Resultats de la cerca

El 1886 es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i el 1888 es doctorà en lletres a Madrid Fou catedràtic de retòrica i poètica a l’institut de Reus, de Còrdova, d’Oviedo i, finalment a l’institut Jaume Balmes, de Barcelona, fins a la jubilació 1913-33 Collaborà a la premsa de Madrid i Barcelona Fou redactor als diaris La Dinastía , de Madrid, i El Barcelonés i, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, fou corresponsal d’ El Amigo del Pueblo , de Buenos Aires Posteriorment collaborà a El Globo , El imparcial  i a  La Vanguardia…

Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà  i germà del teòleg Josep Maria de Garganta i Fàbrega  i del farmacèutic i botànic  Miquel de Garganta i Fàbrega Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, a Revista d’Olot , El Matí , La Publicitat  i Revista de Catalunya , amb articles sobre temàtica literària, artística, política i cultural fundà La Gaseta d’Olot  1930 i La Ciutat d’Olot  1932 Contribuí al desvetllament cultural i cívic de la seva vila nadiua Fou militant d’Acció Catalana 1930-39 i alcalde d’Olot 1931-32 Participà en…

Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista 1908, en la qual ocupà diversos càrrecs El 1915 figurà entre els iniciadors de la Joventut Nacionalista Republicana fallida aquesta organització, tornà a la primera, de la qual era president en morir Collaborà, en català, als diaris Las Provincias i La Correspondencia de Valencia , en aquest darrer especialment durant l’època que fou òrgan d’Unió Valencianista Dirigí el setmanari Pàtria Nova 1915 En collaboracions de premsa, utilitzà sovint el pseudònim de Marian Cultivà la poesia i la narrativa breu, però fou especialment conegut com a…

Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat Fou autor d’un poema històric sobre la conquesta del País Valencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva

Deixeble d’ Antoni Rubió i Lluch , preparà per a les Publicacions de l’Oficina Romànica una Història sumària de la literatura catalana 1932, amb un apèndix bibliogràfic a cura de Manuel de Montoliu

Vida i obra La seva família provenia de Blanes, fou molt conegut per la seva activitat cartogràfica De ben jove marxà de Vidreres a Nàpols i a Palerm, on cursà estudis El 1466 entrà al servei del rei Ferran I bastard d’Alfons IV el Magnànim Entre 1466 i el 1480 hi ha nombroses cèdules de la Tresoreria Reial del Regne de Nàpols en què apareix citat com a procurador del rei en el pagament de despeses per raó de compra de vitualles, de pagaments a soldats i mariners, de trasllats d’artilleria i cavalls amb finalitats bèlliques derivades de la  guerra contra Joan II 1462-72 i, també…

Vida i obra El 1788 feia de metge a Camarasa Noguera Conegut com a Ignasi Ferreres, a tots els manuscrits el seu cognom apareix sota la forma Farrera Participà amb sis composicions en les festes de la beatificació de Simón de Rojas, celebrades a Barcelona el 1766, que ja apuntaven els nous gustos retòrics de l’illuminisme De fet, la seva producció presenta una adscripció estètica variada, com és característic en aquesta època, ja que oscilla del barroc al preromanticisme o sentimentalisme, passant pel rococó i el prosaisme Fou el membre més destacat de la societat Comunicació Literària  1779-…

Vida i obra Estudià filosofia a Vic, dret a la Universitat de Cervera i es doctorà a la de Barcelona, on exercí de professor de dret natural 1838-40 i adoptà l’historicisme jurídic Fou amic íntim de Jaume Balmes , amb qui mantingué una extensa correspondència Amb Balmes, Joaquim Roca i Cornet i Joaquim Rubió i Ors fundaren l’ Escola Apologètica Catalana , des de la qual defensaren la tradició catòlica occidental amb la traducció d’obres religioses que es publicaven a les revistes La Religión  i, posteriorment,  La Civilización 1841-43 S’interessà per Bentham, Bonald i Guizot i…

Fou canonge de la collegiata de Santa Maria de Guissona 1612 Participà en diversos certàmens poètics 1614, 1618 Entre altres obres, hom li atribueix un Llibre de doctrina moral en defensa de la Immaculada Concepció, potser en prosa, elogiada en una poesia atribuïda a Vicenç Garcia Entre el 1610 i el 1620 escriví, dedicat al fill del baró de Montmagastre, el llibre màximes en vers  Selva de vàries sentències , d’intenció moralitzadora i de caràcter popular Dividit en trenta tractats, només en fou publicada una petita part  Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències  Barcelona 1623…

Participà en el certamen en honor de santa Caterina celebrat a València el 1511 i hi guanyà la joia Cobles seves figuren al final d’una Vida de sant Honorat València 1513, i tres poesies en català al Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1514 i edició d’Anvers del 1557 Aquestes darreres, de tema religiós, estan agrupades sota el títol genèric d’ Obres de Vicent Ferrandis en llengua valenciana en què hagué joies i en totes fou guanyador i són “Nom sobre els noms cridat pels alts misteris”, “Nom entre els noms excels nom de Maria” i “Ans que el gran sol de resplandor eterna”…