Resultats de la cerca

La seva obra, publicada pòstumament el 1611, conté sonets, cançons i èglogues es destaquen la Fábula de Acis y Galatea i, sobretot, el Libro de la erudición poética , primer manifest del culteranisme, on exposa la necessitat de crear un llenguatge poètic, culte i hermètic

Nebot d’Enni, freqüentà el cercle d’Escipió Emilià De la seva obra resten els títols de tretze tragèdies en fragments que, agrupats, constitueixen uns 400 versos Escriví també una fabula praetexta També exercí de pintor i executà els frescs del temple consagrat a Hèrcules, al fòrum Boari de Roma

Malgrat nombroses influències gregues, fou un dels primers que intentaren de crear un teatre romà, i és considerat el pare del tipus de comèdia anomenat fabula togata , gènere on descriví les classes mitjanes urbanes De les seves obres només són coneguts els títols d’una quarantena i alguns fragments, com, per exemple, de L’incendi

Format a França, fou un dels impulsors del moviment del Cinema Novo De la seva filmografia, barroca, suggeridora i d’extraordinària plasticitat, cal remarcar Os cafajestes 1962, Os fuzis 1964, Sweet Hunters 1969, Os deuses e os mortos 1970, A queda 1978, Mueda 1979, les adaptacions d’obres de Gabriel García Márquez Erendira 1983 i Fábula de la bella palomera 1987, el musical Opera do Malandro 1986 i Xuarup 1989

Professà en un orde religiós, on adoptà el nom de Pedro de Jesús Els seus sonets, salms i panegírics matisen les formes italianitzants sense arribar al cultisme cal destacar-ne La fábula de Genil Per a la història literària és important l’antologia Las flores de poetas ilustres 1605, acurada mostra de la poesia vigent en vida de l’autor També publicà una novella, El perro y la calentura 1625, influïda per Quevedo

Comte de Villamediana Educat a la cort, portà una vida molt agitada i fou desterrat diverses vegades per les seves sàtires polítiques Morí assassinat Amic i defensor de Góngora, destaca per la seva sàtira punyent, que no perdonà ni les més altes personalitats, i per la delicadesa dels seus sonets lírics L’estil gongorí és més evident en els poemes majors Fábula de Faetón, Apolo y Dafne, Venus y Adonis, la comèdia La gloria de Niquea , etc Les seves obres foren publicades el 1629

Es doctorà en lleis i aconseguí una càtedra de dret a la Universitat de València 1673, però l’abandonà per intentar triomfar com a dramaturg a la cort de Carles II, a Madrid Les seves vint-i-tres obres teatrals es representaren en diverses ciutats entre les quals, València i Barcelona, però tingueren poc èxit a la cort La major part s’han perdut, set han restat manuscrites i només tres foren publicades Fábula de Céfalo y Procris 1680, El arco de paz del cielo Santa Bárbara i El católico Perseo San Jorge És autor d’un teatre barroc de tipus cortesà amb notable complexitat teatral i exhibició…

És l’introductor de les formes renaixentistes italianitzants al seu país Entre el 1521 i el 1526 habità a Itàlia, on es relacionà amb Ariosto, Sannazaro i Vittoria Colonna La seva Fábula de Mondego i l’ègloga Alexo , ambdues de vers 1527, són les primeres expressions de l’italianisme En les èglogues Cèlia, Andrés i Nemoroso segueix el model de Garcilaso La seva tasca innovadora es concreta en la introducció de la comèdia en prosa Os Estrangeiros, Vilhalpandos , sobre models de Plaute, i en l’aclimatació de noves estrofes sonet, octava, tercet i nous subgèneres lírics elegia, ègloga Però l’…

Fill d’una família benestant, estudià a Salamanca Beneficiat de la catedral de Còrdova, acomplí missions per Galícia, Navarra i les dues Castelles Una amonestació episcopal pel fet de tractar amb comediants, d’anar als toros i d’escriure versos profans i les justificacions que hi oposà li confereixen una imatge de clergue refinat, culte i vagament mundà A partir del 1603 residí a Valladolid, aleshores seu de la cort Maldà per fer-se una situació econòmica sòlida, però no hi reeixí, ni pel fet d’haver estat nomenat capellà de Felip III El 1626, ja malalt, tornà a Còrdova La seva obra, ultra…

El seu primer llibre Romancero de la novia 1920, acusà influències de Juan Ramón Jiménez i d’Enrique Menéndez Pelayo A Madrid s’incorporà al moviment ultraista i escriví a la revista “Grecia” també collaborà a “Ultra” d’Oviedo Més tard s’adherí al creacionisme Fruit d’aquesta etapa són Imagen 1922, Manual de Espumas 1924, Fábula de Equis y Zeda homenatge a Góngora, 1927, Limbo i Poemas adrede 1932 edició completa el 1943 Són també d’aquesta època els primers versos neopopularistes a la manera d’Alberti i García Lorca, i les primeres obres de retorn al realisme Versos humanos , 1925 Soria,…