Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Guy Debord
Filosofia
Filòsof, cineasta i escriptor francès.
Cursà estudis inacabats de dret a la Universitat de París Vinculat a l’extrema esquerra, portà una vida bohèmia i dirigí alguns films d’avantguarda El 1957 creà la Internacional Situacionista, organització capdavantera del situacionisme , moviment amb elements del marxisme , el surrealisme i la psicoanàlisi que influí en el maig del 68 i que s’autodissolgué el 1972 La seva obra més important és La Société du Spectacle 1967, crítica marxista de la societat de consum, en la qual la mercaderia esdevé el que anomena espectacle , un mecanisme d’alienació de l’individu i de les masses, llibre del…
Rosalyn Yalow
Física
Física nuclear nord-americana de nom de soltera Rosalyn Sussman.
Graduada el 1941 al Hunter College de la Universitat de Nova York Intentà prosseguir els estudis de física en una altra universitat, però la seva sollicitud fou rebutjada per la seva condició de dona i esdevingé secretària del bioquímic Rudolf Schoenheimer a la Universitat de Columbia Posteriorment passà a la Universitat d’Illinois, on amplià estudis de física, es casà amb el físic Aaron Yalow 1943 i obtingué el doctorat 1945 Més endavant s’incorporà al Veterans Hospital de Bronx Nova York, on fou cap de servei de medicina nuclear Juntament amb Solomon Berson publicà treballs importants sobre…
Carme Ballester i Llasat
Política
Política.
Militant d’ Estat Català Partit Proletari , fou companya del president Lluís Companys i Jover , el qual influí políticament, i amb qui es casà el 1936 Aquest mateix any anà a París a fer-se càrrec d’un dels dos fills de Companys, Lluís Companys i Micó, que havia tingut del seu primer matrimoni amb Mercè Micó i Busquets, afectat d’una malaltia mental Exiliat, Companys es reuní amb Carme Ballester i el seu fill Les autoritats franceses, que havien reconegut el règim franquista, obligaren el matrimoni a establir-se lluny de París A La Baule Bretanya, on residien, l’agost del 1940 Companys fou…
Paolo Lorenzani
Música
Compositor italià.
Entre el 1651 i el 1654 fou nen cantor al cor de la Capella Júlia del Vaticà, on fou deixeble del mestre de capella Orazio Benevoli Entre el 1675 i el 1678 fou mestre de capella de diverses esglésies a Roma i també a Messina Es traslladà a París el 1678 i esdevingué una figura important en la controvèrsia originada contra el monopoli exercit per JB Lully i en benefici del reconeixement de la música italiana Aconseguí el suport de Lluís XIV, que el nomenà superintendent de música de la reina, i també dels aristòcrates més influents, que feren possible que la seva pastoral italiana Nicandro e…
William Herman Prusoff
Farmàcia
Farmacòleg nord-americà.
Fill d’emigrants jueus russos, l’any 1941 es graduà en química a la Universitat de Miami Durant la Segona Guerra Mundial supervisà la installació elèctrica d’una fàbrica d’armament a Memphis i el proveïment d’aigua dels establiments on s’allotjaven els pilots de guerra a Miami Beach Rebutjada la seva sollicitud d’estudiar a la Universitat de Yale, l’any 1949 obtingué el doctorat en química a la Universitat de Columbia Posteriorment fou professor a la universitat Western Reserve de Cleveland fins el 1953, any que s’incorporà al departament de farmacologia de Yale, on desenvolupà tota la seva…
Eulària Callís i Maso
Història
Pionera de Califòrnia.
Filla d’Augustí Callís Vic, 1718 - Real del Monte, Mèxic,1782 —nomenat, el 1767, primer comandant de la Companyia Franca dels Voluntaris de Catalunya per lluitar contra la rebellió dels nadius de Sonora a Nova Espanya—, el 1769 seguí el pare, juntament amb la resta de la família, i s’establiren a Ciutat de Mèxic El 3 de juny de 1780 es casà amb Pere Fages , tinent coronel a les ordres d’Agustí Callís, i que havia estat un dels descobridors de Califòrnia Anà amb el seu marit a Monterrey 1784, capital dels nous territoris, després que el 1782 aquest hagués estat nomenat governador de l’Alta i…
Tit Flavi Vespasià
Història
Emperador romà (79-81).
Fill primogènit de Vespasià , fou tribú militar a Germània i Britània i acompanyà el seu pare a Palestina Hom el troba sempre al costat de Vespasià i, des que aquest fou proclamat emperador 69, Tit fou nomenat, gairebé cada any, cònsol amb ell El 69 obtingué el títol de cèsar, amb el seu germà Domicià, i a partir del 71 el poder proconsular i el poder tribunici Bon militar, prengué part en la guerra contra Judea, ocupà Jerusalem i en destruí el temple 70 En tornar a Palestina, triomfà sobre Judea amb el seu pare juny del 71 i fou coregent d’ell en 73-74 revestí, també amb ell, la censura,…
Ferran VI d’Espanya
Ferran VI , retrat realitzat pel pintor francès Jean Ranc (1674-1735)
© Corel Professional Photos
Història
Rei d’Espanya (1746-59).
Tercer fill de Felip V i de la seva primera muller, Maria Lluïsa Gabriela de Savoia El 1724, en morir Lluís I i recuperar el tron Felip V, fou reconegut príncep d’Astúries Després de dos intents fracassats de casar-lo, successivament, amb una princesa francesa i una arxiduquessa austríaca, contragué matrimoni amb Bàrbara de Portugal 1729 Les relacions amb Isabel de Parma, la segona muller del seu pare, mai no foren cordials, de manera que en pujar al tron Ferran VI aquesta perdé tota la influència política, que, per contra, exercí des d’aleshores Bàrbara La parella reial era de caràcter…
Enric VIII d’Anglaterra

Enric VIII d'Anglaterra (1530-35), de Joos van Cleeve
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Història
Rei d’Anglaterra (1509-47), senyor i, després, rei d’Irlanda (1541).
Fill d’Enric VII, aquest concertà 1503 el seu matrimoni amb Caterina d’Aragó , filla dels Reis Catòlics i vídua del seu germà, Artur, el qual succeí en el principat de Galles En accedir al poder 1509, el qual exercí amb l’ajut, com a conseller, del cardenal Thomas Wolsey, es casà amb Caterina i, inicialment, afavorí la política de l’emperador Carles V contra França però després de la batalla de Pavia 1525 el poder creixent de l’emperador el feu aliar amb Francesc I de França El 1527 plantejà la possibilitat de trencar amb l’autoritat del papa i amb l’Església catòlica El conflicte havia…
Josep Climent i Avinent
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1766-75).
Fou el més prestigiós dels prelats illustrats que regentaren la diòcesi durant la segona meitat del s XVIII La seva personalitat és explicada per una fecunda etapa de formació a València Hi fou rector de la parròquia de Sant Bartomeu, ensems que el primer catedràtic de filosofia a la universitat —on havia estudiat—, mestre de patges de l’arquebisbe Andrés Mayoral i canonge magistral S'hi distingí per la facilitat i la qualitat de la seva predicació, per la seva contundent adhesió a uns principis mal anomenats jansenistes —en realitat, regalistes, rigoristes, i tendents a l’episcopalisme— i…