Resultats de la cerca

En les Cinc peces per a piano , opus 23, d’Arnold Schönberg, són utilitzats grups de notes en l’ordre dels quals o de les seves transposicions o transformacions es basen la major part de les línies melòdiques, i en conseqüència, dels agregats harmònics Amb aquestes ’sèries’ reihen Schönberg volia disposar d’un substitut de la tonalitat, que pogués donar a la música no tonal una coherència satisfactòria La darrera de les peces de l’opus 23 es basa en una sèrie de dotze notes en la qual no es repeteix cap so del total cromàtic Des de la Suite per a piano , opus 25, la sèrie dodecatònica passà…

En la música dodecatònica dodecatonisme una sèrie és una successió de dotze notes diferents, les dotze notes de l’escala cromàtica, que se segueixen sense repetició, segons l’ordre fixat pel compositor, i que, subjectes a diversos tipus de transposicions i transformacions, serveixen de base per a la composició d’una obra En la música serial, i sobretot en la que s’emmarca en el corrent anomenat serialisme integral serialisme , les sèries poden estar constituïdes per elements dinàmics, tímbrics, valors rítmics, etc També es coneix amb el nom de sèrie la presentació…

La sèrie pot oferir quatre modalitats original, retrògrada interpretació de l’original en sentit contrari, inversió de l’original en la qual els intervals originals són interpretats en mode contrari i retrògrada de la inversió Pot ésser emprada en totes les seves transposicions i aparèixer en posició horitzontal, vertical o bé en una combinació d’ambdues El mètode dodecatònic fou considerat la màxima creació musical de l’avantguardisme, i els principals compositors foren el mateix Schönberg, ABerg i A Webern Posteriorment, donà origen al serialisme La introducció del mètode…

L’aplicació d’aquesta tècnica, que Ligeti emprà per primera vegada en l’obra Atmosphères 1961 i posteriorment en obres com Requiem 1963/65 o Lontano 1967, també ha estat present en l’obra d’autors com per exemple W Lutoslawski o C Halffter D’altra banda, la micropolifonia, que es pot entendre com una reacció respecte del serialisme integral, suposa la subordinació de les parts polifòniques que poden arribar fins a 88 parts reals com és el cas en algun moment de l’esmentada Atmosphères a l’efecte global d’un dens entramat sonor que busca saturar l’espai acústic i que es…

En un sentit molt genèric, cada època ha tingut una música avançada -ulteriorment incorporada a la tradició- que es podria considerar avantguardista l' ars nova , l' ars subtilior , la seconda prattica , el cromatisme wagnerià, etc Més particularment, el terme ha estat utilitzat sovint per a referir-se a la música del segle XX -des de la atonalitat de l’Escola de Viena fins a diverses figures aïllades C Ives, E Varèse, etc- directament vinculada, o vinculable, als moviments artístics d’avantguarda També ha esdevingut sinònim de la música contemporània posterior a la Segona Guerra Mundial el…

Música culta Durant els segles XVI, XVII i part del XVIII, els jesuïtes utilitzaren la música en la seva missió evangelitzadora dels indígenes La música sacra, tant el cant pla com la polifonia, va predominar per sobre de la profana, i el principal centre musical fou, durant molt de temps, Córdoba Els indígenes i els esclaus negres foren instruïts en música i en la fabricació d’instruments, activitats en les quals sembla que arribaren a altíssims nivells de qualitat, especialment en els cors i els grups instrumentals La primera escola de música fou fundada pel pare Pedro Comental 1595-1665, i…

Tradicionalment, el que s’imita és una entitat temàtica, com ara un motiu o un tema Una peça basada en el contrapunt imitatiu pot ser monotemàtica com és el cas de la fuga o politemàtica com és el cas de la canzona La imitació ha estat una de les relacions entre les veus més utilitzades en la música occidental, en particular des de l’Edat Mitjana fins al final del Barroc En l’Edat Mitjana es poden mencionar, com a exemples de formes que es basen en la imitació, la chanson polyphonique , el motet, la caccia i la chace denominacions inicials, aquestes dues últimes, de cànon Durant el…

És per això que ha esdevingut sinònim de música d’avantguarda, de Nova Música o, fins i tot, de música del Segle XX Aquest sentit ha creat un ús inapropiat del terme, ja que la producció de la Segona Escola de Viena, del serialisme integral o d’alguns corrents més actuals ha estat considerada música contemporània Això ha comportat un seguit de malentesos en bona part del públic i de la crítica, com també un cert sentit pejoratiu, perquè s’equipara contemporani amb dissonant, experimental, elitista i inextricable D’altra banda, alguns compositors actuals que han cercat un estil…

L’Europa de la postguerra presentava greus mancances en el camp de l’ensenyament de la música contemporània, atès que bona part dels músics i compositors més importants havien mort o eren a l’exili Aquesta situació motivà que, a partir del 1946, sota la iniciativa de Wolfgang Steinecke, s’organitzessin els anomenats Cursos internacionals d’estiu de Nova Música, per tal d’afavorir la trobada entre joves compositors i alguns dels músics de la preguerra que havien estat prohibits pel nazisme, acusats de compondre música degenerada Entre els primers professors convidats figuraren Paul Hindemith,…