Resultats de la cerca
Es mostren 17160 resultats
Borbó
Nom de diferents dinasties sortides de la casa ducal de Borbó i que han fornit de sobirans les cases reials de França (1589-1792, 1814-30), d’Espanya (1700-1868, 1874-1931, i des del 1975) i de les Dues Sicílies (1735-1860), i la ducal de Parma (1731-1860) i la gran ducal de Luxemburg (des del 1964).
Erròniament, al conjunt de les dites dinasties, amb personalitat pròpia i independent cadascuna llevat de la de Parma, que depenia en certs aspectes de la d’Espanya, ha estat donat l’apellatiu de casa de Borbó o casa de França Aquesta denominació, emprada també pels mateixos interessats, fou fomentada per raons i interessos polítics dels sobirans francesos, principalment arran de l’entronització del primer Borbó a Espanya, pels pactes de Família i també per motius d’ordre tàctic i diplomàtic arran de la caiguda de la monarquia a França Dinastia dels Borbó de la casa reial de França D’aquesta…
principat de Girona
Història
Títol nobiliari concedit pel rei Ferran I al seu primogènit, l’infant Alfons, el febrer del 1414, a imitació de la casa reial de Castella.
La senyoria corresponent, continuació del ducat de Girona , no fou efectiva fins el febrer del 1416, i s’extingí dos mesos després quan l’infant Alfons accedí a la dignitat reial Posteriorment fou usat pels primogènits de la Corona com a simple títol nobiliari fins que la dinastia dels Borbó en prescindí El 1977, Joan Carles I revalidà el títol, que concedí al seu fill Felip i que quedà oficialitzat per la Constitució del 1978 L’any 2014, Elionor, primogènita del rei Felip VI, assumí el títol de princesa de Girona
Les confessions
Obra autobiogràfica de sant Agustí.
Escrita entre els anys 397 i 400, en llatí, amb la doble finalitat d’edificar els lectors amb la seva conversió religiosa —triomf de la gràcia divina més que fruit d’un esforç personal— i de refutar, així, tant els atacs dels seus detractors com les lloances excessives dels qui gairebé l’idolatraven Consta de tretze llibres, els tres últims dels quals són una meditació sobre la creació i el temps, sobre el coneixement de la Trinitat a través de la Bíblia i de l’ànima Hi ha tres traduccions catalanes de Les confessions una de Rossend Llates 1928, una de Josep M Llobera 1931 i una altra de…
poblat ibèric de Puig Castellar

Vista aèria del poblat ibèric de Puig Castellar
© Museu d’Arqueologia de Catalunya
Jaciment arqueològic
Jaciment laietà al cim del turó de puig Castellar o del Pollo a la Serralada Litoral, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).
Hom creu que fou fundat entre els segles V-IV aC i que perdurà fins a l’inici del segle II aC De forma ellíptica, el recinte fa 100 m de llargada per 50 m d’amplada i sembla que arribà a acollir unes quaranta cases, dada que permet calcular una població d’unes 200 persones Hi destaca la conservació de dos panys de muralla en força bon estat S’hi distingueixen dos tipus d’espais habitatges i altres vinculats a les funcions productives del poblat Al voltant del Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a l’agricultura i que depenien el poblat L’…
BRICS+
Economia
Política
Organització intergovernamental de caràcter polític i econòmic.
Formada el 2009 pels estats del Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina —amb el nom de BRIC —, el 2010 s’incorporà Sud-àfrica i adoptà el nom de BRICS —l’acrònim respon a les sigles en anglès d’aquests cinc països— L’any 2024 n’entraren a formar part sis països més —Egipte, Iran, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita i Etiòpia—, fet que portà a canviar el nom per l’actual de BRICS+ Per l’extensió, la població i els recursos, aquests estats constitueixen les primeres potències dels països dits emergents estats situats fora del món tradicionalment considerat desenvolupat i que, en relativament pocs…
L’Éveil Catalan
Periodisme
Periòdic bimensual que sortí a Perpinyà del 1922 al 1931, successor de la Renaissance Catalane, com a ‘‘organe de défense des intérêts industriels et commerciaux’’, dirigit per Albert Janicot.
A partir del número nou, Just Calveyrach en fou el director i el diari esdevingué més francament regionalista, defensor de ’’ les traditions, la langue, les costumes, l’art et la littérature de notre patrie catalane ’ Publicà regularment articles i poemes en català i obrí les seves columnes als texts i a les preocupacions dels catalans del sud de l’Albera Tingué polèmiques, per això, amb L’Indépendant Jordi Artús, director des del 1924, en conservà la mateixa orientació
Artestudi Edicions
Editorial
Editorial fundada el 1974 a Barcelona per Jordi Vigué.
Especialitzada en la investigació de l’època romànica, publicà, en la seva primera època, la “Collecció Art Romànic”, de temes monogràfics, Monuments de la Catalunya Romànica 1 volum i la “Collecció de Materials”, amb treballs de base i llibres eina Des del 1974 edità el Full Informatiu del Romànic , d’intenció divulgadora, i, des del 1980, Quaderns d’Estudis Medievals , revista trimestral El 1983 passà a la Fundació Enciclopèdia Catalana
Església de Sèrbia
Església ortodoxa autocèfala, amb jurisdicció sobre diverses comunitats, generalment d’identitat sèrbia.
La cristianització de Sèrbia data del temps de Basili I de Bizanci 867-886 i, mentre que la Dalmàcia era ja cristiana des del segle VII i lligada amb el món romà, Sèrbia restà plenament vinculada al cristianisme oriental, dependent del patriarcat de Constantinoble El 1219, sota Esteve II i amb l’autorització del patriarca de Constantinoble, fou creada l’Església autocèfala de Sèrbia, el principal organitzador de la qual fou el monjo Sava, fundador també del monestir serbi de Khilandar, al mont Athos Esteve Dušan Uroš IV creà 1346 un patriarcat serbi, amb seu a Peč, però el seu primer…
Radio Nacional de España
Comunicació
Periodisme
Ràdio i televisió
Organisme de radiodifusió de l’Estat espanyol.
Hom intentà crear una emissora estatal el 1934, quan es promulgà la llei de radiodifusió, però la guerra civil ajornà aquest projecte fins el 1937, que s’installà a Salamanca la primera emissora El creixement a les altres províncies de l’estat fou molt ràpid Les emissores que l’integraven foren propietat de l’estat, que monopolitzà, així, la informació del país El 1973, juntament amb Televisión Española constituí l’ens públic Radiotelevisión Española
Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa
Economia
Organització patronal.
Associació empresarial multisectorial integrada per 38 gremis i associacions empresarials i creada l’any 1978, amb seu a Terrassa Vallès Occidental És membre de la patronal catalana Foment del Treball Nacional El 1996 transformà els seus estatuts per ampliar el seu camp d’actuació de l’àmbit comarcal a l’autonòmic Eusebi Cima en fou elegit president, càrrec que revalidà fins el 2005, que fou succeït per Antoni Abad, reelegit els anys 2009, 2013 i 2017 Des del 2021 ocupa la presidència Xavier Panés L’any 2011 impulsà, conjuntament amb el centre d’emprenedoria Autoocupació, el Centre de…