Resultats de la cerca

Procedent del teatre, esdevingué l’arquetipus de dur i de gàngster del cinema nord-americà Entre els seus films cal esmentar Little Caesar 1930, The Last Gangster 1937, Women in the Window 1944, Key Largo 1948, House of Strangers 1949, que fou premiada en el festival de Canes, i Cheyenne Autumn 1964

Estudià belles arts a Sofia i, poc després d’haver començat, s’adonà de la seva vocació pel cant El 1960 debutà amb el paper de Timur de Turandot a l’Òpera de Sofia, després d’haver guanyat el Concurs Nacional de Cant El 1965 realitzà una gira europea amb la companyia del mateix teatre, i el mateix any cantà Aïda al Metropolitan de Nova York Actuà arreu del món i combinà el repertori rus MP Musorgskij, AP Borodin i l’italià G Verdi, G Rossini, G Puccini amb l’alemany G Meyerbeer, J Offenbach Intèrpret molt aplaudit d’òperes de Mozart en…

Estudià medicina a la Universitat de Yale, on es llicencià el 1962 Posteriorment, el 1969, es doctorà a la Case Western Reserve University de Cleveland Ohio Un cop doctorat començà les investigacions científiques al National Heart Institut 1969-71 Fou professor de farmacologia a la Universitat de Virginia 1971-81 i cap de departament de farmacologia a la Universitat de Texas 1981-2005 de la qual arribà a ser el degà de la facultat de medicina 2005 El 1994 li fou concedit el premi Nobel de medicina, juntament amb Martin Rodbell , pel descobriment de la funció de les anomenades “proteïnes…

Vida Exiliat a França durant la guerra civil, al seu retorn escriví crítica de cinema fins que el 1951 s’introduí en la indústria com a ajudant de direcció de Miquel Iglesias, Joan Bosch, Germà Lorente, Josep Maria Forn, Gonzalo Suárez, Jaume J Puig, Alexandre Martí i en coproduccions dels Estudis Balcázar Posteriorment treballà amb Francesc Betriu, Jordi Cadena, Carles Balagué i Francesc Bellmunt com a ajudant de direcció o director de producció La seva activitat com a guionista començà amb dos films policíacs de Joan Fortuny La melodía misteriosa 1955 i Delincuentes 1956 i seguí amb J Bosch…

Historiador primerenc de l’Espanya contemporània i un dels primers historiadors del franquisme sempre en el context de la història internacional des de l’impacte de la Revolució Francesa del 1789 fins a la política exterior dels EUA del 1950 Professor de francès a l’institut de batxillerat d’Olot, es formà als centres universitaris de Llemotges i Lió, i, com a historiador, treballà en el Centre National de la Recherche Scientifique CNRS, amb l’ajut dels principals hispanistes francesos, encapçalats per Braudel, Sarrailh i Vilar Publicà Histoire contemporaine d’Espagne 1789-1950 1953, que…

Vida Fill del crític Tomás G Larraya , després de la guerra civil treballà en periodisme i publicitat, fins que el 1944 entrà al cinema de la mà del seu germà gran, Federico , també operador, que exercia a Barcelona Intervingué com a segon operador en els films Abel Sánchez 1946, Carlos Serrano de Osma i Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, entre d’altres, i per primer cop com a director de fotografia en La melodía misteriosa 1955, Joan Fortuny Rodà en color per primera vegada en Cuando el valle se cubra de nieve 1956, José Luis Pérez de Rozas i alternà el treball de…

Vida Fill del crític Tomás G Larraya i germà d’ Aurelio , estudià dibuix, pintura i escultura a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona S’inicià com a auxiliar de muntatge amb Francesc Marín en Julieta y Romeo 1940, Josep Maria Castellví A partir del 1942 s’incorporà a No-Do i un any després ja treballà com a segon operador en Don Joan de Serrallonga Don Juan de Serrallonga , 1948, Ricard Gascon El 1949 muntà amb l’operador Ricard Albiñana un laboratori fotogràfic i l’any següent dirigí la fotografia d’ El señorito Octavio Jerónimo Mihura amb Georges Perinal i en solitari la d’ El…

Graduat per la Universitat de Duke 1982 Resident 1983-87 a la Johns Hopkins University de Baltimore, el 1987 passà al Dana-Farber Cancer Institute de Boston i el 1991 a la Harvard Medical School, on ha desenvolupat la carrera científica i acadèmica Les seves investigacions sobre tumors el portaren a observar nivells anormalment baixos d’oxigen en les cèllules afectades per la mutació del gen VHL causant de la síndrome de von Hippel-Lindau, que afecta el pàncrees, el fetge i el sistema nerviós Aquesta mutació impedia a la proteïna HIF sigla de l’anglès hypoxia-inducible factor augmentar la…

Adscrit a la FAI, assolí notorietat en fer la crítica sindical de Tierra y Libertad a partir de l’octubre del 1931 Fou elegit secretari general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya abril del 1932 — maig del 1933 i intentà un cert acord amb els trentistes, malgrat que pel setembre del 1932 dictés l’expulsió de la Federació Local de Sabadell allegant que retenia el segell confederal Durant la guerra civil, com a cronista de Solidaridad Obrera , acompanyà la columna d’Alberto Bayo que anà a les Balears agost-setembre del 1936 Collaborà posteriorment a Catalunya 1937-38

Graduat en medicina a la Ciutat del Cap 1955, es traslladà a Londres on es diplomà en medicina psicològica Del 1962 al 1966 formà una comunitat terapèutica per a esquizofrènics —Pavelló 21— en un hospital del nord-oest de Londres, on no hi havia cap mena de restriccions ni d’imposicions Cooper, a qui hom deu la creació del terme antipsiquiatria , aporta a aquesta una dimensió política i fins i tot revolucionària que transcendeix dels problemes de la malaltia mental i fa una crítica radical de la societat burgesa El 1965, fundà amb RD Laing i A Esterson la Philadelphia Association, que agrupà…