Resultats de la cerca

Es llicencià en medicina a Cervera 1762 fou un dels fundadors de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental 1764 i contribuí a fundar les Conferències Acadèmiques per a Metges 1770, antecedents de l’actual Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou facultatiu de l’Hospital de la Santa Creu, i es dedicà preferentment a la botànica i a la meteorologia Entre altres treballs, presentà a la Conferència Física on fou catedràtic de botànica i d’història natural una comunicació titulada Reflexiones sobre la aurora boreal 1769, en la qual descrivia la que tingué lloc a Barcelona

Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres i en dret, i posteriorment ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Arxiver de diverses institucions, arribà a ser bibliotecari de la Real Academia de la Historia i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando A més de diversos articles en els butlletins d’ambdues acadèmies i en la premsa d’Oriola, Múrcia i Madrid, publicà els llibres Orihuela durante la Guerra de la Independencia 1908, La reconquista de Orihuela 1934, El Museo de Orihuela 1937, Anales de la imprenta en Murcia 1941 i El teatro…

Fill d’un fotògraf tarragoní, ingressà el 1905 al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs Fins el 1910 treballà a la Biblioteca Universitària de Barcelona i després a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del qual fou secretari El 1921 fou nomenat director de l’Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya Portà a terme els successius trasllats dels fons documentals al pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a la Casa dels Canonges i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i emprengué la tasca d’ordenar i classificar la documentació d’una manera racional Essent cap del Museu…

Fill del català Pau Miquel i Costas, comerciant resident a l’Havana en el segle XIX A Cuba, estudià els primers estudis i el batxillerat, al Colegio de Belén Després d’aquesta etapa, passà tot seguit al País Basc, on estudià matemàtiques a la Universitat de Deusto Retornà a Cuba, on, el 1908, guanyà per oposició el càrrec d’ajudant facultatiu del gabinet d’astronomia Doctor en ciències fisicomatemàtiques, obtingué, el 1913, a la Universitat de l’Havana, la càtedra d’anàlisi matemàtica, on treballà durant més de 30 anys Entre la seva prolífica obra científica, cal destacar obres…

Estudià filosofia i lletres a Madrid El 1931 ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs En 1932-39 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona El 1939 fou destinat al servei del Protectorat d’Espanya al Marroc com a director d’Arxius i Biblioteques Amb la independència del Marroc el 1957 fou nomenat cap del nou Servicio de Depósito Legal de Obras Impresas en España 1958-67 Per oposició guanyà la direcció de la Biblioteca Nacional de Madrid i dirigí després la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos Publicà, entre d’altres, Síntesis de historia de…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 1807, participà en la Guerra del Francès en qualitat de facultatiu i a partir del 1820 s’incorporà a la Universitat de Barcelona, on ensenyà fins el 1863 Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i president de la comissió de mineria de la Societat Econòmica d’Amics del País Entre les seves obres cal destacar Instruccions generals sobre'l modo de preservarse del còlera morbo epidèmich ab indicacions acerca de son mètodo curatiu 1834, Arte de recetar y formulario práctico conformes a las lecciones públicas dadas en el Real Colegio…

Estudià filosofia i lletres a Madrid i ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1931 Del 1932 al 1939 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona En acabar la Guerra Civil Espanyola el destinaren al servei del Protectorat d’Espanya al Marroc com a director d’arxius i biblioteques Fou professor de geografia i història del Marroc i del món islàmic a l’Instituto General Franco de Estudios e Investigación Hispano-Árabe de Tetuan Amb la independència del Marroc el 1957 passà a ser cap del servei del Dipòsit Legal a Madrid fins el 1967, any en què fou…

Format al seminari de Solsona, es llicencià en teologia i dret canònic a la Universitat Pontifícia de Tarragona Fou actiu propagandista dels Pomells de Joventut a les terres de Lleida Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid amb una tesi sobre Vicenç Mariner d’Alagó i el seu poema Boumacopeguion Professor de llatí a l’Institut-Escola 1931-33 i director de l’institut de segon ensenyament de Cervera fins el 1936, després de la guerra fou professor de llatí a l’institut Menéndez y Pelayo de Barcelona 1939 i a Lleida des del curs 1939-40 Ingressà al Cos …

Vida i obra Expert epigrafista i numismàtic, fou l’únic que exercí la professió amb continuïtat a la ciutat romana de Tàrraco, i el primer a emprar el mètode estratigràfic en les excavacions El 1851 entrà a la Real Academia de la Historia, i el 1865 fou nomenat conservador director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació, i en redactà el Catálogo del Museo de Tarragona 1894 El 1873 ingressà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris, i dos anys més tard, a la Comissió de Monuments de Tarragona Participà en la restauració del pont de les…

Estudià a la Universitat de Madrid i fou deixeble de l’arabista Francisco Codera Membre del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1890, exercí professionalment a l’Arxiu General d’Alcalá de Henares i a l’arxiu de Lleida Posteriorment ocupà plaça de bibliotecari a Tarragona, a Castelló de la Plana 1896, a la Biblioteca Nacional de Madrid 1896 i a la de la Real Academia de la Historia 1898 Retornà al País Valencià, s’incorporà a l’Arxiu del Regne de València 1901 i inicià la publicació d’estudis històrics sobre les comarques de Castelló a l’Edat Mitjana Entre…