Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Reial Acadèmia Europea de Doctors
Corporació de dret públic que té per objecte la recerca en els diversos camps del saber i el seu foment en l’àmbit de la llengua catalana.
Té com a precedent l’Agrupació de Doctors matriculats de Catalunya, el qual després del Congrés de Doctors celebrat a Barcelona el 1915 es constituí definitivament al maig del 1919 En fou el primer degà president Àlvar Esquerdo El 1920 prengué el nom de Collegi de Doctors matriculats de Catalunya, i el 1924, sota la dictadura de Primo de Rivera fou rebatejada com a Collegi de Doctors matriculats del Districte Universitari de Barcelona Durant la Segona República i la Guerra Civil menà una existència molt migrada Ressorgí l’any 1943 El 1989 fou sotmesa a una refundació, i fou reconeguda com a…
Valda
Família de cavallers d’origen basc establerta a València des del s XVI i que detingué el càrrec de correu major de València durant dos-cents anys.
El primer membre a qui fou concedit aquest càrrec fou l’escriptor Pere de Valda , que l’exercí des del 1577 Després de la seva mort el succeí 1589 el seu fill Ferran Llorenç de Valda i Leriza, durant la minoritat del qual fou regit, fins el 1596, per la seva mare vídua Anna de Leriza Ferran Llorenç fou poeta i pertangué a l’Acadèmia dels Nocturns, amb el pseudònim de Cometa Es casà el 1596 amb una dama de Conca, Isabel de Moya, i el succeí com a correu major el seu fill Pere de Valda i Moya , cavaller de Sant Jaume, que escriví un Tratado de la nobleza 1663 i una Defensa del oficio de correo…
Unió Acadèmica Internacional
Federació d’acadèmies de més d’una trentena de països, que duu a terme obres col·lectives referents a les ciències filològiques, arqueològiques i històriques, i a les ciències morals, polítiques i socials.
Fou creada el 1919 i té la seu a Brusselles Entre les seves empreses, que voregen la quarantena, cal esmentar el Corpus Vasorum Antiquorum , el Diccionari del llatí medieval, la Tabula Imperii Romani , el Corpus Philosophorum Medii Aevi , els Monumenta Musicae Byzantinae , el Corpus Vitrearum Medii Aevi , el Corpus dels Trobadors, les Antiguitats precolombines, les Fontes Historiae Africanae , el Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae , el Corpus de manuscrits literaris coptes, etc, en algunes de les quals participa l’Institut d’Estudis Catalans, membre de la Unió des dels seus inicis
Instituto Cervantes
Institució pública espanyola creada el 1991 per a la promoció i l’ensenyament del castellà i la difusió internacional de la cultura que hi és associada, que inclou tant la desenvolupada a l’Estat espanyol com la hispanoamericana.
La seu és a Madrid i a Alcalá de Henares Té com a activitats principals l’organització de cursos de llengua castellana i també de les llengües cooficials de l’Estat espanyol l’expedició de diplomes de llengua castellana per a estrangers del Ministeri d’Educació i Cultura Diplomas de Español como Lengua Extranjera, DELE i la convocatòria i l’elaboració dels exàmens per a la seva obtenció la creació i l’actualització de mètodes d’ensenyament del castellà i la formació del professorat l’impuls de programes i d’activitats de difusió del castellà, en collaboració amb altres institucions el suport…
marquesat de Foronda
Història
Títol concedit el 1916 a l’acadèmic Manuel de Foronda y de Aguilera, professor de les acadèmies de Jurisprudencia i de la Historia de Madrid, degà i president honorari de la Sociedad Geográfica, cap superior de l’administració civil.
La grandesa d’Espanya hi fou annexada el 1926 a favor del segon titular i fill seu Mariano de Foronda y González-Bravo
la Il·lustració
Història
Moviment intel·lectual europeu, centrat en el període comprès entre la segona revolució anglesa del 1688 i la revolució francesa del 1789, caracteritzat pel racionalisme utilitarista propi de la classe burgesa en la seva etapa ascendent de lluita per la consecució de l’hegemonia estructural del mode de producció capitalista i per la presa del poder polític, i de conformació de la seva ideologia com a dominant.
Continuació crítica superadora del barroc de Descartes a Galileu o Newton, el moviment, originat a la Gran Bretanya, s’estengué bàsicament a França —on tenia arrels pròpies, i s’esbatanà en la seva forma més plena, l' enciclopedisme — i després a tot Europa, afavorit per la cada vegada major independència econòmica dels intellectuals i mitjançant societats cientificoliteràries des de clubs a acadèmies, des de cafès a societats econòmiques, la premsa periòdica i la internacionalització de les edicions Es proposava d’illuminar la humanitat amb les llums de la raó, considerada…
Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936
Historiografia catalana
Obra d’Alexandre Galí, en 23 volums, que s’acabà d’escriure el 1945 i fou publicada a Barcelona per la Fundació Alexandre Galí (1978-86).
Desenvolupament enciclopèdic Totalment atípica, fou escrita amb la intenció de fer memòria d’un període de la història de Catalunya 1900-36 que, segons l’autor, acabà amb l’esclat de la guerra civil També fou atípica per haver estat escrita en solitari, gairebé en solitud, amb una total independència de criteri i de judici, amb la doble intenció de dir què havia passat, i d’escatir per què havia passat El fet que l’autor prescindís de qualsevol idea sobre com o quan seria publicat el seu treball accentuà aquesta absoluta llibertat d’esperit i de ploma La presència de Galí, en molts casos com…
el Barroc
Galileu Galilei (1564-1642)
© Fototeca.cat
Art Barroc
Literatura
Època de la cultura europea, i de les terres de colonització europea, tradicionalment caracteritzada per l’estil artístic barroc; comprèn des de la fi del segle XVI fins al començament del segle XVIII.
Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…
Institut d’Estudis Catalans
Primera sessió de l'Institut d'Estudis Catalans (1914), quan es va inaugurar la Biblioteca de Catalunya
© (IMHB) Fototeca.cat
Corporació acadèmica fundada a Barcelona el 1907 per Enric Prat de la Riba, dedicada a la investigació científica superior, principalment de tots els elements de la cultura catalana.
Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…