Resultats de la cerca
Es mostren 854 resultats
Cendres de juny
Historiografia catalana
Revista publicada per l’Institut d’Estudis Germans Villanueva de Xàtiva, entitat creada el 1993, per canalitzar aspiracions i inquietuds de diversos sectors socioculturals de Xàtiva i la seva comarca, la Costera, en pro de la cultura i del coneixement del passat històric.
De vida efímera, només n’aparegueren dos números, el primer el 1994 i el segon, l’any següent El títol poètic de la publicació evoca la crema de la ciutat de Xàtiva a mans de tropes borbòniques francoespanyoles, al mes de juny del 1707 durant la guerra de Successió La revista, escrita íntegrament en català, fou dirigida per un equip de redacció format per Joan Alonso, Isaïes Blesa Duet i Vicent Ribes Iborra I per una comissió integrada per Joaquim Corts, Vicent Pons Alòs, Germà Ramírez i Agustí Ventura i Conejero En els dos números de la revista es recullen 18 articles…
Avui

Portada Avui, juny 2010
© Avui/El Punt
Periodisme
Primer diari en català publicat després de la Guerra Civil de 1936-39.
Fou fruit d’una inèdita mobilització popular, amb l’objectiu de crear un diari català, independent, democràtic i popular Sobre la base de les aportacions del grup fundador, aglutinat entorn de Josep Espar i Ticó, l’empresa Premsa Catalana SA assolí de comprometre-hi unes trenta mil persones com a comptepartícips i subscriptors Publicà el seu primer número el dia de Sant Jordi del 1976 S’acollí a l’edifici d’ El Noticiero Universal i fou imprès als tallers d’Editorial Mencheta fins el 1981, que es traslladà a un local de propietat a l’edifici on hi havia El Correo Catalán El diari incorporà…
Escola Catalana

Exemplar de la revista Escola Catalana (juny del 2012)
Revista editada per Òmnium Cultural.
El primer número aparegué el desembre del 1965 i fins el 1967 no tingué un títol estable, atès que es publicà en forma de carta per eludir la censura Posteriorment aparegué mensualment com a butlletí de la Delegació d’Ensenyament d’Òmnium Cultural i es consolidà, malgrat les fluctuacions en el títol i en les denominacions de les seccions responsables L’octubre del 1976 aparegué definitivament com a publicació de la Delegació i suplement del Butlletí interior d’Òmnium Cultural L’octubre del 1984 adoptà el títol d’ Escola Catalana subtítol del butlletí A partir d’aleshores es modernitzà i es…
Batasuna
Política
Formació política basca fundada el 23 de juny de 2001.
Liderada per Arnaldo Otegi Mondragón , fou successora d’ Euskal Herritarrok que, al seu torn, ho fou de Herri Batasuna des de l’octubre del 1998 Batasuna no incorporà, però, el corrent crític i antietarra Aralar de les dues organitzacions anteriors Acusada d’associació amb ETA i d’organitzar la violència al carrer, el Congrés de Diputats n’aprovà la illegalització, l’agost del 2002, amb els vots del PP i del PSOE i el mes següent fou suspesa al parlament de Navarra El Tribunal Suprem dictà la dissolució del seu grup parlamentari al parlament basc, Sozialista Abertzaleak, el març del 2003, bé…
guerres de Cuba

Desembarcament nord-americà a Daiquiri, Cuba, el 22 de juny de 1898
Història
Conjunt de conflictes bèl·lics que precediren la independència de Cuba i que hom agrupa en tres guerres: la dels Deu Anys (1868-78), la ‘‘guerra Chiquita’’ (1878-95) i la de la Independència (1895-98); la intervenció dels EUA a favor dels independentistes —secessionistes o insurrectes, i popularment mambises— caracteritzà la fase final de la tercera conflagració (guerra Hispanonord-americana).
La primera guerra començà el 10 d’octubre de 1868 al crit de "Viva Cuba libre", anomenat “Grito de Yara” per la població on tingué lloc Carlos Manuel de Céspedes , i finí el 10 de febrer de 1878 amb la pau de Zanjón, signada entre el general Arsenio Martínez de Campos i el president cubà Vicente García, en un moment d’afebliment de la insurrecció que, enfront dels 70000 soldats de Martínez de Campos, només podia arrenglerar-ne 7000 Mambises cubans Seguiren uns quants anys d’apaivagament amb alguns intents fracassats de reprendre la guerra obra de Calixto García, Guillermo Moncada, José Maceo…
Grup dels Vint

Trobada del G20 a la ciutat mexicana de Los Cabos (juny 2012)
© G20
Economia
Fòrum internacional dedicat a l’intercanvi de punts de vista i a la discussió de propostes relatives al creixement econòmic i la prevenció de les crisis en el context de la globalització.
En el seu conjunt, la totalitat dels estats membres representa el 85% del PIB mundial i dos terços de la població Fins el 2008, els càrrecs màxims que hi participaven eren els ministres d’economia i finances i els governadors dels bancs centrals d’Alemanya, l’Aràbia Saudita, la Gran Bretanya, l’Argentina, Austràlia, el Brasil, el Canadà, els EUA, França, l’Índia, Indonèsia, Itàlia, el Japó, Mèxic, la República de Corea, Rússia, Sud-àfrica, Turquia i la Xina A partir del 2008, coincidint amb l’esclat de la crisi financera global, el G20 l’encapçalen els caps d’estat i de govern N’és també…
CaixaBank
Economia
Banc constituït el juny del 2011.
Té l’origen en la societat inversora Criteria CaixaCorp , participada en el 80% per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona Fou el primer banc creat per una caixa d’estalvis en el marc de reorganització del sistema d’entitats financeres de l’Estat espanyol que es produí arran de la crisi iniciada l’any 2008 A diferència de Criteria CaixaCorp, la nova entitat no manté les participacions industrials, llevat de Repsol i Telefónica des del 2010, Movistar, i sí que manté una participació majoritària en les asseguradores VidaCaixa i Caixa Vida, mentre que poc abans de constituir-se vengué el…
tumult dels Ciompi
Història
Alçament popular esdevingut a Florència del juny a l’agost del 1378.
Fou protagonitzat pels obrers de l’art de la llana, i de manera particular pels cardadors La condició econòmica d’aquests obrers era molt precària, comtambé llur condició social, car eren exclosos dels càrrecs públics i no podien accedir a llocs de govern dins el gremi Després d’una breu etapa moderada maig i juny, el moviment assolí una gran violència juliol i agost i aconseguí diverses millores en la condició política dels revoltats Però la traïció de Michele di Lando, un dels caps dels Ciompi durant la fase moderada, i la viva reacció dels caps de les corporacions gremials…
Comitè Francès d’Alliberament Nacional
Política
Màxim organisme polític que dirigí la resistència francesa, creat el 3 de juny de 1943.
Fou el resultat de la fusió dels governs francesos d’Alger Giraud i de Londres De Gaulle Ambdós generals foren nomenats copresidents, però Giraud es retirà el mes d’octubre De Gaulle donà més representativitat al Comitè incorporant-hi parlamentaris i creant una assemblea consultiva provisional El 3 de juny de 1944 el CFLN prengué el nom de Gouvernement Provisoire de la République Française
fets de Maig

Cartell de l'Atelier Populaire, en suport als fets de maig del 1968
Història
Denominació dels esdeveniments revolucionaris que tingueren lloc a França els mesos de maig i juny del 1968.
En fou l’origen immediat un conflicte estudiantil tancament de Nanterre el dia 2 de maig i irrupció de la policia a la Sorbona l’endemà Els incidents de la nit del 10 a l’11 barricades al carrer, enfrontaments i més d’un miler de ferits feren que les centrals sindicals se solidaritzessin amb els estudiants i, després de la presa de la Sud-Aviation de Nantes pels obrers, les vagues i les ocupacions de fàbriques es generalitzaren el dia 20 el nombre d’obrers en vaga era de 10 milions De Gaulle, en tornar d’una visita a Romania, el 24 de maig anuncià un referèndum i proclamà que es retiraria en…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina