Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Centre Acadèmic d’Escalada
Secció del Centre Excursionista de Catalunya, fundat el 1942 per Lluís Estasen.
Aplega els practicants de l’escalada amb la finalitat d’estudiar les modernes tècniques i de divulgar-les Els seus membres han dut a terme un gran nombre de “primeres”, especialment de Montserrat ha impulsat notablement l’alpinisme femení Inicialment es creà com a part de la secció de Muntanya del CEC, i a finals de la dècada de 1990 es constituí en secció autònoma El 1943 organitzà el primer curs oficial d’escalada i publicà llibres com Escalada , d’Ernest Mallafré, i Escalada sobre roca , de Josep Ponte
Campionat del Món de Motonàutica

El Campionat del Món de Motonàutica del 1966 se celebrà a l’estany de Banyoles
Arxiu Miquel Mallafré
Esports nàutics
Competició internacional de motonàutica disputada anualment i organitzada per la Unió Internacional de Motonàutica.
Organitzat pel CN Banyoles, se’n disputà una edició a l’estany de Banyoles al setembre del 1966 Hi competiren motos aquàtiques de classe DU amb una cilindrada de 600 a 700 cc Es compongué de quatre mànigues partides en quatre sessions i hi participaren una quinzena de pilots Es proclamà campió l’alemany occidental Jörg Steinwascher
Grup Especial d’Escalada
Esport general
Secció d’escalada del Club Excursionista de Gràcia creada el 1941.
Els seus impulsors van ser Ernest Mallafré, primer president en 1941-42, Joan E Codina, Alexandre Marcet i Vicenç Barbé, entre d’altres A més de cursos d’escalada, el GEDE divulgà aquesta modalitat amb activitats com l’arxiu de l’escalada, iniciat el 1942, exposicions i concursos Al principi dels anys quaranta, escaladors del GEDE obriren moltes vies clàssiques de Montserrat i el Pedraforca, i al final de la mateixa dècada i posteriorment s’obriren noves vies de més dificultat a Montserrat, el Pedraforca i Sant Llorenç del Munt i s’exploraren d’altres massissos com els ports de Beseit, el…
Grup d’Alta Muntanya
Esport general
Secció d’escalada del Centre Muntanyenc Barcelonès (CMB) fundada el 1940.
Fou el primer grup d’aquestes característiques creat a Catalunya Entre els seus impulsors hi ha Ramon de Semir, Noel Llopis, August Panyella, Josep Piqué, Jordi Panyella, Carme Romeu, Ernest Mallafré i Francesc Blasi, als quals seguirien escaladors com Jordi Farrera, Maria Antonia Simó, Vicenç Barbé, Jaume Vendrell, Raimon Estrems i Jordi Casassayes, entre d’altres Durant els anys trenta els escaladors del CMB havien realitzat algunes escalades importants a Montserrat, com ara a les roques de la Portella i la Prenyada Amb la creació del GAM s’impulsà l’escalada en roca mitjançant cursos de…
Laboratori Tècnic Cinematogràfic R. Soler i F. Oliver
Cinematografia
Laboratori d’especialitats tècniques patentades creat el 1932 per Rodrigo Soler i Palau (director gerent) i Francesc Oliver i Mallafré (director tècnic) a Barcelona.
El 1933 passà a dir-se Cinematográfica Industrial, SAE CISAE Entre les tècniques que s’hi empraren cal destacar l’acetificació de la pellícula cinematogràfica, un procediment aleshores nou que es podia aplicar en qualsevol tipus de cinta muda, sonora, color Aquesta operació mecànica garantia la inalterabilitat del material, tot mantenint-ne la flexibilitat D’altra banda, també treballà en un procediment propi de revelatge de color mecanitzat, batejat amb el nom d’helicromia, i disposà d’una màquina Multiplex per a trucatges També s’hi feia la regeneració de les pellícules usades, el poliment…
Edicions 62
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1961 per Max Cahner i Garcia i Ramon Bastardes i que l’any 1962 inicià les seves activitats amb la publicació de Nosaltres els valencians, de Joan Fuster.
Dels inicis a la constitució i segregació d’Enciclopèdia Catalana 1961-69 El 1963 fou transformada en societat anònima amb l’aportació econòmica de Max Cahner i Bruguera pare, que en fou el primer president En 1965-70 fou presidida per Agustí Duran i Sanpere Des del primer moment representà una renovació del concepte d’empresa editorial, afavorida per un cert desglaç polític, cosa que permeté la traducció al català de grans autors internacionals En una primera època 1962-69 publicà colleccions d’assaig “ Llibres a l’abast ”, dirigida inicialment per Max Cahner i Josep Benet, “Biblioteca…
Creu de Sant Jordi 1991-2000

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 1991 i el 2000.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1991 Persones Carme Aymerich i Barbany Manuel Balasch i Recort Joan Bastardas i Parera Pilar Bayés i de Luna Oriol Bohigas i Guardiola Josep Buch i Parera Frederic de Correa i Ruiz Josep Eritja i Novell Joan Ferrándiz i Castells Josep Maria Garrut i Roma Josep Maria Gasol i Almendros Josep Maria Ginès i Pous Cassià Maria Just i Riba Antoni Malaret i Amigó Concepció Martínez i Tudó Joan Francesc Mira i Casterà Emili Miró i Fons Joan Oliu i Pich Joan Oró i Florensa Domènec Pallerola i Munné Joan Perucho i…
Institut d’Estudis Catalans
Primera sessió de l'Institut d'Estudis Catalans (1914), quan es va inaugurar la Biblioteca de Catalunya
© (IMHB) Fototeca.cat
Corporació acadèmica fundada a Barcelona el 1907 per Enric Prat de la Riba, dedicada a la investigació científica superior, principalment de tots els elements de la cultura catalana.
Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…
premis Crítica Serra d’Or
Literatura catalana
Premis de literatura en llengua catalana que atorga anualment la revista Serra d’Or.
Es donen a la millor obra publicada l’any anterior, sense presentació a concurs No tenen dotació econòmica i els guardonats són premiats amb una serreta d’or de solapa representativa de la distinció, que els lliura el director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat PAMSA i de la revista Serra d’Or El premi s’atorga en quatre categories literatura i assaig, recerca, teatre i arts escèniques, i literatura infantil i juvenil Dins de la categoria de literatura i assaig, en cada edició es premien diverses obres en algun dels gèneres novella, contes i narracions, poesia, assaig, traducció,…