Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Maria de Xipre
Sepulcre de Maria de Xipre
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó (1315-1322).
Pertanyent al llinatge dels Lusignan i presumpta hereva de les corones de Xipre i Jerusalem, com a filla d’Hug III i germana gran d’Enric II, reis d’aquella illa i titulars d’aquest regne La seva mare fou Isabel d’Ibelin Segona muller de Jaume II de Catalunya-Aragó , contragué matrimoni per poders, el 1315, a Nicòsia, i la boda fou solemnitzada pel desembre d’aquell any, a la seu de Girona La relació entre marit i muller sovint malalta no fou mai satisfactòria, i no tingueren descendència
George Templeton Strong
Música
Compositor nord-americà.
El seu pare era un gran amant de la música i fou president de la Societat Filharmònica de Nova York Animat pels seus progenitors, estudià oboè i viola, i composició Malgrat que el seu pare s’oposava a una dedicació professional a la música, entre el 1879 i el 1886 estudià al Conservatori de Leipzig amb R Hofmann instrumentació i S Jadassohn contrapunt i es guanyà la vida tocant la viola en l’Orquestra de la Gewandhaus Més tard viatjà a diverses ciutats alemanyes El 1886 era a Wiesbaden, i el 1888, a Weimar, ciutat on contactà amb F Liszt, que tingué una gran influència en la seva obra El 1891…
Jaume Baçó

San Benet en un retaule de Jaume Baçó, a la catedral de València
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill d’un sastre estranger establert a València cap a l’any 1400 Hom ignora la seva formació conegué, però, sens dubte, les novetats flamenques portades per Lluís Dalmau L’any 1441 contractà un retaule per a Burjassot Horta i un altre per a la catedral de València, poc temps després que el rei Alfons el Magnànim reclamés la seva presència a Nàpols D’ençà de l’any 1443 residí a la cort napolitana del Magnànim com a pintor reial i, llevat d’una curta estada a València l’any 1446, hi restà fins l’any 1451, que tornà definitivament a la ciutat valenciana, potser perquè el seu esperit medieval no…
Francesco Cilea
Música
Compositor italià.
Vida Es dedicà a la música gràcies als elogis que l’arxiver del Conservatori de Nàpols, Francesco Florimo, realitzà al pare de Cilea quan aquest tenia només nou anys Ingressà al Conservatori de Nàpols el 1881, on estudià piano amb B Cesi, i contrapunt i composició amb P Serrao La primera òpera que compongué, Gina , animà l’editor Sonzogno a oferir-li un contracte La tilda , una òpera d’estil verista, estrenada el 1892, no feu gaire efecte en el públic l’estil de Cilea fou sempre complex, allunyat dels patrons puccinians de melodies clares A manca de grans èxits lírics, hagué de dedicar-se a…
Luis de Góngora y Argote
Literatura
Poeta castellà.
Fill d’una família benestant, estudià a Salamanca Beneficiat de la catedral de Còrdova, acomplí missions per Galícia, Navarra i les dues Castelles Una amonestació episcopal pel fet de tractar amb comediants, d’anar als toros i d’escriure versos profans i les justificacions que hi oposà li confereixen una imatge de clergue refinat, culte i vagament mundà A partir del 1603 residí a Valladolid, aleshores seu de la cort Maldà per fer-se una situació econòmica sòlida, però no hi reeixí, ni pel fet d’haver estat nomenat capellà de Felip III El 1626, ja malalt, tornà a Còrdova La seva obra, ultra…
Blaise Pascal

Blaise Pascal
Filosofia
Física
Matemàtiques
Matemàtic, físic, filòsof i escriptor francès.
La seva disposició per a les matemàtiques fructificà ja a setze anys amb una notable memòria sobre les corbes còniques, Essai pour les coniques 1640, i poc temps després amb la construcció d’una màquina de calcular que fou l’admiració dels seus contemporanis El gust per les matemàtiques, que mai no l’abandonà, el portà ja cap a la maduresa a estudiar el càlcul de probabilitats, del qual fou, juntament amb Fermat, un dels fundadors Dins el camp de la física, inspirà o bé féu directament nombrosos experiments relatius a la pressió atmosfèrica per exemple, la prova del tub de mercuri al peu i al…
Jaume II de Mallorca

Suposada representació de Jaume II de Mallorca al Llibre de privilegis de Mallorca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311), fill segon de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d’Hongria.
En morir el seu pare 1276 entrà en possessió de la seva herència, establerta per testament d’aquest el 1262 i confirmada el 1272 el regne de Mallorca, Menorca —encara en poder dels sarraïns—, la part reial d’Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omelàs i el vescomtat de Carladès, i es coronà com a rei i confirmà els privilegis i les franqueses de Mallorca el 12 de setembre de 1276 El conflicte amb el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó esclatà aviat Casat amb Esclarmunda de Foix 1275, ajudà el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix, que,…
Eduard Escalante i Mateu
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra Nascut circumstancialment a València, de pares castellans, quedà orfe de molt petit Fou pintor de ventalls Estrenà dos miracles La vanitat castigada i La muda el 1855 amb motiu del quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer Fou el comediògraf més representat al País Valencià durant l’etapa de la Restauració 1874-1902 Des del primer sainet, El deu, dèneu i noranta 1861 —en llenguatge dialectal, que tingué un gran èxit—, fins a l’últim, Trapatroles 1897, estr 1895, tota la seva producció, que comprèn mig centenar d’obres, és molt homogènia Són peces generalment en un…
,
Carl Otto Ehrenfried Nicolai
Música
Compositor i director alemany.
Vida Amb només setze anys, fugí de la llar familiar, on el seu pare, músic de professió, l’explotava per treure partit dels seus dots de nen prodigi A la ciutat polonesa de Stargard Pomerània conegué un funcionari anomenat August Adler, que l’acollí i el protegí Durant uns quants anys romangué en aquesta ciutat, on continuà la seva formació musical Posteriorment anà a Berlín i esdevingué deixeble de CF Zelter Quan l’any 1830 acabà els seus estudis, començà a guanyar-se la vida com a professor i com a cantant L’any 1833 acceptà la plaça d’organista de la capella de l’ambaixada prussiana a Roma…
Berenguer Ramon II de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1076-97), fill de Ramon Berenguer I i d’Almodis de la Marca, i germà, probablement bessó, del comte Ramon Berenguer II dit Cap d’Estopes.
Ambdós germans succeïren llur pare a la mort d’aquest el 1076 Aquest fet comportà l’encunyació, a partir del 1080, de diners anònims barcelonins, que mantingueren el tipus immobilitzat durant els governs de Ramon Berenguer III i de Ramon Berenguer IV L’indivís comportava una certa preeminència de Ramon Berenguer II El 1078 aquest signà garanties al seu germà sobre la base de les paries de Lleida i de la persona del seu reietó Yūsuf al-Muzaffar, en lluita contra el seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa Aquesta situació permeté l’expandiment del comtat de Barcelona pel pla d’…