Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Antoni de Peguera i d’Aimeric
Història
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Fill de Guerau de Peguera i de Berardo Fou membre fundador, juntament amb el seu germà Josep Francesc, de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona 1700 n’esdevingué un dels més actius, i quan l’Acadèmia publicà el volum Nenias reales 1701, dedicat a la mort de Carles II, hi contribuí amb una poesia en català Al comú sentiment de tota Espanya Romanç heroic i Mor Espanya perquè mor son rei , i una en castellà Poeta en aquests dos idiomes, però sobretot en castellà, conreà la poesia seriosa, de tema civil o religiós, així com l’amorosa i galant, sovint amb un to bucòlic…
,
Pau de Dalmases i de Vilana
Literatura catalana
Poeta.
Fou canonge de la catedral de Barcelona i membre fundador de l’Acadèmia de Barcelona Se’n conserven algunes poesies escrites per a diverses sessions acadèmiques celebrades el 1721 ms 186 BC, que revelen la continuïtat entre l’antiga Acadèmia dels Desconfiats i la futura Acadèmia de Bones Lletres Per a l’Acadèmia reconsti-tuïda el 1729 compongué diversos papers en vers i en prosa, en català i en castellà, entre els quals destaca un text en prosa intitulat Se pondera que un savi no deu habitar en lo desert
Llorenç Barutell i d’Erill
Literatura catalana
Poeta.
Ostentà el títol de baró d’Oix i de Bestracà i fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Escriví una Elegía , en castellà, a la memòria de Carles II dins l’ofrena fúnebre Nenias reales 1701, i diverses poesies en català sobre el mateix tema, amb el pseudònim d’ Ermità de Pruneres , dins el recull Lágrimas amantes 1701 A l’esmentada Acadèmia presentà diversos treballs, entre els quals quatre octaves commemorant la conquesta de Buda És autor també de dues composicions en català en què elogia l’edició del 1703 de les poesies de Vicent Garcia
Josep d’Amat i de Planella
Història
Literatura catalana
Acadèmic i poeta.
Primer marquès de Castellbell , participà en la defensa de la ciutat com a capità de la coronela el 1697, fet que, junt amb la seva adhesió a Felip V, li valgué la concessió del títol de marquès El seu fill Manuel d’Amat i de Junyent fou virrei del Perú Fou un dels fundadors de l’ Acadèmia dels Desconfiats 1700, i com a secretari d’aquesta corporació, s’encarregà de l’edició de Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II 1701, collecció poètica a la qual aportà també la seva collaboració, en català i castellà
,
Francesc de Sanç i de Miquel de Mont-rodon
Història
Militar
Militar.
Fill de Francesc Sanç i Puig El 1690 es casà amb Maria de Mont-rodon i de Mas, senyora de Mont-rodon, el cognom de la qual incorporà als seus El 1700 ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats i hi presentà treballs de tema militar Féu d’enllaç entre les autoritats del Principat i el lloctinent de Felip V, Fernández de Portocarrero, i defensà activament les constitucions del Principat, conculcades per les autoritats borbòniques Lluità a favor del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió al setge de Cardona 1711, a Castellciutat Alt Urgell i a Barcelona, on comandà les…
Jaume I d’Anglaterra
Història
Rei d’Escòcia (Jaume VI: 1567-1625) i d’Anglaterra (1603-25), fill de Maria I i d’Enric Stuart.
Feble de caràcter i de salut, deixà el govern a les mans de diferents privats Moray, Marton, Lennox, que no impediren les lluites entre les diverses faccions de la noblesa El 1582 fou raptat pel partit protestant, però fou alliberat l’any següent El 1585, amb l’ajut d’ Elisabet I d’Anglaterra , tingué un èxit relatiu en la lluita contra el faccionalisme i les prerrogatives dels barons escocesos Vacillant en la polèmica entre catòlics i protestants i temorós de perdre l’ajut d’Elisabet i l’oportunitat de regnar a Anglaterra en morir aquesta, no feu res per a salvar la vida de la seva mare, que…
Joan Antoni de Boixadors i de Pinós
Música
Noble, polític, literat i compositor català, més conegut per un dels seus títols, el de comte de Savallà (era el sisè de la dinastia).
Vida El 1684 ingressà a l’Escolania de Montserrat seguint una tradició familiar Allí coincidí amb Miquel López, llavors novici Segons Josep Dolcet, els seus mestres degueren ser Joan Garcia i els seus collaboradors Isidro Roy i Joan Baptista Rocabert La seva excellent formació literària i musical, com també la importància de la seva categoria nobiliària, el dugueren a la presidència de l’Acadèmia dels Desconfiats, precedent de l’actual Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, des de la seva fundació el 1700 Fou partidari de l’arxiduc d’Àustria i rebé els càrrecs de virrei de…
Josep de Taverner i d’Ardena
Historiografia catalana
Erudit i eclesiàstic.
Fill del ciutadà honrat Francesc Taverner i Rubí, conseller en cap de la ciutat, i germà d’Oleguer, noble i erudit Estudià al Collegi de Cordelles i fou canonge i tresorer de la catedral de Barcelona Fou nomenat jutge del Breu apostòlic per delegació del seu oncle, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, bisbe de Girona i fins el 1702 canceller reial a Catalunya Fou un dels membres fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats vg Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona , que es reunia des del 1700 En una de les sessions hi llegí una defensa de la primacia de la seu de Tarragona A…
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
Historiografia catalana
Erudit i diplomàtic.
Vida i obra Destacà tant per la seva erudició com pel seu protagonisme polític en el preludi i en el transcurs de la guerra de Successió Era fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, de qui heretà la senyoria de Vilallonga Es doctorà en arts i filosofia el 1688 L’any següent adquirí la baronia de Pierola i el 1692 rebé de Carles II el privilegi de cavaller Tal com explica Josep Rafael Carreras i Bulbena, viatjà per Castella i França i entrà en contacte amb erudits de l’època Fou aleshores quan descobrí la segona part de la crònica de Pujades a la biblioteca del bisbe de Rouen Reuní una…
Josep Aparici i Fins
Geografia
Història
Home de negocis, funcionari reial i geògraf, conegut erròniament com a Josep Aparici i Mercader.
Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes…
, ,