Resultats de la cerca

Pertanyent a una nissaga de músics de Bordils, el seu pare, Josep Font i Grau, també instrumentista de cobla, l’inicià en la música Fou deixeble de Salvador Dabau, Joaquim Vallespí i Josep Pi La seva carrera professional s’inicià a setze anys amb la cobla orquestra Victòria, i posteriorment amb l’Emporitana de Verges 1941 i La Principal de l’Escala 1942 Fou fundador i component de La Caravana la temporada 1943-44 L’any 1946 ingressà a la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director entre el 1956 i el 1963, moment en què reduí la seva activitat musical al conjunt España El 1978 es reincorporà…

Menà una vida plena d’entrebancs i d’aventures, fins que, obligada a guanyar-se la vida, escriví una sèrie de comèdies d’intriga de divers valor literari The Forced Marriage 1671, The Rover 1677, etc Conreà també la novella amb Oroonoko 1688, que s’anticipà al realisme de la narració anglesa posterior

De vida agitada i plena d’escàndols fou obligada a prendre els hàbits, que després abandonà, tingué un fill, que mai no reconegué, el famós D’Alembert Regentà un dels salons literaris més importants del moment i escriví algunes novelles en collaboració amb els seus nebots Pòstumament 1790, fou publicada la seva correspondència

Filla de Teodoric I el Gran i mare d’Atalaric, durant la minoritat del qual 526-534 actuà de regent La seva política d’apropament a Orient li valgué l’hostilitat del partit nacional, el qual trobà en la mort d’Atalaric 534 l’ocasió de la revolta Aleshores la regent es veié obligada a compartir el poder amb el seu cosí Teodat El 535, aquest l’empresonà a Bolsena, on morí poc temps després, fet que provocà la intervenció militar de Justinià i el començament de la reconquesta d’Itàlia pels bizantins

Ordenat de sacerdot el 1917, estudià a Innsbruck i a Roma Fou rector de l’Acadèmia Teològica de L’viv 1929 Arquebisbe titular de Serres 1939, el 1944 fou elegit arquebisbe de L’viv i metropolita de Halič El 1945, en ésser annexada la Ucraïna occidental a l’URSS i suprimida pel govern soviètic l’Església Catòlica ucraïnesa obligada a passar a l’Ortodòxia i a sotmetre's al patriarca de Moscou, fou deportat a Sibèria, d’on fou alliberat el 1963, gràcies a la intervenció del papa Joan XXIII Residí llavors al Vaticà, des d’on tingué cura de l’Església Catòlica ucraïnesa de la diàspora…

Cridat a Xipre pel seu germà l’almirall i comte de Patràs Joan Pere Fàbregues , fou nomenat arquebisbe de Nicòsia el 1471, malgrat l’oposició veneciana El 1472 fou ambaixador del rei de Xipre Jaume II prop del papa Sixt IV A la mort d’aquest 1473 esdevingué cap de la resistència contra Venècia —que ajudava la reina Caterina Cornaro—, fins a matar l’oncle de la reina Andreu Cornaro L’ajuda veneciana obligà els conjurats a fugir i a refugiar-se a Rodes i després a Nàpols, des d’on Lluís intentà en va casar el fill del rei de Nàpols Ferran I, Alfons, amb la reina de Xipre Caterina Cornaro, la…

Militar al servei del safàvida Ṭahmāsq II, rebé el nom de Ṭahmāsq Kulī Khān tanmateix, quan Ṭahmāsq II signà la pau amb els otomans, Nādr l’obligà a abdicar 1732, i ell mateix s’emparà més tard del poder Reorganitzà l’exèrcit i creà una armada a la Càspia Envaí l’Índia —presa de Ghaznī, de Kabul i de Peshawar 1738 i de Lahore 1739—, però renuncià a deposar-ne el Gran Mogol s’emparà també de l’Afganistan, fixà l’Oxus com a frontera al NE i lluità, amb èxit, contra els turcs, bé que fracassà en l’intent d’unificar religiosament el país El descontentament de la població, obligada…

Cèlebre virtuós de la tenora, fou solista a les cobles La Principal de Cassà de la Selva i Els Montgrins, i del 1922 al 1924, a La Principal de la Bisbal, en la qual rellevà Albert Martí Posteriorment s’integrà a la Cobla Iluro i a la Unió Artística de Vidreres, i fundà l’Amoga És autor de nombroses sardanes, moltes de les quals obligades, destinades al seu lluïment personal, com Si caic no m’aixeco , Va de tenor , Els nou presoners o Gra-gra El seu estil palesa una notòria influència del pasdoble i ha gaudit d’una important acceptació entre el sardanisme més populista admirador d’…

Fill de Roger de Lloria En morir el seu pare romangué, juntament amb el seu germà Carles, sota la tutoria del seu oncle Gombau d’Entença 1306-09 i, després, dels marmessors de l’almirall, que reclamaren per a ell als Entença la possessió de Tivissa, obligada per un deute no pagat el rei imposà a aquests el lliurament del lloc 1312 Pel testament del seu germà gran Rogeró 1307, del qual més tard adoptà el nom, obtingué l’herència familiar Jaume II el féu membre de la comitiva dels infants reials, especialment de Joan, i habità amb ells a València Tingué litigis amb Bernat de Sarrià…

Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Buenos Aires i a Milà per perfeccionar la seva tècnica Debutà a Nàpols el 1964 amb Cavalleria rusticana , que posteriorment enregistrà al costat de M Del Monaco Aviat inicià una carrera arriscada i amb papers excessivament forts per a la seva tessitura, com els d’Abigaille Nabucco , Lady Macbeth Macbeth o Gioconda, que interpretà amb un gran èxit de públic, especialment a Milà i a Londres Es destacà sobretot per la seva forta personalitat i uns reconeguts dots d’actriu El fet de protagonitzar papers massa…