Resultats de la cerca

Inicialment en castellà, aviat esdevingué bilingüe i el 1931 adoptà el títol en català Hi collaboraren els principals juristes catalans del seu temps, com Guillem Mde Brocà, Josep Pella i Forgas, Manuel Duran i Bas, RGay de Montellà, RDuran i Ventosa, Raimon d’Abadal i EPrat de la Riba, que tingué al seu càrrec la secció Misceláneas Jurídicas durant diversos anys Interrompuda per la guerra civil de 1936-39, fou represa en castellà l’any 1945 Actualment torna a ésser bilingüe

Els seus límits eren al N la serra de Cadí al N de la qual, tanmateix, posseïen Calbell de Banat o Vilanova de Banat, Quer Foradat i Ansovell, al S la riera de Malanyeu, a l’E Gavarrós, al límit amb la baronia de Mataplana alta vall de Lillet, i a l’W el Pedraforca i la serra del Verd amb els termes de Gósol, Feners, Saldes i l’Espà Al centre hi havia Gréixer, Gisclareny, Vilella, Brocà i Bagà, que n'era la capital També en formaven part els llocs de Pinós i de Vallmanya, al baix Solsonès Dels Pinós passà als Beaumont, comtes de Lerín, als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes i a llurs…

Vinculada de primer a l’Acció Social Popular del jesuïta Gabriel Palau, divulgà els postulats del sindicalisme catòlic i la doctrina social de l’Església, i informà àmpliament sobre els moviments obrers cristians d’arreu d’Europa, i fou, en alguns aspectes, precursora de l’ideari de la democràcia cristiana Des del 1917 esdevingué òrgan d’Acció Popular, autodefinida com a institució nacional de cultura i propaganda socials, i limità més el seu contingut al terreny teòric, fins que, el 1922, fou substituïda per Catalunya Social N'era director el sociòleg Ramon Albó i Martí, i entre els…

Intent de síntesi del cabal d’investigacions que sobre la història catalana hom havia anat acumulant des de la publicació dels Anales de Cataluña de Feliu de la Penya 1709, per obra de tres o quatre generacions d’erudits, des de Caresmar i els germans Finestres fins a Pròsper de Bofarull, Piferrer i el canonge Ripoll, completant-lo amb recerques pròpies, especialment a l’Arxiu Reial de Barcelona L’obra aparegué en 1876-78 i, a despit del seu llenguatge inadequat i confús, constitueix una fita important Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l’estudi de les institucions…

El projecte s’encarregà als joves J Torné i Alerany, Narcís Pla i Deniel i Enric Prat de la Riba, deixebles del president de l’Acadèmia, Josep Maria Planas i Casals Les corporacions editores es comprometeren a contribuir econòmicament al seu manteniment mitjançant un repartiment de 3/4 parts cobertes pel Collegi i 1/4 part assumida per l’Acadèmia l’any 1901 el Collegi retirà la subvenció, encara que mantingué la revista com a òrgan oficial La publicació continuà sortint regularment al carrer, i amb motiu dels setanta-cinc i cent anys 1970 i 1995, respectivament es publicaren uns índexs força…

En aquesta important obra, Bofarull volgué sintetitzar el cabal d’investigacions sobre la història civil o laica, i la religiosa del Principat, des d’èpoques primitives fins als últims sobirans espanyols Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l’estudi de les institucions, els costums i la cultura En el pròleg, l’autor reflexiona sobre la situació de la historiografia a Espanya, i situa al s XVI, amb el renaixement de les ciències i les arts, una nova etapa Aquesta etapa tingué com a elements representatius obres com la Historia de España 1780, del religiós i historiador…

Fins el 1936 s’editaren vuit volums que contenien la informació de les activitats acadèmiques, memòries d’excavacions amb profusió d’illustracions i nombrosos estudis monogràfics També s’hi exposaven la proposta de formació de la Biblioteca de Catalunya, un pla de publicacions dels clàssics de la literatura catalana medieval Ramon Llull, Ausiàs Marc, l’edició de la Biblia en català i la recuperació d’arxius institucionals, com el de la Batllia General El contingut s’estructurà en seccions arqueològica, històrica, jurídica i literària A la primera s’hi trobava el resultat de les recerques de…

Fou convocat per primera vegada el 1984 Relació d'obres i autors guardonats 1984 Gabriel Ferrater obra poètica , de Xavier Macià i Núria Perpinyà 1985 Àmbits de postmodernitat , d’Àngel Castiñeira 1986 Les rutes de Ponent , de Vidal Vidal 1987 Assaig sobre periodística catalana , de Josep MCasasús 1988 Repensar Catalunya , d’Oriol Pi de Cabanyes 1989 Miralls màgics , de Carme Arnau 1990 Eros i Art , de Gerard Vergés 1991 Les cruïles de la utopia , de Xavier Duran 1992 Papers privats , d’Enric Bou 1993 Estandarització i establiment de llengües , de Xavier Lamuela 1994 El paradís de les…

Desenvolupament enciclopèdic És considerat un dels codis de dret feudal més antic i més important de l’occident europeu L’existència d’un primer codi al qual posteriorment s’anaren afegint altres lleis molt diverses fou advertit fa anys per un dels primers historiadors que n’estudià el procés de formació, l’alemany Ficker, i posteriorment, amb matisos, s’anà consolidant aquesta opinió en treballs de Conrad, GM de Brocà, F Valls i Taberner i, sobretot, de Guido Mor Malgrat tots els problemes cronològics que planteja el naixement dels Usatges, és clar que els articles més antics foren…

Des del 1921 té la seu al Palau Casades, al carrer de Mallorca de Barcelona Des del 1895, conjuntament amb l’ Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya , installada al mateix edifici, publica la Revista Jurídica de Catalunya  i, des del 1983, El món jurídic A part les activitats professionals, com l’Escola de Pràctica Jurídica, té una Comissió de Cultura, que programa actes d’interès públic El càrrec de degà, de lliure elecció com tots els de la junta de govern, ha adquirit un prestigi ciutadà A mitjan segona dècada del segle XXI hi eren inscrits més de 24000 advocats Les seves…