Resultats de la cerca

Vida i obra Cinquè baró de Maldà, membre de la petita noblesa rendista amb béns distribuïts sobretot pel pla de Barcelona, era fill d’Anton d’Amat i de Junyent, coronel dels reials exèrcits, i de Maria Teresa de Cortada i de Senjust, pubilla de les cases de Cortada —a la qual pertanyia la baronia de Maldà i Maldanell— i de Senjust, que posseïa la senyoria de la Morana Estudià al collegi ed nobles dels jesuïtes de Cordelles, del qual sortí amb una sòlida formació humanística i amb un bagatge clàssic Poliglot, dominava, a més del català i del castellà, el llatí, i tenia coneixements d’italià i…

Professor de literatura catalana del segle XIX Ha publicat articles d’investigació sobre Verdaguer, J Yxart, J Rubió i Ors, estudis sobre el positivisme a Catalunya amb R Cabré, 2007 i estudis sobre l’obra de Pin i Soler, com J Pin i Soler “Calaix de sastre Aplec de provatures literàries” , Josep Pin i Soler i la novella, 1869-1892 1996, “Epistolari entre Josep Carner i Josep Pin i Soler” dins Epistolari de Josep Caner , 1998, com també “Magnitud i desencís Verdaguer poeta” dins Verdaguer des de Ponent , 2003 i Bibliografia sobre literatura catalana del segle XIX, 1995-2000 2003…

D’origen francès, per part materna era descendent d’una família de mercaders ennoblits de Barcelona i Mataró No és inversemblant d’identificar-lo amb el conegut oficial “don Gasparito”, que el baró de Maldà cita, el 1793, en el seu Calaix de sastre Va intervenir en la campanya del Rosselló Destinat a Amèrica, amb el grau de mariscal de camp, fou nomenat governador de Montevideo 1810 Arran de l’aixecament dels insurgents en aquest país, intervingué i organitzà la resistència El 1812 fou nomenat capità general de l’exèrcit espanyol al Río de la Plata El 1814 va haver de rendir la…

La seva obra s’ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil En destaquen L’estrella que volia tenir cua 1991, Un cas com un piano 1991, premi Ciutat d’Olot - Caixa de Girona de narrativa infantil i juvenil, Una història cap-i-cua 1992, El gegant panxut 1992, Xerraires impenitents 1995, premi Marià Vayreda, Hola Pep 1997, premi El Vaixell de Vapor,  El cel té un problema 1997,  Quin parell 1998, premi Josep M Folch i Torres 1997, Silenci al cor 1999, premi Abril, Hi ha coses que són de mal perdre 2000, Un nou horitzó…

Vida i obra Doctor en filologia catalana Collaborà en diverses publicacions “Tele-estel” 1966-70, La Vanguardia , Destino i Serra d’Or Fou redactor en cap del Diario de Barcelonal , on portà una pàgina setmanal dedicada als llibres catalans 1962-76 Primer director del diari Avui 1976-77, el tornà a dirigir entre el 1986 i el 1987 Cofundador del Centre Internacional de Premsa de Barcelona 1987 Fou un dels impulsors de la recuperació del català als mitjans de comunicació després de la dictadura franquista Des del 1980 fou secretari dels mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona El 1981 se’l…

Periodista i escriptor Estudià periodisme i filosofia i lletres, doctorant-se en filologia catalana Collaborador de La Vanguardia , Destino  i altres diaris i revistes, fou redactor en cap i comentarista de política internacional al Diario de Barcelona Des dels inicis de la seva trajectòria professional prengué part activa en les iniciatives –molt limitades pel règim franquista– per a introduir el català en els mitjans de comunicació del 1962 a 1976 dirigí al Diario de Barcelona  una secció dedicada a llibres en català i collaborà regularment a Serra d’Or  i al setmanari Tele/estel  durant…

L’inici de la seva poesia constitueix un exemple clar de l’anomenat realisme històric, l’actitud combativa de qui, provinent del món rural, s’enfronta a la intellectualitat urbana Així ho palesen els seus primers llibres de poemes Temps de manobre i De l’Evangeli segons sant Lluc 1977, Cendra a l’abast i Viatge al record 1979, i també l’acidesa crítica de les notes de La quarteta informal 1988, signades amb el pseudònim Jep A partir de Notes mínimes d’un paisatge 1988, Pa d’àngel 1991, premi Les Talúries 1990 i Alt Urgell, plany i passió 1996, la seva lírica ha anat evolucionant cap a…

Collaboradora en diverses revistes literàries, ha publicat entre altres obres poètiques, Persoana întâia plural ‘La primera persona del plural’, 1964, Călcâiul vulnerabil ‘El taló vulnerable’, 1966, A treia taină  ‘El tercer secret’, 1969, 50 de poeme ‘50 poemes’, 1970,  Octombrie, Noiembrie, Decembrie  ‘Octubre, novembre, desembre’ 1972,  Poeme ‘Poesies’, 1974,  Somnul di somn ‘El somni del somni’, 1977,  Întâmplări din grădina mea  ‘Esdeveniments del meu jardí’, 1980,  Ora de nisip  ‘Rellotge de sorra’, 1984,  Întâmplări de pe strada mea  ‘Esdeveniments al meu carrer’, 1988,  Arhitectura…

Diplomada el 1938 per l’Escola de Bibliotecàries, exercí la professió durant una breu temporada a Vilafranca del Penedès Des del 1916 residí a Sant Feliu de Llobregat, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el premi Martí Dot per a poetes joves Publicà nombrosos llibres de poesia, especialment per a infants i joves, i de teatre La seva producció poètica s'inicià amb el recull Petits poemes per a nois i noies 1981, al qual seguiren Ales i camins 1991, Llum i gira-sols 1994, Bon dia, poesia 1996, Degotall de poemes 1997, Versos amics 1998, Pinzellades en vers 1998, Com el plomissol 1998…

Ordenat de sacerdot el 1961, el 1962 es llicencià en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca L’any 1972 es doctorà en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i es diplomà també en paleografia, diplomàtica i arxivística 1971, en biblioteconomia 1972 i en informàtica i arxius 1975 Fou professor del Seminari menor de Barcelona 1962-66 i, des del 1972, de la Facultat de Teologia de Catalunya, director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, de la Biblioteca Pública Episcopal i del Museu Diocesà de Barcelona En 1984-86 fou membre de la Comissió Assessora d’Arxius…