Resultats de la cerca

La seva obra és una exploració dels sentiments d’angoixa i d’estranyesa de personatges marginats a causa de trastorns psicològics En destaca el volum de narracions The Lagoon 1951, les novelles Scented Gardens for the Blind 1964, Intensive Care 1970 i The Carpatians 1988, i la trilogia autobiogràfica formada per To The Island 1982, An Angel at my Table 1984 i The Envoy from Mirror City 1985

És autora de les novelles Spinster 1958 i Teacher 1963, i de l’autobiografia I Passed this Way 1980, on s’expressen les contradiccions entre la cultura maori i l’occidental

Estudià música a NovaZelanda i Austràlia abans de traslladar-se a Londres, on amplià la seva formació amb Vera Rózsa El 1969 debutà al Camden Festival amb La donna del lago i inicià una brillant carrera que l’ha dut a cantar als millors teatres d’òpera i festivals del món, amb actuacions estellars al Covent Garden de Londres, el Metropolitan de Nova York i les òperes de París i de Viena, a més dels festivals de Salzburg i de Glyndebourne, entre d’altres Amb un repertori inicialment centrat en les òperes de WA Mozart i R Strauss, posteriorment ha abordat…

Dedicà els seus primers estudis als maorís de NovaZelanda, però fou entre els indígenes polinesis de l’illa de Tikopia on dugué a terme el seu treball de camp més exhaustiu, del qual sortiren We, the Tikopia 1936, The Work of the Gods in Tikopia 1940 i Social Change in Tikopia 1959 Fou professor a la London School of Economics 1932-68 i, des del 1949, membre de la British Academy Considerat un dels exponents més destacats de l’antropologia social britànica, dins d’aquest corrent insistí en la necessitat de contemplar la realitat social des d’una perspectiva històrica

El 1830 inicià la colonització de l’Austràlia Meridional, a base de vendre petites parcelles de terra a preus elevats, per tal de fixar-hi els colons i alhora acumular capital que atragués més immigració L’especulació el féu fracassar, i orientà aquella àrea cap a la ramaderia Passà aleshores a NovaZelanda i n'inicià la colonització 1837

Estudià a París, Viena i Berlín, i fundà el “British Journal Dermatology” Descriví el 1890 l’adenoma sebaci adenoma de Pringle , la limfangitis tubercular i l’actinomicosi 1895, el lupus eritematós 1900 i el pèmfig 1915 Publicà nombrosos articles

El 1993 dirigí The Piano , film que obtingué tres Oscars millor actriu, millor actriu secundària i millor guió original i la Palma d’Or al Festival de Canes entre d’altres La seva sensibilitat s’ha revelat també en Sweetie 1989, An Angel at my Table 1990, filmada originàriament per a la televisió, The Portrait of a Lady 1996, Holy Smoke 1999,  In the Cut 2003, Bright Star 2009 i The Power of the Dog 2021, premis Bafta 2022 a la millor direcció i a la millor pellícula i Oscar 2022 a la millor direcció L’any 2021 fou guardonada amb el Prix Lumière

Investigà en el camp de la física atòmica separació dels isòtops de l’urani i, més tard, féu estudis sobre difracció de raigs X, els quals permeteren a Watson i Crick de proposar un model nuclear de l’àcid desoxiribonucleic 1953 El 1962 compartí amb aquests dos investigadors el premi Nobel de medicina, que els fou atorgat pels descobriments referents a l’estructura molecular dels àcids nucleics i llur significació per a la transferència d’informació en la matèria viva

Després de protagonitzar diversos musicals al teatre, debutà al cinema amb For the Moment 1994, d’AK Johnston, i després interpretà The Sum of Us 1994 i Virtuosity 1995, de B Leonard Però el paper del policia Bud White a LA Confidential 1997, de C Hanson, el donà a conèixer popularment Darrerament ha interpretat Heaven's Burning 1997, de C Lahiff Breaking Up 1997, de R Greenwald The Insider 1999, de M Mann Gladiator 2000, de R Scott, per la qual obtigué l’Oscar al millor actor Proof of Life 2000, de T Hackford A Beautiful Mind 2001, de R Howard Master and Commander The Far Side of the World…

Doctorat per les universitats de Wisconsin 1953 i Cambridge 1955, des del 1964 fou professor a la Universitat de Pennsilvània Rebé el premi Nobel de química l’any 2000, juntament amb AJHeeger i Hideki Sirakawa, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors Aquest descobriment fou anunciat pels tres premiats, després d’alguns mesos treballant en equip, l’any 1977 De llavors ençà, els plàstics conductors es començaren a emprar en diverses aplicacions com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia El desenvolupament…