Resultats de la cerca

L’any 1841 patentà un sistema per a corbar fustes, que aplicà a la fabricació de cadires Obtingué el nomenament d’ebenista de la casa reial i com a tal treballà en la decoració del palau Liechtenstein, a Viena, mantenint-se dintre de les pautes del gust Biedermeier Posteriorment industrialitzà la producció de cadires, que evolucionaren cap a formes més simplificades que en certa manera anticipaven l’Art Nouveau A la seva mort, les indústries Gebrüder Thonet foren continuades pels seus fills Alguns dels models de cadires i balancins Thonet assoliren una extraordinària difusió, i…

Fou collaborador de La Revista , La Nova Revista i, amb el pseudònim Pere de Berguedà , de Ressorgiment de Buenos Aires i de “Veu Catalana” de Mèxic S’exilià a França com a pròfug militar, i més tard a Buenos Aires La seva poesia, influïda per Ventura Gassol, s’emmarca en temes populars i segueix unes pautes estètiques que tenen el seu origen en determinats tòpics del modernisme i en certes referències guimeranianes, però passats pel sedàs formal de la influènciadel noucentisme Publicà Voluptat 1926, Elegies 1933, Evocacions París 1943, amb litografies d’Edmond Desjobert, i Odes…

Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 El 1767 s’exilià a Itàlia i s’establí a Ferrara i a Bolonya Tornà a València el 1798 Traductor al llatí de les faules perses de Lokman des de l’àrab Bolonya 1780, fou conegut sobretot per les seves tragèdies italianes, com Joan Baptista Colomés i Bernat Garcia, seguidores de les pautes del classicisme francès i sota la influència del teatre italià contemporani, sovint de temàtica castellana Ifigenia in Aulide 1779, Ormisinda 1783, inspirada en Moratín, Lucia Miranda 1784, Giovanni Blancas i Sancio Garcia imitació de Cadalso la segona, i…

Durant nou anys es formà al monestir de Montserrat, on estudià música i humanitats i fou servent de l’abat Més tard anà a Barcelona i, després d’abandonar aquesta ciutat, ocupà la plaça d’organista i mestre de capella a Sant Martí de Teià durant uns quatre anys De nou a Barcelona, hi dirigí algunes acadèmies de música El 1802, per oposició, obtingué la plaça de cantaire tenor de la catedral de Vic, on s’ordenà de capellà El 9 de març de 1815 rebé el nomenament d’organista de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de la ciutat comtal Els conflictes polítics del 1835 el dugueren a…

El 1965 fundà el Museu Arqueològic, Etnològic i Numismàtic de la Porciúncula, del qual fou director i conservador fins gairebé la seva mort Estudià l’arqueologia i l’artesania mallorquines, i també els antics oficis tradicionals de Mallorca Entre les seves obres destaquen La necrópolis del primer bronce mallorquín de Ca Na Vidriera de Palma de Mallorca 1973, Una necrópolis rural de la ciudad romana de Pollentia Mallorca 1975, Aportación al estudio de la cerámica común postmedieval de Mallorca 1976, La nave tardo-romana del Cap Blanc Mallorca 1976, Els llums en la història de Mallorca 1977, La…

Alumne de F Durante i N Porpora a Nàpols, estrenà la seva primera òpera, Farnace , el 1751 Entre el 1758 i el 1765 fou mestre de capella a la cort de Parma, càrrec que deixà per ocupar la plaça de director del Conservatorio dell’Ospedaletto de Venècia Del 1768 al 1775 estigué a la cort de Caterina II, a Sant Petersburg Durant els anys següents visqué a Nàpols i Londres, abans de tornar a Venècia, on la malaltia que patia només li permeté dedicar-se a la composició Traetta compongué vint-i-sis òperes -entre les quals destaquen Sofonisba 1762, Ifigenia in Tauride 1759 o 1763 i…

Fill d’emigrants jueus russos, estudià sociologia a la Universitat de Toronto i es va doctorar el 1953 a la Universitat de Chicago amb una tesi feta a les Illes Shetland entre el 1949 i el 1951 i publicada el 1959 amb el títol The Presentation of Self in Everyday Life 1959 El 1950 es va incorporar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley Posteriorment fou professor de sociologia i antropologia a la Universitat de Pennsilvània Des del 1981 fins a la seva mort fou president de l’Associació Americana de Sociologia Autor d’una obra prolífica i molt influent, destaca la “perspectiva dramatúrgica…

Ingressà a la Companyia de Jesús Doctorat en filosofia a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre psicologia de grups, amplià estudis a la Universitat de Nova York sobre gestió d’empreses, i de retorn a Catalunya 1958, esdevingué un dels principals impulsors d' ESADE , on impartí cursos Els anys seixanta i setanta estudià les motivacions i les pautes del trasllat de les empreses de Barcelona a la seva conurbació Introduí a l’Estat espanyol el concepte, l’estudi i la pràctica de l’anomenada dinàmica de grups i el coaching o asessorament personalitzat  Publicà El desplazamiento industrial…

Es va formar a Kronstadt i es graduà a Sant Petersburg en història i filologia Del 1904 al 1910 estudià al conservatori de la mateixa ciutat, amb AK L’adov i NA Rimskij-Korsakov El 1919 collaborà en la fundació de l’Institut d’Història de les Arts i, des del 1920, en dirigí el departament de música Del 1925 al 1943 fou professor d’història, teoria i composició al Conservatori de Leningrad, on fundà el departament de musicologia A partir del 1943 ho fou del de Moscou, i alhora encapçalà la secció de música de l’Acadèmia de les Ciències de l’URSS Durant els anys vint fou un gran activista a…

Estudià comptabilitat a la Universitat de Newark Després de graduar-se, passà un any com a voluntari en un camp de treball quàquer, experiència que el decidí a dedicar-se a la sociologia, matèria en la qual obtingué un màster el 1942 a la Universitat de Chapel Hill, de Carolina del Nord Després de la Segona Guerra Mundial, en la qual serví a l’exèrcit, el 1946 amplià estudis a la Universitat de Harvard amb Talcott Parsons Del 1954 fins a la jubilació 1987 fou professor a la Facultat de Sociologia de la Universitat de Califòrnia-Los Angeles Fou també membre de diverses societats de recerca i…