Resultats de la cerca

Filla de Thomas Boleyn i dama d’honor de la primera muller d’Enric VIII, Caterina d’Aragó El seu matrimoni fou un element d’ordre personal que intervingué en les tensions i la ruptura d’Enric VIII amb l’església de Roma Enric VIII, cap de l’església anglesa des del 1531, obtingué, dos anys després, de l’arquebisbe de Canterbury Thomas Cranmer , l’anullació del seu primer matrimoni i feu públic el seu casament amb Anna La Santa Seu declarà vàlid el primer matrimoni i excomunicà el rei anglès 1534 Anna Bolena, mare de la futura reina d’Anglaterra Elisabet I , acusada d’adulteri,…

Fou la tercera muller d’ Enric VIII , amb qui es casà l’endemà de l’execució d’ Anna Bolena 1536, de la qual havia estat dama d’honor Morí en infantar el futur Eduard VI

Capellà d’Anna Bolena 1535 i vicecanceller de la Universitat de Cambridge 1545, fou fet per Elisabet I arquebisbe de Canterbury 1559 Participà en la publicació dels 39 articles 1562 i de la Bíblia episcopal La seva administració autoritària provocà el descontentament dels puritans

Fou deixeble i amic de J Simon Mayr després estudià a Bolonya Admirador de Rossini, es dedicà a l’òpera El seu primer èxit fou Enrico di Borgogna 1818, però assolí la fama amb Anna Bolena 1830 Sollicitadíssim per haver-se retirat Rossini i per la mort de Bellini 1835, la seva obra traeix un treball precipitat, però l’escriptura vocal és d’una gran bellesa melòdica Conreà un estil pròxim a l’òpera bufa rossiniana, com a L’elisir d’amore 1832 i a Don Pasquale 1843, i un altre de típicament romàntic, amb temes històrics i novellescs, on emprà tots els recursos del bel canto , com a…

Autor de drames històrics, a la manera de Racine, sentimentals i eròtics, obtingué un gran èxit durant la Restauració anglesa Virtue betrayed or Anna Bullen ‘La virtut traïda o Anna Bolena’, 1692, The Island Queens or The Death of Mary, Queen of Scotland ‘La reina de l’illa o la mort de Maria, reina d’Escòcia’, 1684, etc

El seu cognom real era Negri Estudià a Milà i debutà a Brescia 1815, però assolí la fama a París 1821 per l’abast excepcional de la seva veu Bellini li confià l’estrena de Norma 1831 i Donizetti les d' Anna Bolena 1830 i L’elisir d’amore 1832 La seva carrera excepcional la convertí en un mite Cantà per tot Europa i es retirà cap al 1850

De família aristocràtica, estudià al St John's College de Cambridge Molt aviat obtingué càrrecs oficials durant el regnat d’Enric VIII, encara que també fou empresonat per les seves relacions amb Anna Bolena Com a poeta no publicà res en vida Traductor de Plutarc, i un dels introductors del sonet al seu país, la seva obra aparegué recollida en la Tottel’s Miscellany ‘Miscellània de Tottel’, 1557, i els seus poemes amorosos influïren poderosament sobre els poetes elisabetians

Establert a Milà vers el 1810, començà una carrera destacada com a llibretista, que abandonà temporalment 1834-49 per un càrrec oficial Esdevingué el llibretista més sollicitat d’Itàlia al segle XIX pels seus textos -dramàticament molt ben estructurats, amb claredat argumental i imaginació en la confecció de situacions- Escriví, entre molts altres, textos per a Vincenzo Bellini La straniera , 1829 La sonnambula , 1831 Norma , 1831, Gaetano Donizetti Anna Bolena , 1830 L’elisir d’amore , 1832 Lucrezia Borgia , 1833, Gioacchino Rossini Il Turco in Italia , 1814 i Giacomo…

Amant de la música i les arts, la documentació que es conserva sobre la seva joventut emfasitza el seu gust pel cant i la dansa Sembla que també tocava algun instrument musical, com ara el virginal i el polifant, i en alguns retrats apareix tocant el llaüt Era una fervent amant de la música religiosa, per la qual cosa el 1539 dictà una proclama en la qual es marcaven les normes que havien de seguir les composicions destinades a la litúrgia de la cismàtica Església d’Anglaterra La música fou present als esdeveniments més importants de la seva cort, i es diu que Elisabet nasqué sentint un…

Pintà amb gran renom a París i altres llocs de França Anà a Barcelona i pintà amb Cambon els decorats per a la inauguració del Liceu 1847 Féu tot un repertori de decorats per al mateix teatre 1850 i anà a Madrid a pintar al Teatro Real Féu els decorats per a la tragèdia Saúl i, per encàrrec d’Isabel II, féu uns quaranta decorats que passaren al Conservatorio de Música y Declamación, i foren destruïts en l’incendi del 1867 Per al Teatro Real féu el teló de boca En collaboració amb Cambon féu els decorats per a Ana Bolena i per a El Diablo enamorado 1851