Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
crítica textual
Història
Lingüística i sociolingüística
Part de la ciència filologicohistòrica que cerca la reconstrucció metòdica de texts segons l’original més probable.
Aquest és representat per l'arquetip o els subarquetips subarquetip És tasca del crític de descobrir-hi les faltes mecàniques, involuntàries, dels copistes errors de lectura, de pronúncia i memòria mentals, de transcripció, inversió, omissió i repetició de mots, o voluntàries esmenes erudites i estilístiques, interpolació d’elements estranys La crítica textual és doble externa i interna La crítica externa exigeix l’aplec sistemàtic dels còdexs conservats, la collació de les variants i la distribució consegüent dels manuscrits en famílies o recensions, d’acord amb les quals és…
bloc textual
Electrònica i informàtica
Bloc en què les contribucions són bàsicament textos, acompanyats o no d’il·lustracions relacionades.
hipertext
Electrònica i informàtica
Accés a la informació textual o multimèdia de manera no seqüencial.
La informació, que pot ésser textual, gràfica, de video, d’àudio, etc, és relacionada mitjançant nusos conceptuals que estan interconnectats en forma de xarxa D’aquesta manera, hom pot accedir a la informació saltant pels conceptes a la manera d’una associació d’idees, tot evitant l’accés seqüencial
text crític
cançó estròfica
Música
Cançó en què cada estrofa de text és cantada amb la mateixa música.
L’estrofa i, eventualment, la tornada musicals s’adapten a les característiques ritmicomètriques de l’estrofa i la tornada textuals, respectivament Cada repetició musical pot suposar, però, algun canvi, per exemple en l’acompanyament o la tonalitat D’altra banda, la presència d’una tornada musical pot donar peu a algun desajustament entre text i música En concret, el darrer vers de l’estrofa textual pot coincidir amb l’inici de la tornada musical és el cas de l’anomenat "vers d’enllaç" del villancico , o l’alternança entre estrofa i tornades musicals pot no correspondre a l’…
compulsar
Diplomàtica i altres branques
Comparar dos documents o lletres per tal de retrobar-ne el text més antic i —en tant que és possible— més segur, que ha estat la base de les còpies o els exemplars que ens n’han pervingut.
Aquesta operació, que hom duu a terme sobretot en diplomàtica, és semblant a la que, en la crítica textual, hom anomena collacionar
lliçó
Diplomàtica i altres branques
Forma d’un mot o una frase determinada per un manuscrit o una família de manuscrits.
Quan els testimonis presenten diferents lliçons, cadascuna d’aquestes s’anomena variant Aquestes lliçons són examinades segons el mètode propi de la crítica textual, per tal d’establir una edició crítica
programació explícita
Electrònica i informàtica
Tipus de programació de robots que consisteix a descriure les instruccions que aquest ha de seguir per a arribar a un determinat objectiu.
Segons com s’especifiquen les instruccions, es parla de programació explícita textual quan se subministren en forma de programa informàtic, i de programació explícita directa o programació explícita gestual , quan aquestes instruccions provenen d’un sistema mestre-esclau
masoreta
Judaisme
Nom donat a cadascun dels filòlegs que treballaren (s. VI-XV) en la fixació del text hebreu de la Bíblia.
L’obra dels masoretes consistí fonamentalment en la fixació definitiva dels signes de vocalització, d’accentuació, de pronunciació i d’entonació per a la lectura pública, així com en la crítica textual i la comptabilització de tots els signes que componen el text sagrat
isotopia
Lingüística i sociolingüística
Coherència (anomenada també cohesió o consistència) d’un text mitjançant la qual hom pot distingir els texts que informen un procés comunicatiu de la mera acumulació de signes motivada per raons pràctiques (diccionaris, concordances, índexs, etc) o artístiques (algunes formes de la poesia d’avantguarda ).
La isotopia aplica el concepte de recurrència de la semàntica textual Perquè hi hagi isotopia cal, com a mínim, que dos lexemes d’un text, situats l’un al costat de l’altre en una proximitat contextual abastable, tinguin en comú un tret semàntic