Resultats de la cerca
Es mostren 17159 resultats
Oc
Publicacions periòdiques
Revista fundada a Tolosa (Llenguadoc), el 1923, per Ismael Girard i Camille Soula.
Abans del 1939 havia estat molt marcada pel catalanisme i beneficiada pel mecenatge de Josep Carbonell i Gener Pel seu esperit obert, la seva modernitat i la seva llibertat de crítica ha estat la més important de les revistes occitanes Connectada molt de temps a l’Institut d’Estudis Occitans, posteriorment esdevingué independent
Ciutat Esportiva Joan Gamper

Vista aèria de la Ciutat Esportiva Joan Gamper
© FC Barcelona
Esport general
Complex esportiu del Futbol Club Barcelona a Sant Joan Despí, inaugurat l’1 de juny de 2006.
Ocupa una superfície de 136839 m 2 i disposa de cinc camps de gespa natural, quatre camps de gespa artificial, un pavelló poliesportiu, un edifici de tribuna del camp 1, un edifici de serveis, un edifici de vestidors i diferents espais d’entrenament específic de porters i tecnificació Acull els entrenaments del primer equip de futbol des del 2009 i del Barça B, i els entrenaments i les competicions dels equips del futbol de base del club, així com l’activitat de bona part de l’esport formatiu de les seccions L’any 1989 el club comprà els terrenys per a edificar la ciutat esportiva, i el…
,
Sputnik

Sputnik 1
Nasa
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits artificials llançats per l’URSS que tingueren com a finalitat desenvolupar la tecnologia necessària per a aprofitar les possibilitats d’aquests ginys i, al mateix temps, per a obtenir dades de l’espai extraatmosfèric i valorar la tolerància dels mamífers a les condicions d’ingravitació.
El terme Sputnik ‘company de viatge’, o satèllit en el context astronòmic ja fou emprat per Ciolkovskij en descriure el satèllit artificial tripulat que proposà El Sputnik 1, llançat el 4 d’octubre de 1957, coincidint amb la celebració del VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica a Barcelona, fou el primer satèllit artificial de la Terra Llançat des del cosmòdrom de Bajkonyr, fou situat en una òrbita de 65,1° d’inclinació respecte a l’equador, amb un perigeu de 227 km i un apogeu de 946 km De configuració esfèrica, amb quatre antenes, tenia una massa de 83,5 kg, i era…
Andreu-Rivels
Atracció de circ de renom mundial, creada a Barcelona el 1920 per Pere Andreu i Pausas i presentada pels seus fills Josep (que esdevingué cèlebre amb el nom de Charlie Rivel), René i Pau, Polo.
Consistia en un trio de pallassos i acròbates en el qual René feia de clown , Charlie, d’august, i Polo, de contraaugust Executaven un repertori compost d’entrades de pallassos Els ous , El petit pont , La Diva , entrades musicals i números acrobàtics entre els quals hi havia els trapezis baixos El número, de gran qualitat, triomfà el 1924 al Cirque d’Hiver de París i a l’Olympia de Londres, i el 1925, al Medrano i a l’Olympia de París Actuaren als millors circs europeus A finals del 1935, en abandonar Charlie Rivel el trio, perpetuaren el número, amb el nom dels 3 Rivels , els seus…
marquesat de Ferrer-Vidal
Història
Títol concedit pel papa Benet XV a Josep Antoni Ferrer-Vidal i Soler, nascut a Vilanova i la Geltrú el 1852, fill de Josep Ferrer i Vidal i gendre de Joan Güell i Ferrer.
Espanyol
Família burgesa originària de la ciutat de Vic, dels segles XII al XIV.
Els seus membres es cognomenaren a vegades de Hispania , potser perquè procedien del mas Espanya de Taradell, documentat des del 1082 El 1219 era cap de la família Pere Espanyol , que amb els seus fills Bernat, Tomàs , Berenguer i Ramon prengué part en les conquestes de Mallorca 1229 i de València 1239, on rebé importants béns i on Bernat Espanyol i Ramon Espanyol fundaren les línies mallorquina i valenciana del llinatge La línia vigatana continuà fins al segle XIV amb Tomàs Espanyol , pare d’un altre Tomàs Espanyol i de Bernat Espanyol A Mallorca, els Espanyol es feren famosos per llurs…
Compilació del dret civil especial de Balears
Dret català
Text legal ordenador del dret civil vigent a cadascuna de les Illes Balears, aprovat per llei de l’Estat espanyol de 1961.
La compilació fou iniciada el 1880 amb una memòria elevada a la comissió general de codificació pel jurista Pere Ripoll i Palou, que serví de base a tots els treballs posteriors, entre els quals es destaquen el projecte d’apèndix al Codi Civil espanyol, del 1903, l’informe preceptiu del Collegi d’Advocats de Balears, emès el 1921 en un sentit més conservador del dret propi, i l’avantprojecte de compilació fet el 1949 per una comissió de juristes mallorquins El text estableix el règim econòmic matrimonial, amb separació de béns, les donacions universals i la successió testada, la…
Costums de Tortosa
Portada de la recopilació dels Costums de Tortosa (1539)
© Fototeca.cat
Dret català
Recopilació del dret tortosí duta a terme l’any 1272 i promulguda el 1279.
Té l’origen en les cartes de poblament donades a la ciutat per Ramon Berenguer IV el 1148 i el 1149, que establiren un estatut primari basat en el dret aleshores vigent a Catalunya i en les pràctiques curials del comtat de Barcelona Llur aplicació topà amb la disconformitat de la senyoria de la casa de Montcada i, des del 1181, de la de l’orde del Temple les discòrdies, sotmeses a l’arbitratge del bisbe de Lleida, que el 1241 pronuncià l’anomenada sentència de Flix , que declarava com a vigents els Usatges de Barcelona i com a supletoris els costums de la ciutat, perduraren fins el 1272, que…
concilis de Toledo
Conjunt de divuit sínodes eclesiàstics celebrats (400-702) a Toledo per tal de deliberar sobre qüestions disciplinàries, litúrgiques i, sovint, doctrinals.
Les actes s’han conservat a la Collecció Canònica Hispana De caràcter provincial, a partir del tercer 589, a semblança dels grans concilis ecumènics de l’imperi Bizantí, esdevingueren assemblees de direcció i de govern del regne visigòtic, convocades pel rei i presidides pel metropolità més antic o de més prestigi El més important fou el tercer, reunit per consell de Leandre de Sevilla, on RecaredI abjurà l’arianisme i fou segellada la fusió del poble hispanoromà i el got Sovint, com el setè 646, el vuitè 653, el novè 655, el desè 656, el dotzè 681, el setzè 693, el dissetè 694 i el divuitè…
Vixnu
Mitologia
Divinitat del panteó hindú.
En l’antiga religió vèdica és relacionat amb Indra i té caràcters còsmics i solars En l’hinduisme clàssic, a partir del Mahābhārata , representa el principi conservador en la Trimurti i constitueix la divinitat suprema vixnuisme , adorada sobretot en els seus dos principals avatara , Rāma i Krixna