Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
acció negatòria
Dret civil català
Acció mitjançant la qual el propietari d’un immoble pot fer cessar les pertorbacions il·legítimes (immissions, servituds, etc) del seu dret i protegir la llibertat del seu domini.
D’aquesta manera, pot assolir el restabliment de la cosa a l’estat anterior a la pertorbació jurídica o material, de conformitat amb la llei catalana 13/1990, sobre l’acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge En l’exercici de l’acció negatòria hom també pot reclamar la indemnització corresponent pels danys i perjudicis produïts i no cal que l’actor provi la illegitimitat de les pertorbacions com les derivades d’immissions produïdes per olors perjudicials que causen danys substancials L’acció negatòria és incompatible amb l’acció reivindicatòria i…
servitud
Dret civil
Gravamen o càrrega imposada sobre un bé immoble en benefici d’altri, una persona o una comunitat, distint del seu propietari.
Només es refereix a una utilitat concreta i limitada en el predi servent, no pas a l’usdefruit de tot el domini Entre les menes més freqüents, hi ha la servitud de pastura en predi aliè a favor d’una persona o d’una comunitat, la servitud de pas a favor d’un predi que no té sortida a la via pública, la servitud pecuària o carrerada, la servitud d'aqüeducte, la servitud de vistes, la servitud de parada o de partidor per a poder construir sobre els marges d’un riu, etc, o les que repercuteixen en la utilitat d’un edifici, i servitud d’aigües dels predis inferiors, desviació d’aigües per a…
redempció d’una servitud
Dret civil
Forma d’extinció d’una servitud mitjançant el pagament d’un preu pactat amb anterioritat.
El codi civil vigent a l’Estat espanyol prescriu la redempció de les servituds de pasturatge i de llenyes, així com d’altres que donen dret a percebre fruits
tribunal de veedoria
Dret
Dret administratiu
Tribunal andorrà, de jurisdicció civil, política i administrativa, així anomenat perquè es trasllada i actua en el lloc mateix del litigi.
La seva competència s’estén a les qüestions de servituds rústiques i urbanes, dites causes de veí a veí , als conflictes entre quarts i parròquies i a les transgressions dels reglaments administratius Componen els membres del tribunal en primer grau els dos cònsols i dos consellers del comú on hi ha el litigi, en segon grau els cònsols de les altres cinc parròquies, i en tercera instància els consellers generals de les Valls En les tres visures actua de secretari el del consell general o el notari per ell delegat
reducció
Història
Poble destinat als indis creat pels colonitzadors hispànics, primer com a contrapartida i després com a substitució de les encomiendas privades o senyorials.
Aquesta política fou iniciada pel virrei del Perú Francisco de Toledo des del 1570 mitjançant l’agrupament dels indígenes del virregnat i llur “reducció” a un tipus de vida comuna i sedentària en nuclis d’habitatges Administrades globalment per un corregidor d’indis, a cada reducció continuaven exercint la seva jurisdicció i govern els antics cacics Aquesta política, aparentment protectora, tenia uns objectius colonials ben clars assolir un control general de la població sotmesa, dificultar la pràctica de la religió andina, afavorir la conversió al cristianisme, facilitar el…
vida
Sociologia
Demografia
Succés o procés que constitueix l’objecte final d’anàlisi de la demografia des d’un enfocament no individual, sinó col·lectiu.
L’anàlisi gràfica d’una població humana es l’anàlisi d’un gros feix de línies de vida, que són les trajectòries sobre un eix de coordenades conegut per diagrama de Lexis El diagrama permet de conèixer el moment de naixement i de mort de cada individu amb precisió cronològica generació, edat El final de la línia vital és la mort, fet inequívoc, però l’inici és més problemàtic L’origen vital és la fecundació de l’òvul, però els demògrafs no estan plenament d’acord pel que fa al moment en què el fetus mereix llur atenció Normalment la demografia s’interessa pels nascuts vius, però aquest…
terreny
Dret
Espai de terra destinat a un ús particular.
Hom en diu terreny obert quan no és tancat ni fitat El terreny tancat és el que és envoltat per una estacada, una tanca o qualsevol altre element que impedeixi d’entrar-hi, dret que la llei dóna al propietari d’un terreny, però l’obliga a respectar les servituds que graven el terreny L’entrada en terreny tancat és castigada pel dret penal, com també és considerat delicte la modificació de les estaques o tanques d’un terreny tancat El terreny fitat és el que d’una manera palesa mostra la prohibició d’entrar-hi sense permís de l’amo Les lleis de caça consideren vedats els terrenys…
prescripció
Dret civil
Extinció o adquisició de drets pel transcurs del temps.
Hom la sol referir a l’extinció prescripció extintiva dels drets patrimonials l’adquisitiva rep el nom específic d'usucapió Els requisits són la inactivitat del dret o la manca de reclamació per part del titular i el transcurs dels terminis establerts per la llei Pot ésser interrompuda per la reclamació del titular, per la corresponent acció davant el tribunal, pel reconeixement del deute pel deutor, i suspesa per causa de guerres, epidèmies, etc Segons el dret català, el temps per a la prescripció és de trenta anys quan es tracta d’accions i drets, ja siguin personals o reals, que no tinguin…
dret barceloní
Dret català
Dret especial de Barcelona, adquirit per naixement, per privilegi o pel fet d’estar domiciliat més d’un any a la ciutat.
Ja al segle XIII existia un conjunt de costums, privilegis, pragmàtiques i concòrdies que formaven un dret especial compendiat en el privilegi de Pere II de Catalunya-Aragó 1284 anomenat Recognoverunt proceres, on fou recollit i conformat el dret consuetudinari anterior i ampliat amb nous privilegis L’anaren formant disposicions legals, com el privilegi de Jaume I 1269 sobre els qui entren en religió contra la voluntat dels pares, el privilegi de Pere III 1344 que fixa la llegítima en la quarta part dels béns del difunt, el privilegi de Pere III 1343 sobre la collació en l’import dels drets…
vicari
Història del dret català
Home que, en el conreu de les terres del senyor i en les prestacions de servituds, substituïa el qui, fraudulentament, contra la voluntat del senyor, havia rebut ordes sagrats.
Aquest era obligat a reduir-se a l’estat laical i a tornar al mas en el cas que no trobés vicari que el substituís