril de 1810.
Aquesta reorganització administrativa aspirava a assolir que Napoleó abandonés el projecte d’incorporar a l’imperi francès el Principat i potser altres terres de l’Estat espanyol La divisió en prefectures en creava set als Països Catalans subdividides en tres sotsprefectures cadascuna quatre al Principat Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida dues al País Valencià València i Alacant i una a les Illes Al Principat eren respectats els límits històrics i lingüístics en incloure, en les prefectures de Lleida i Tarragona, les zones de llengua catalana administrativament aragoneses El…
expropiació
Dret administratiu
Forma d’extinció del dret de propietat i despossessió d’un bé fet per l’administració pública.
Actualment l’estat de dret ha de seguir un procediment, unes garanties i una justa indemnització L’expropiació pot ésser feta en benefici de l’administració pública o d’una persona física o jurídica delegada expressament per aquella, però sempre per motius d’utilitat pública o d’un interès social Aquesta despossessió legal de la propietat segons la vigent legislació de l’Estat espanyol pot ésser acordada imperativament per l’administració pública o realitzada directament per norma de rang legal, bé que el beneficiari pugui ésser un concessionari les autopistes de peatge privades, per exemple…
béns comunals
Història
Béns pertanyents al comú, és a dir, a tota la població d’un municipi.
A la península Ibèrica sorgiren com a conseqüència del procés d’ocupació de terres durant la reconquesta N'hi havia de dues classes diferents els propis i els comuns Els primers eren béns del municipi com a entitat els beneficis que hom n'obtenia arrendament, explotació directa eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics Els altres eren terres, deveses, prats o boscs que pertanyien a la collectivitat de veïns i eren destinats a l’ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn també podien ésser confiats, si més no en teoria,…
codi civil
Dret
Dret civil
Ordenament jurídic positiu que regula les relacions entre particulars.
El primer codi civil és el Codi de Napoleó 1804, que tingué una àmplia repercussió a Europa i Amèrica De fet, però, no fou fins a partir de la segona meitat del segle XIX que s’anà estenent entre els estats, especialment els no vinculats amb el dret anglès o no influïts per ell, de donar-se un codi civil A Alemanya fou promulgat el 1900 a Itàlia, el primer ho fou el 1856, i el vigent data del 1942 a l’URSS fou establert el 1922 i ha tingut una àmplia influència en la major part de les democràcies populars El Codi Civil espanyol, precedit d’un projecte 1851 i d’una llei de bases 1888, data del…
aclarida
Agronomia
Supressió de part dels fruits d’un arbre per tal que els que han estat respectats presentin unes dimensions comercials i unes proporcions regulars.
Pot efectuar-se a mà, o, més senzillament, tractant l’arbre en flor mitjançant aclaridors químics
guerra
Història
Militar
Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.
Bé que la lluita entre grups humans és tan antiga com les mateixes societats organitzades, la guerra pròpiament dita —amb la participació d’exèrcits i amb objectius diferents del saqueig que motiva una incursió— començà en els primers imperis orientals assiris i perses basats en la superioritat que els donava llur poderosa cavalleria Els grecs crearen una infanteria pesant i una formació —la falange— que els permeté de fer cara a la cavalleria asiàtica i que serví de model a la legió romana Hom considerà sovint, a l’edat antiga, la guerra com una llei divina els déus Ares a Grècia i Mart a…
fòrum

Vista general del fòrum de Roma
© Eulàlia Rius
Arqueologia
Centre de les ciutats romanes, on hi havia el mercat i la seu de les actuacions públiques.
Teòricament era emplaçat a l’encreuament de les dues vies principals, el cardo i el decumanus , tot i que de vegades era excèntric Als mateixos campaments militars hi havia un fòrum enfront del praetorium o tenda del general Hom coneix, per les excavacions arqueològiques, una considerable quantitat de fòrums de diverses ciutats A Roma, el fòrum fou una creació lenta els seus orígens semblen remuntar-se al segle VII aC Ja aleshores era a la intersecció del decumanus Via Sacra i el cardo vicus Tuscus, punt marcat pel temple rodó de Vesta, on era servat el foc sagrat Inicialment lloc de mercat,…