Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Linus Moulines i Gascons
Disseny i arts gràfiques
Llibreter.
Militant polític actiu, fou membre del POUM Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, posteriorment residí a Luxemburg i Alemanya, fins que passà a Amèrica El 1946 anà al Brasil, però el mateix any es traslladà a Veneçuela, on fixà la seva residència definitivament Hi fundà la Librería Politècnica 1958 i fou, també, fundador de l’editorial Nueva Cádiz Coneixedor de l’esperanto, en fou un promotor actiu en aquest país i, el 1946, primer secretari de l’Agrupació Esperantista Exercí de profesor de l’esperanto a la Universitat Catòlica de Veneçuela Explorador afeccionat, descobrí,…
Isidòr Salles
Literatura
Poeta occità.
Amb ell comença veritablement la renaixença gascona del s XIX La seva obra cabdal, situada entre XNavarròt i el Romanticisme francès, és Devís gascons 1885
Dagobert I
Història
Rei merovingi (623-639).
Fill de Clotari II, fou proclamat rei d’Austràsia vers el 623, sota la regència de Pipí de Landen i del bisbe de Metz S'annexà Borgonya i Nèustria el 629 i Aquitània el 632 Aturà la descomposició del regne i reformà la justícia, les finances, el comerç i l’Església Establí la capital a París, dominà les revoltes internes i sotmeté gascons i bretons 638
Esclua
Cristianisme
Bisbe intrús d’Urgell consagrat a Gascunya (885-886) per dos prelats gascons.
Posseïa béns importants a les viles de Ger i All, i vengué 885 al comte Guifré I el castell de Montgrony El 886 expulsà el prelat legítim d’Urgell Ingobert, i el 887, d’acord amb el comte Sunyer II d’Empúries i el seu germà Delà, consagrà, amb els bisbes Frodoí de Barcelona i Gotmar de Vic, Ermemir com a bisbe de Girona en detriment de Servusdei Tot seguit, a satisfacció del comte Ramon I de Pallars-Ribagorça, segregà del seu bisbat el territori dels comtats d’aquest i hi instaurà Adolf com a bisbe de Pallars Es considerà llavors arquebisbe, reconegut per quatre sufraganis i sostingut pels…
Francesco D’Oberto
Pintura
Literatura
Cristianisme
Poeta, religiós i pintor provençal d’origen genovès.
Professà a l’abadia de Lerins, d’on esdevingué bibliotecari Fou conegut com el Monjo de les Illes d’Or Escriví unes Victòries dels reis de Catalunya-Aragó i comtes de Provença, i també vides de poetes provençals i unes Flors de diferents ciències i doctrines Recopilà versos provençals, italians, gascons i francesos Illuminà les Hores de la reina Violant de Catalunya-Aragó Sembla que és el mateix que signà la taula de la Mare de Déu entre sant Domènec i sant Joan Evangelista vers el 1368, Palazzo Bianco de Gènova, i hom li ha atribuït la part pictòrica del retaule major de la seu…
Carles Ulisses Moulines
Filosofia
Filòsof.
Fill del català Linus Moulines i Gascons, professor i promotor d’esperanto i explorador a Veneçuela Cursà els estudis secundaris a Caracas i els universitaris a la Universitat de Barcelona, on es es llicencià en filosofia 1971, amb premi extraordinari Fou becat per ampliar estudis amb el professor W Stegmüller a Munic, ciutat on es doctorà 1975 amb la tesi Zur logischen Rekonstruktion der Thermodynamik Es traslladà a Mèxic, on ha estat professor de filosofia de la ciència a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic 1981-83, catedràtic de la mateixa matèria a la Universitat de…
Guillem I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (790-806) i duc d’Aquitània (Guillem I), fill de Teodoric, comte d’Autun, i d’Alda, possible filla de Carles Martell.
Fou comte palatí a la cort del seu possible cosí Carlemany, i comte de Tolosa en substitució de Corsó, destituït el 790 Lluità victoriosament contra els gascons aquell mateix any, però el 793 fou derrotat a l’Orbièu per un exèrcit sarraí, que, amb tot, hagué de retirar-se cap a la Cerdanya i l’Urgell Actuà com a conseller principal de Lluís el Piadós, rei d’Aquitània 781, i com a governant efectiu seu El 801 aconsellà aquest d’atacar Barcelona i comandà un dels tres cossos d’exèrcit que formaren part de l’expedició que conquerí aquesta ciutat aquell mateix any El 804 es féu monjo…
Jean-Claude Gillier
Música
Compositor francès.
Vida El 1674 fou nen de cor a Notre-Dame, sota el mestratge de Jean Mignon A partir del 1693, i durant trenta anys, fou contrabaixista a l’orquestra de la Comédie Française Realitzà diversos viatges a Londres, on publicà algunes colleccions de cançons i àries i collaborà amb els dramaturgs JF Regnard i FC Dancourt en diverses produccions destinades a l’entreteniment de l’aristocràcia Des del 1713 treballà assíduament en les representacions dels teatres parisencs, posant música a les obres d’autors teatrals com AR Lesage, L Fuzelier o CS Favart La seva primera collaboració amb Regnard, La…
Miquel Ventura i Balanyà
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fou membre del grup modernista de Reus, liderat per Josep Aladern, i collaborador, entre altres publicacions, de Lo Sometent , Foment , La Nova Catalunya , Lo Ventall —esdevinguda més tard Lo Lliri — i La Palma Cursà estudis de filosofia i lletres a Madrid Va ser professor de la Universitat de Cornell a Ithaca, Nova York, i de l’Escola Normal Central de Madrid, on el 1900 obtingué la càtedra de francès Durant la seva estada a Madrid, fou fundador de la Biblioteca do Pobo Galego, que tingué una vida efímera Més tard, se n’anà a França, on estudià llenguadocià a la Societat de…
,
Joan I d’Empúries
Història
Darrer comte efectiu de la segona dinastia comtal d’Empúries (1364-96).
Fill de l’infant Ramon Berenguer i de Maria de Xèrica Es casà amb Blanca de Sicília 1364 En accedir al comtat tenia una vasta cultura, brillantor i ambició, les quals el mostren com un príncep del Renaixement Embellí Castelló d’Empúries, n’acabà la catedral i intentà, sense èxit, d’erigir-la en seu episcopal Ajudà Pere III , el 1364, a València i Aragó, contra la invasió castellana El 1373 estrenyé les seves relacions amb aquest, en casar-se, en segones noces, amb Joana , filla del rei però aviat s’enemistà amb ell, portat pel seu esperit independentista el 1381, en la lluita amb el seu…