Resultats de la cerca

Influït per l’Orfeó Català i la Capella de Manacor, no limità el seu camp a la música popular, sinó que estrenà també a Mallorca obres corals de Schumann, Wagner i altres autors alemanys Collaborà sovint en els actes culturals organitzats per Nostra Parla i altres entitats regionalistes El seu repertori estigué format per polifonia sacra i, especialment, cançó popular, i era pensat d’acord amb el credo ideològic de l’orfeó "mallorquinitat, renaixença i puixança nacional" El 1924 pogué celebrar les seves noces d’argent amb un concert al Teatre Principal, sota la direcció de Sebastià Ramis…

El 1895 fou fundada la Societat Coral La violeta, que el 1915 es fusionà amb l’Orfeó Lleidatà El 1902 ressorgí com a Orfeó Lleidatà, ja amb el nom en català, de la mà del mestre Gelambí i seguint l’ideari de l’Orfeó Català Amb algunes interrupcions, restà actiu fins a la Guerra Civil de 1936-39 El 1951 Lluís Virgili i Farrà n’impulsà la represa El 1958 fou creada la secció infantil, a la qual seguí la fundació el Patronat del Centre d’Art Juvenil amb l’objectiu de potenciar l’ensenyament de la música El 1964 l’entitat inicià les Cantarelles d’Estiu, les primeres colònies musicals del país El…

La coral assolí aviat un alt nivell artístic i organitzà, al seu local social i a d’altres indrets, un gran nombre de concerts, no sols de música coral, especialment la tradicional catalana, sinó també de cambra i simfònica, amb participació d’artistes destacats, catalans i estrangers, i actes culturals diversos El 1914 el Teatre Íntim d’Adrià Gual actuà al seu local social La incorporació d’Ernest Cervera i Pere Jordà com a sotsdirectors donà un nou impuls a l’Orfeó El 1917 inicià la publicació de la revista musical Orfeó Gracienc , que assolí un nivell elevat, amb collaboracions d’interès…

En aquesta obra Gluck, aconsellat pel llibretista Raniero de Calzabigi, feu una reforma de l’òpera, suprimint-ne les incongruències i la supeditació absoluta del text que s’havien introduït en l’òpera barroca La sobrietat de la música i l’austeritat del cant, amb abundants intervencions corals amb la voluntat d’aproximar-se al teatre grec, des d’una òptica neoclàssica, n'han fet una obra cèlebre que encara figura als repertoris d’òpera mundials Gluck en feu una versió reformada per a representar-la a París 1774, adaptant la veu d’Orfeu una contralt en la versió del 1762 per a tenor

La fundació sorgí arran d’un concert donat a Sants per l’Orfeó Català, per iniciativa d’Estanislau Mateu, que celebrava concerts matinals al teatre Eldorado de Barcelona Aquest director fou succeït pels mestres Carbonell, Bosser, Soler i, per Antoni Pérez Moya, que dirigí l’agrupació del 1926 al 1958 i li donà una gran cohesió Aquesta tasca fou continuada per Elisard Sala 1958-65 i per Enric Ribó 1965-82 Des del 1985 n'és directora Montserrat Tous El seu repertori consisteix en obres tradicionals, obres polifòniques clàssiques i contemporànies Ha collaborat amb diverses orquestres i bandes…

Dels inicis al franquisme Capdavanter del moviment orfeonístic, contribuí a unificar les forces musicals catalanes El primer concert públic se celebrà el 1892 i fou organitzat per Antoni Nicolau i Parera  En els seus primers passos tingué una gran influència Felip Pedrell Inicialment consistia en un cor masculí més tard Joan Gay i Planella , Josep Maria Comella i Fàbrega i Francesc Pujol i Pons organitzaren una secció infantil, i Joan Gay i Emerenciana Wehrle fundaren la secció de dones 1896 Alhora fou organitzat l’ensenyament musical dels infants La creació de l’Orfeó Català fou un nou…

Fill d’Agamèmnon i de Clitemnestra, al moment de l’assassinat del seu pare fou allunyat de palau i, posteriorment, de la seva pàtria Seguint, però, les ordres d’Apollo, hi tornà anys més tard, acompanyat del seu amic fidel Pílades, i donà acompliment a la venjança decretada per la mort d’Agamèmnon occint, ell i Electra, llur pròpia mare Clitemnestra i el seu amant Egist Perseguit per les Erínies maternes, hagué de purificar-se a Delfos o a Atenes, davant l’Areòpag presidit per Atena Segons una altra llegenda inventada per Eurípides, anà a la Tàurida, on retrobà la seva germana Ifigènia , i…

Encunyà asos de bronze durant la segona meitat del s II aC

El preàmbul que duu el seu text deixa en la incertesa els extrems relatius al seu origen, data de redacció, caràcter normatiu, etc, fet que ha donat lloc a diverses opinions El més probable és que es tracti d’una recopilació privada feta per un tal Sanctacília, potser jurista o pràctic en edificació, a mitjan s XIV, que hauria recollit bàsicament unes ordinacions fetes per un rei Jaume probablement Jaume II de Catalunya-Aragó, amb consell dels prohoms barcelonins, i alguna altra redacció privada de fons consuetudinari El cos total del text és format per setanta capítols, dedicats tots ells a…

Els francesos foren rebutjats, bé que quatre dies més tard, en un nou atac, assoliren d’obrir-se pas i de retirar-se cap al nord