Resultats de la cerca

El 1907 ingressà per oposició al cos de telègrafs, i posteriorment estudià a Barcelona, on es llicencià en ciències Fou cap de la secció tècnica de telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, i el principal collaborador del director, Esteve Terradas i Illa El 1923 dirigí la installació, a Balaguer, de la primera central automàtica de telèfons dels Països Catalans, i el 1925 creà la primera escola tècnica de telefonia de l’Estat espanyol Contractat pel monopoli Compañía Telefónica Nacional de España que el 1925 absorbí els telèfons de la Mancomunitat,…

El 1878 importà els primers telèfons dels Països Catalans i els installà a l’Escola Industrial de Barcelona el mateix any ja fabricà aparells propis

Fundà el Banc Hispano Colonial i fou conseller de diverses empreses de ferrocarrils, de la Societat General de Telèfons, fundada per ell, etc Creà una explotació agrícola l’anomenada Granja Vella , a Horta, que li valgué la gran creu del mèrit agrícola Escriví algunes obres literàries

L’any 2000 rebé el premi Nobel de química, juntament amb AJHeeger i AGMacDiarmid, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors La seva descoberta —anunciada pels tres premiats, després d’alguns mesos de treball en equip, l’any 1977— permeté començar a emprar els plàstics conductors en diverses aplicacions, com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia El desenvolupament dels polímers conductors contribuirà a augmentar la velocitat dels ordinadors i a reduir-ne les mides

Rebé el premi Nobel de química l’any 2000, juntament amb AG MacDiarmid i H Sedeki, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors Aquest descobriment fou anunciat pels tres premiats, després d’alguns mesos treballant en equip, l’any 1977 Arran d’aquesta descoberta, els plàstics conductors es començaren a emprar en diverses aplicacions, com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia El desenvolupament dels polímers conductors ajudarà a augmentar la velocitat dels ordinadors i a reduir-ne la mida

Doctorat per les universitats de Wisconsin 1953 i Cambridge 1955, des del 1964 fou professor a la Universitat de Pennsilvània Rebé el premi Nobel de química l’any 2000, juntament amb AJHeeger i Hideki Sirakawa, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors Aquest descobriment fou anunciat pels tres premiats, després d’alguns mesos treballant en equip, l’any 1977 De llavors ençà, els plàstics conductors es començaren a emprar en diverses aplicacions com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia El desenvolupament…

Graduat per l’Escola d’Enginyeria de la Universitat de Kyoto 1972, el 2005 obtingué el doctorat per la Universitat d’Osaka El 1972 s’incorporà a la multinacional química Asahi Kasei Corporation, on des del 1992 ha dirigit projectes relacionats amb el desenvolupament i la millora de bateries El 2015 fou nomenat president del Lithium Ion Battery Technology and Evaluation Center LIBTEC, i el 2017 catedràtic de la Universitat de Meijo Els anys vuitanta fabricà una bateria experimental recarregable de liti en la qual emprà coc de petroli com a material de l’ànode, precursora de les actuals…

Graduat 1983 i doctorat 1988 per la Universitat de Nagoya, ha exercit la docència i la recerca en aquesta universitat 1988-92, a la de Meijo 1992-2010 i, des d’aquest darrer any, novament a la de Nagoya El 1989,  conjuntament amb Isamu Akasasi  obtingué el díode electroluminescent  LED blau a partir de cristalls de nitrur de galli, descobriment que ha fet possible d’obtenir llum blanca afegint-lo als LED vermell i verd, amb aplicacions molt diverses, com ara en illuminació, on és molt més eficient que les tradicionals bombetes i fluorescents, o en les pantalles dels telèfons…

Després de graduar-se en matemàtiques a la Universitat de Yale, durant la Segona Guerra Mundial fou meteoròleg de l’exèrcit El 1952 es doctorà en física per la Universitat de Chicago i posteriorment fou investigador del Lincoln Laboratory del Massachusetts Institute of Technology, on treballà en sistemes de memòria d’accés aleatori RAM per a aplicacions del Departament de Defensa Els anys 1976-86 treballà al departament de química inorgànica de la Universitat d’Oxford, on descobrí l’aplicació de l’òxid de cobalt al càtode de la  bateria de liti , que millorava substancialment l’emmagatzematge…

Graduat en electrotècnia a la Universitat de Kyoto, obtingué el doctorat a la de Nagoya Posteriorment s’incorporà al sector privat, on treballà en el camp dels díodes electroluminescents  LED De nou a la Universitat de Nagoya 1981, conjuntament amb Hiroshi Amano , el 1989 obtingué el LED blau a partir de cristalls de nitrur de galli, descobriment que ha fet possible obtenir llum blanca, afegint-lo als LED vermell i verd, amb aplicacions molt diverses, com ara en illuminació, on és molt més eficient que les tradicionals bombetes i fluorescents, o en les pantalles dels telèfons…