Resultats de la cerca

Ordenat el 1932, fou successivament vicari de Perafita i Sau 1933, Tona 1936, de la Pietat de Vic 1943, ciutat de la qual fou beneficiat de la catedral , director del Casal Diocesà d’Acció Catòlica, delegat diocesà de Migracions i oficial de Secretaria del Bisbat 1951, capellà del Monestir de Carmelites de l’Antiga 1955 i canonge honorari de la catedral 1996 Interessat de molt jove per l’astronomia, fou deixeble de Josep Pratdesaba mentre seguia la formació eclesiàstica al Seminari Tridentí de Vic L’any 1925 ingressà a la Sociedad Astronómica de España y América i el 1929 a la Société…

Vida Començà a actuar al grup d’aficionats Agrupació Teatral Maragall del seu poble, i cursà estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona 1977-80 Just l’any següent entrà a formar part de l’equip del Teatre Lliure, i debutà professionalment amb L’impromptu de Versalles Molière Dirigida per Lluís Pasqual a Al vostre gust 1983, per Fabià Puigserver a La flauta màgica 1984 i Terra baixa 1990 i per Lluís Homar a El barret de cascavells 1994, la seva sòlida carrera artística ha estat recompensada amb diversos guardons, com ara el premi de la crítica teatral de Barcelona 1991-92 o el…

Vida i obra Nat en el si d’una família noble d’origen empordanès, es consagrà a la carrera eclesiàstica Fou prevere de la catedral de Barcelona i administrador eclesiàstic de l’Hospital de la Misericòrdia de Barcelona Gran aficionat a la història, formà una important biblioteca d’impresos i manuscrits que llegà al monestir de Sant Jeroni de la Murtra Es relacionà amb nombrosos historiadors i aficionats de l’època, com Esteve de Corbera o l’aragonès comte de Guimerà, que gestaren la ideologia prèvia a la revolta del 1640 A part d’una biografia, que restà inèdita, del canonge de la catedral de…

Abandonà la feina de mecànic cap a vint anys per dedicar-se a la interpretació S’inicià en el teatre d’aficionats i, a partir del 1962, es professionalitzà Debutà en el cinema el 1965 en La familia y uno más , de Fernando Palacios i, fins al darrer franquisme fou un dels principals intèrprets de comèdia espanyola, junt amb Alfredo Landa i d’altres, sota la direcció de realitzadors com Pedro Lazaga La ciudad no es para mí , 1967 Vente a Alemania Pepe , 1971 o Roberto Bodegas Vida conyugal sana , 1973, premi Sant Jordi 1974 Des de la segona meitat dels anys setanta abandonà…

Biografia  Entrà a l’escola Pia, on vestí la sotana a Moià el 16 de setembre de 1894 i hi professà el 20 d’agost de 1894 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’Iratxe i de San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació sacerdotal el 27 de febrer de 1904 De salut malaltissa, fou destinat exclusivament a Tàrrega Ensenyà tres cursos a primària, i després impartí les assignatures de calligrafia, geografia, llatí i dibuix Molt volgut pels alumnes per la seva bonhomia i per la destresa calligràfica i pictòrica, compartí també amb ells la passió pel futbol i passà hores, fins i tot de la nit,…

Pertangué a una família d’arquitectes illustres Renard i, després d’estudiar filosofia a Cervera i matemàtiques, dibuix i història natural a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers Lluità contra els francesos Liberal moderat durant el Trienni Constitucional ocupà el càrrec de síndic de l’ajuntament 1821, la qual cosa el féu passar, bé que amb èxit, una prova de “purificació” el 1826 Fou nomenat prohom tercer del gremi d’arquitectes i collaborà en la reestructuració dels estudis professionals substituí Cellers en les classes d’arquitectura a l’escola…

Vida Treballà al cinema, al teatre i feu doblatge A tretze anys començà fent funcions d’aficionats i a disset anys feu el seu primer càsting cinematogràfic, mentre debutava als escenaris professionals amb les companyies d’Enric Guitart i Antonia Herrero S’inicià en el doblatge el 1936 als Estudis Metro-Goldwyn- Mayer, i durant anys treballà en diversos estudis posant la veu a actrius famoses Al mateix temps, debutà al cinema amb Los héroes del barrio 1936, Armando Vidal i al teatre, sollicitada pel sindicat de l’espectacle SIE/CNT En el cinema, el seu primer paper protagonista el tingué a…

Vida Fill d’un oboista i saxofonista, començà tocant l’harmònium fins que, a l’edat aproximadament de set anys, pogué disposar d’un piano Practicà sol i aprengué les peces que escoltava la seva mare, aficionada al jazz Cec de naixement, estudià en una escola especialitzada, on rebé classes de música A onze anys inicià els estudis de piano amb la professora Petri Palou, i posteriorment ingressà al Conservatori de Música de Barcelona A partir del 1946 conegué alguns músics nord-americans que treballaven a Barcelona, com Don Byas, i que practicaven l’incipient estil be-bop Formà part del…

Vida De ben jove muntà una llanterna màgica amb un estereoscopi per visionar en 3D les cintes, que batejà amb el nom de Sistema de proyección sonora Visionfija Durant la dècada del 1920, estudià música, debutà com a actor infantil, formà part del grup La Vajilla secció de teatre de l’Orfeó de Sants i després dirigí peces teatrals 1932-35 El 1933 creà, amb Joan Casals i altres, el grup d’aficionats Cinemàtic Club Amateur, amb el qual realitzà alguns curts fins a la guerra Quan s’hagué acabat el tornà a impulsar amb el nom de Club Cinematográfico Artístico, si bé aviat entrà al…

Fill de Josep Maria Folch i Torres , estudià dret, però professionalment es decantà pel món editorial, i després d’acabar la carrera s’incorporà a l’editorial Josep Janés Al final dels anys quaranta, durant la convalescència d’una tuberculosi, escriví El primer plet , la primera de la vintena de comèdies bonhomioses de la sèrie Teatre per a tothom , concebuda sobretot per al teatre d’aficionats, juvenil, de costums o d’humor Un vailet entre dos reis , 1951, premi Ciutat de Sabadell Aquesta petita cosa , 1954, premi de teatre Ciutat de Barcelona  Dues hores , 1958 La pista , 1967, premi Joan…