Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Émile Bernard

Renaixement del jardí dels amants (segle XIX - XX), d’Émile Bernard, (Galeria de Llevant, Mònaco)
© Corel
Pintura
Literatura francesa
Pintor i escriptor francès.
El 1887 féu, a Pont-Aven, el primer quadre sintetista — Pots de grès et pommes París, Musée d’Art Moderne—, tècnica que Gauguin s’apropià i desenvolupà Defensà des de molt aviat l’art de Cézanne Del 1894 al 1904 viatjà per Itàlia, Egipte i la península Ibèrica, cosa que el retornà conscientment a un academicisme italianitzant Conreà també la tapisseria i la illustració de llibres i publicà poemes, assaigs i articles en la Rénovation Esthétique 1905-10
Louis Trolle Hjelmslev
Lingüística i sociolingüística
Lingüista danès.
Catedràtic de lingüística comparada a la Universitat de Copenhaguen Amb Viggo Brøndal fundà el Cercle Lingüístic de Copenhaguen 1931, a través del qual i de la revista “Acta Linguistica” ha influït sobre el desenvolupament de la lingüística contemporània i especialment sobre lingüistes castellans, com Alarcos Llorach, Llorente, Salvador, etc Ha maldat per establir una teoria lingüística deductiva, la glossemàtica, segons un model matemàtic La dicotomia que fa entre expressió i contingut, amb un especial interès per aquest darrer, ha permès el desenvolupament de la semàntica que els…
Stanley Weiner
Música
Violinista i compositor nord-americà d’origen rus.
El 1947 es convertí en el concertino més jove de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, llavors sota la direcció de L Bernstein Més tard fou primer violí en l’Orquestra d’Indianapolis amb el director Fabian Sevitzky La seva faceta més destacable fou, però, la de solista Fou catedràtic de violí al Conservatori d’Hamburg El 1953 s’establí a Brusselles Compongué 213 obres, que, segons el mateix Weiner, s’aparten conscientment de l’avantguarda de l’època Fou un dels millors compositors per a fagot del segle XX, amb obres com Concert , opus 21 1969, Sonata , opus 32 1970, i Suite ,…
Benjamin West
Pintura
Pintor nord-americà.
Amplià estudis a Itàlia 1760-63, on fou influït per Mengs i Winckelmann Viatjà a París, on l’art galant de Boucher disgustà el seu puritanisme de quàquer, i s’installà a Londres, on esdevingué un retratista notable i un pintor d’història desigual Fou membre fundador de la Royal Academy i pintor de Jordi III Adoptà conscientment un major realisme temàtic en obres com Mort del general Wolfe en la presa de Quebec 1771 Ottawa National Gallery, i fins i tot anuncià el Romanticisme en obres com Saül i la bruixa d’Endor 1777 Hartford, Wadsworth Atheneum Fou president de la Royal Academy…
Sándor Kányádi
Literatura
Poeta hongarès de Romania.
El 1950 es traslladà a Cluj, on es graduà en literatura i llengua hongareses per la Universitat de Bolyai Una part important de la seva producció és destinada als lectors infantils i juvenils, gènere que li donà molta popularitat Fou també un traductor destacat de l’alemany i el francès a l’hongarès Molt actiu en la difusió de la literatura hongaresa a l’estranger, el 1987 es donà de baixa de la Unió d’Escriptors Romanesos quan el govern li denegà el visat per a assistir a una conferència d’escriptors a Rotterdam Denuncià sovint el tracte discriminatori del govern romanès a la minoria…
Leopoldo María Panero Blanc
Literatura
Poeta castellà.
Fill de Leopoldo Panero i germà de Juan Luis Fou antologat per Josep Maria Castellet a Nueve novísimos poetas españoles 1970 i es donà a conèixer a Por el camino de Swan 1968 i Así se fundó Carnaby Street 1970 Poeta exuberant i d’obra abundosa, la seva vida, sovint a la frontera entre la raó i la bogeria, fou marcada per intenses sacsejades ideològiques, així com fortes depressions i agitacions mentals Ell i la seva família van tenir una gran projecció pública com a símbol de la decadència del règim franquista arran del documental El desencanto 1976 de Jaime Chávarri Internat en successius…
Jacques-Louis David
Retrat de Monsieur Sériziat , de Jacques-Louis David
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Deixeble del classicista Joseph-Marie Vien Anà a Roma el 1775, i, de retorn 1780, començà a formar escola Fou elegit acadèmic de pintura el 1784, any que pintà el Jurament dels Horacis , oli conscientment poussinià que, presentat a Roma i a París l’any següent, assolí un èxit tumultuós La mort de Sòcrates 1787, Metropolitan Museum, Nova York i, especialment, Brut i els seus fills 1789, Louvre consolidaren la seva reputació d’artista neoclàssic i compromès amb la nova política revolucionària amb el Nou Règim esdevingué membre de la Convenció i inspector general de belles arts la…
Marco Gioseppe Peranda
Música
Compositor i cantant italià.
Possiblement fou alumne de G Carissimi a Roma, i a la dècada del 1650 cantava com a contralt a la cort de Dresden, on, entre els anys 1661 i 1663, treballà amb H Schütz com a vicemestre de capella El 1672 arribà a serne mestre de capella La seva aportació més interessant a la història de la música són els concerts sacres La resta de la seva producció religiosa comprèn misses, motets i oratoris Compongué també música instrumental, alguns madrigals i parts de dues òperes, Dafne i Jupiter und Io En la seva música coexisteixen elements característics de l’antiga escola alemanya, representada per…
Concha Jerez
Art
Artista plàstica canària.
La seva formació es dividí entre la música, concretament el piano, i els estudis de ciències socials a la facultat de ciències polítiques de Madrid Vinculada a l’art conceptual, la seva activitat artística està bàsicament centrada en la realització d’installacions que conceben l’espai com a entorn i l’espectador com a receptor, a través de la problemàtica de la identitat de l’ésser humà com a ésser individual i els seus vincles socials El 1997 presentà La fosca del mirall a les sales de Can Palauet, a Mataró L’any 1998 realitzà el projecte La mirada del testigo El acecho del guardián , amb…
Benet Mercadé i Fàbrega
Esbós per a la Translació del cos de Sant Francesc de Benet Mercadé i Fàbrega
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill d’un pintor i daurador bisbalenc Anà amb un germà seu a Barcelona ~1838, on ambdós es dedicaren al daguerreotip El 1852 feu, a Barcelona, la seva primera exposició pictòrica i un any més tard s’establí a Madrid —on freqüentà la classe de Carlos Luis de Ribera a l’Escuela Superior de Pintura y Escultura— i el 1858 anà a París, d’on passà a Roma el 1863 Tornà a Barcelona 1869-70, on conegué el colleccionista Leopold Gil, que el protegí El 1882, esdevingué catedràtic a Llotja, on tingué per deixebles, entre altres, Lluís Graner i Antoni…