Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Fabià Estapé i Rodríguez
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Economista polític.
Llicenciat en dret a Barcelona 1946 i doctor per Madrid 1953 amb La reforma tributaria de 1845 1972, fou molt rellevant la seva tasca acadèmica, des de la qual introduí i difongué el pensament de l’escola històrica i institucionalista John Kenneth Galbraith i de Joseph Alois Schumpeter , de qui prologà Capitalisme, socialisme i democràcia 1966 Fou catedràtic d’economia política 1956-60 i de política econòmica 1960-62 a Saragossa, on exercí una gran influència Posteriorment, a la Universitat de Barcelona, fou degà de la facultat d’econòmiques 1962-65, que contribuí a impulsar, vicerector…
Fabià Estapé i Rodríguez
Historiografia catalana
Economista i polític.
Es llicencià en dret a Barcelona 1946 i doctorà a la Universitat Madrid 1953 amb la tesi La reforma tributaria de 1845 1972 En la seva formació foren clau els professors Luis García de Valdeavellano i Arcimis, que li «aclarí el camí a seguir» i Joan Sardà i Dexeus, de qui aprengué que l’economia havia d’estar al servei de la societat i que, de vegades, calia explicar als ministres mesures inacceptables, com l’autarquia El seu gran mestre, però, fou l’austríac Joseph A Schumpeter, a qui descobrí el 1948 Aleshores s’interessà per la història del pensament econòmic, i descobrí Thorstein B Veblen…
Jacint Ros i Hombravella
Economia
Historiografia catalana
Dret
Economista.
Llicenciat en dret i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, es formà al seminari de política econòmica dirigit per Fabià Estapé , i fou influït per Joan Sardà i per les seves estades a la London School of Economics i al Servei d’Estudis del Banco de España a Madrid En la seva carrera acadèmica fou successivament professor ajudant de Josep Lluís Sureda 1957-59 i Fabià Estapé 1959-63 a la Universitat de Barcelona , professor contractat d’economia a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona 1964-66, professor associat de teoria econòmica a la Universidad…
,
Josep Jané i Solà
Economia
Economista.
Graduat i doctorat per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de FabiàEstapé Catedràtic de política econòmica a les universitats de Granada 1969 i Barcelona 1970, fins a la jubilació 2004 Fou assessor dels ministres d’Economia franquistes Barrera de Irimo i Cabello de Alba durant la crisi del petroli a la primera meitat de la dècada de 1970, i posteriorment, durant la Transició, del president del govern espanyol Adolfo Suárez President de la Societat Catalana d’Economia , filial de l’IEC 1994-2000, de les seves aportacions acadèmiques destaquen els estudis sobre…
Oriol Maspons i Casades
© Oriol Maspons
Fotografia
Fotògraf.
Residí a París del 1955 al 1957 i posteriorment, amb el fotògraf Julio Ubiña, muntà un estudi des d’on durant les tres dècades següents exercí com a fotògraf de publicitat, moda i reportatges i collaborà en revistes d’àmbit internacional com ara Paris Match, Elle i Boccacio Illustrà nombrosos llibres Això també és Barcelona 1965, amb Ubiña, de Josep Maria Espinàs Poeta en Nueva York , de García Lorca 1966, amb Ubiña La caza de la perdiz roja 1963, de Miguel Delibes Arquitectura gòtica catalana 1974, d’Alexandre Cirici Arte visigodo en España , de Pere de Palol La Universidad de…
Ernest Lluch i Martín
Historiografia catalana
Economista, polític i historiador.
Vida i obra Llicenciat 1961 en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, tingué el mestratge de Jaume Vicens i Vives, Jordi Nadal i Oller i FabiàEstapé i Rodríguez les seves influències intellectuals foren tant clàssiques François Quesnay, John Stuart Mill, Karl Marx, Joseph Alois Schumpeter com contemporànies Manuel Sacristán, Pierre Vilar, Albert O Hirschman, Paolo Sylos Labini Amplià els seus estudis a l’École Pratique d’Hautes Études, a París, on treballà sobre el pensament econòmic del grup Chez Guillaumin-Journal des Economistes i la seva…
Ildefons Cerdà i Sunyer
Historiografia catalana
Filòsof social, economista, planificador urbà i historiador de les ciutats.
Vida i obra Estudià a Vic, Barcelona i Madrid Enginyer de camins des del 1841, alt funcionari de l’Estat fins l’any 1849, es dedicà des d’aleshores gairebé íntegrament a la construcció d’una teoria general dels processos d’urbanització de les societats humanes, que és una veritable teoria de la història Aquesta teoria es basà en uns amplíssims coneixements històrics i topogràfics, i en l’elaboració de l’estadística urbana de dues ciutats que coneixia directament Barcelona i Madrid Cerdà fou un dels primers historiadors de l’urbanisme d’Europa, i, alhora, bastí una teoria de la història basada…
Jordi Nadal i Oller
© UPF
Historiografia
Demografia
Historiador de la demografia i de l’economia.
Vida i obra Germà de l’arquitecte Lluís Nadal , pertanyia a una família d’empresaris de la indústria tapera Durant la Guerra civil Espanyola residí primer a Reims i després a Perpinyà Posteriorment estudià dret i filosofia i lletres, en l’especialitat d’història, i es llicencià per la Universitat de Barcelona en les dues carreres l’any 1951 Fou un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives , al costat de condeixebles com Josep Fontana , Emili Giralt , Joan Mercader i Joan Reglà La fundació, per part de Vicens, de la revista Estudios de Historia Moderna i de l’ Índice Histórico…