Resultats de la cerca

Fill d’un immigrant català, estudià medicina a la Universidad Central de Venezuela, on es doctorà l’any 1838 Dedicat a l’estudi i al guariment de la  lepra , el 1943 entrà a dirigir la Leprosería de Cabo Blanco El 1944 s’incorporà a l’Hospital Vargas de Caracas El 1950 fou nomenat cap del servei de dermatologia d’aquest mateix hospital, i el 1946, director dels serveis antileprosos pel govern del seu país, als quals donà un gran impuls Fundador de l’Instituto Nacional de Dermatología 1972, que el 1984 passà a denominar-se Instituto Nacional de Biomedicina, fou membre destacat d’organitzacions…

Publicà la novella Els temps ens han fet així 1953 i narracions infantils El príncep bandoler 1958 i La noia del rostre canviant 1960 Pòstumament es publicà el llibre de narracions Lepra d’or 1976

És autor de Le jeu de saint Nicolas ~1200, un dels primers miracles conservats, de la cançó de gesta Chanson de Saïsnes ~1202, d’un congé ~1205, escrit en haver contret la lepra, així com de diverses pastorelles, etc

Sembla que el 910 destronà el seu pare Alfons III d’Astúries A ell li tocà Astúries, mentre que els seus germans Garcia i Ordoni reberen Lleó i Galícia, respectivament La mort d’aquests li'n féu heretar el 914 i el 924 els regnes Sembla que es casà dues vegades i que morí de lepra El succeí Alfons IV, fill del seu germà Ordoni

Estudià al Lycée de Rouen i es graduà a Filadèlfia Desenvolupà la seva professió a Lima i a Trinitat, i el 1870 tornà a Cuba Descobrí que el mosquit cúlex és l’hoste intermediari en la transmissió de la febre groga a l’home, i investigà altres malalties tropicals el beri-beri, la lepra, el còlera, etc El 1915 el govern cubà creà en honor seu l’Instituto Finlay per a la investigació de medicina tropical

Era vídua de Sancho Pérez de Lodosa Inicià la seva relació amb Jaume I el 1255, i, per tal com aquest li havia fet promesa de casament, el papa considerà que hi havia entre ells autèntic vincle matrimonial El 1265 Teresa contragué la lepra, i el rei se'n separà definitivament Teresa es reclogué al convent de la Saïdia de València, fundat per ella Fou mare de Jaume de Xèrica i Pere d’Ayerbe, legitimats pel rei i cridats a la successió a falta dels fills legítims Sobrevisqué al rei

Anà a residir a Madrid amb els seus germans Josep i Joan, també oboistes, amb els quals actuà sovint, com el 1752, davant els reis Ferran VI i Bàrbara A Madrid conegué Domenico Scarlatti, que l’influí Escriví música escènica per a obres religioses, com La fe de Abraham 1757, Los trabajos de Adán 1758, etc i per a l’obra de Ramón de la Cruz Quien complace a la deidad acierta a sacrificar 1757, per a l’acte sacramental titulat La lepra de Constantino 1757 També escriví tonadillas , com El soldado 1761 Actuà a Portugal i a França i l’any 1761 anà a la cort de Württemberg amb el seu…

El 1966 acabà els estudis al seminari de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres 1969, especialitzat en semítiques, i arxiver des del 1979 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en fou secretari i responsable de la Cancelleria Reial Es dedicà a l’estudi dels jueus catalans medievals i, del 1985 al 1988, fou president fundador de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, precedent de la  Societat Catalana d’Estudis Hebraics , filial de l’Institut d’Estudis Catalans Impulsor de la revista Calls 1986-90, hi publicà una important bibliografia crítica del judaisme català També fundà 1981…

Vida i obra És catedràtic d’història de la ciència a la Universitat de North Carolina, Chapel Hill Estudià a les universitats de Harvard i Princeton, on coincidí amb John E Murdoch La seva obra aborda dos temes principals d’una banda, el desenvolupament de la teoria mèdica, particularment vista a través de l’obra d’Arnau de Vilanova i, de l’altra, la història social de la medicina a la Corona d’Aragó als s XIII i XIV En ambdós temes d’estudi ha estat des del 1974 estretament vinculat amb el grup d’història de la medicina de Lluís Garcia i Ballester, amb qui fou coeditor de l’ Opera Medica…

Vida El 1906 arribà a Barcelona amb la seva família, que regentava un estanc al carrer de la Boqueria, lloc que es convertí en una tertúlia freqüentada per personatges de la bohèmia i l’espectacle A través del dramaturg Ramon Vinyes i Cluet i d’Alexandre Soler i Maryé, entre d’altres, s’introduí al projecte Teatre Íntim d’Adrià Gual, amb el qual debutà al Novetats El 1908 formà part de la Companyia Dramàtica d’Enric Giménez i s’introduí a la de Borràs - Xirgu 1909-10, i s’especialitzà en el gènere del vodevil en comèdies com ara El bon rei Dagobert d’André Rivoire Salomé d’Oscar…