Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
batalla de Benevent
Història
Militar
Combat disputat prop de Benevent el 26 de febrer de 1266 entre els exèrcits conduïts per Manfred, rei de Sicília, i el rival suscitat contra ell pel papat, Carles d’Anjou; cavallers catalans combateren entre les forces del rei sicilià.
La derrota i la mort de Manfred lliuraren a Carles d’Anjou el regne de Sicília
festival d’Avinyó
Teatre
Festival de teatre fundat el 1947 per Jean Vilar.
Des de la seva creació ha presentat al públic obres del repertori universal sovint poc conegudes així com textos contemporanis, i amb el temps inclogué en la seva programació altres disciplines com la dansa o el cinema Aviat esdevingué un dels focus de renovament de l’escena francesa i un dels festivals teatrals de referència en l’àmbit europeu, que cada estiu aplega creadors i espectadors d’arreu del món Pels seus escenaris, que amb el temps han augmentat en nombre al voltant del gran escenari de la Cour d’Honneur del palau dels Papes, han desfilat bona part dels artistes francesos i…
Volksbühne
Teatre
Teatre popular creat el 1890, a Berlín, per Otto Brahm, al capdavant d’un grup teatral socialista, per tal de posar bons espectacles artístics a l’abast de la classe obrera.
Incorporat més tard al Deutsches Theater, aquest reeixí sobretot sota la direcció de Max Reinhardt i d’Erwin Piscator, amb creacions collectives de caire polític Quan aquests directors se n'anaren en sofrí el desenvolupament posterior de l’organització El 1939, amb el nazisme, la companyia fou dissolta Entre el 1969 i el 1978 tingué una nova edat d’or sota la direcció de Benno Besson, Manfred Karge i Matthias Langhoff Els darrers anys de l’RDA el local fou convertit en seu dels congressos del partit comunista Amb la reunificació d’Alemanya s’experimentà un renaixement sota la…
Hohenstaufen

Els Hohenstaufen
©
Dinastia imperial germànica, dita també dinastia de Suàbia
, que regnà del 1138 al 1208 i del 1212 al 1254.
En fou el fundador el comte Frederic de Hohenstaufen o de Staufen mort el 1105, que construí el castell de Staufen al Jura suabi i a qui l’emperador Enric IV concedí 1079 el ducat de Suàbia Frederic I de Suàbia , el qual es casà amb la seva filla Agnès de Francònia El seu fill gran, Frederic II de Suàbia mort el 1147, heretà Suàbia, i el segon, Conrad, rebé el ducat de Rothenburg Bé que, abans de morir, llur oncle, l’emperador Enric V 1125, els féu hereus seus, fou elegit emperador Lotari II aquells s’insurgiren contra seu i Conrad esdevingué rei i, finalment, emperador Conrad III de…
Ellery Queen
Pseudònim conjunt dels escriptors nord-americans Frederic Dannay (Nova York 1905) i Manfred Bennington Lee (Nova York 1905 — Roxbury 1971).
Per bé que escriviren algunes obres per separat, tots dos foren coneguts arran de l’èxit de les nombroses novelles policíaques, com The Roman Hat Mystery 1929, Drury Lane's Last Case 1933 o Why So Dead 1966, de factura tradicional i escrites en collaboració El 1941 fundaren la revista Ellery Queen Mystery Magazine , una de les plataformes de llançament més importants dels escriptors del gènere, i on collaboraren autors com J Steinbeck i A Miller
Comitè de les Regions de la Unió Europea
Òrgan de la Unió Europea de caràcter consultiu creat pel Tractat de Maastricht el 1992 amb el nom de Comitè de les Regions d’Europa.
El 1994 rebé el nom actual Organisme de caràcter consultiu, representa entitats d’àmbit subestatal de molt diversa mena, que van des de l’àmbit municipal fins a divisions territorials amb atribucions força heterogènies länder , comunitats autònomes, regions, etc És format per 353 membres, representants nomenats pel Consell per unanimitat, a proposta dels respectius estats, per a un període de quatre anys Pot emetre dictàmens per iniciativa pròpia quan estiguin en joc interessos regionals específics La presidència és ocupada durant dos anys per càrrecs d’organismes regionals o locals Han…
Estudis Buch-Sanjuán
Cinematografia
Estudis de rodatge de cinema publicitari especialitzats en animació, fundats a Barcelona els primers anys de la dècada de 1950 pels animadors Manuel Martínez i Buch (director artístic), Luna Wemberg i el productor Josep Maria Sanjuán.
Es domiciliaren al barri de les Tres Torres, si bé com a societat no es constituïren fins els anys 1958-59 M Martínez es formà en el món de l’animació en l’últim llarg dels estudis Balet i Blay, Sueños de Tay-Pi 1949-52 Quan aquests tancaren, passà a crear els nous estudis La fundació de TVE Madrid 1956 produí un autèntic boom de l’espot d’animació i d’altres tècniques per a televisió, de manera que abundaren més els dibuixos que la imatge real Els dibuixos es feren en blanc i negre, amb acetats pintats en una gamma de grisos posteriorment s’utilitzaren les pintures de colors…
El mar
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 111 min., dirigida per Agustí Villaronga i Riutort.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Massa d’Or Isona Passola, Barcelona ARGUMENT Basat en la novella homònima 1958 de Blai Bonet GUIÓ Antoni Aloy, Biel Mesquida, AVillaronga FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Francesc Candini MUNTATGE Raúl Roman MÚSICA Javier Navarrete SO Salvador Mayolas directe, Àlex Pérez en estudi INTERPRETACIÓ Roger Casamajor Andreu, Bruno Bergonzini Manuel, Antònia Torrens sor Francisca, Ángela Molina Carmen Onaindía, Simó Andreu Alcántara, Juli Mira Don Eugeni, Llorenç Santamaria el falangista, Maria del Mar Bonet la mare de Manuel,…
Sueños de Tay-Pi
Cinematografia
Pel·lícula del 1949-1952, Animació, 73 min., dirigida per Franz Winterstein, Josep Maria Blay i Castillo.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Balet i Blay Barcelona GUIÓ FWinterstein FOTOGRAFIA Ramon de Baños truca Dufaycolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ FFerrer i Fontanals, Ramon Larrosa, Ismael Balanyà fons decorats ANIMACIÓ Armand Tosquellas i Salvador Mestres AJUDANT D’ANIMACIÓ Manuel Roncero, Manuel Martínez Buch, Manfred Sommers, JBernet Toledano, Irene Dalmau, Pepita Pardell, Juan Romero, Juan Miguel Muñoz, Domènech Cervera, Maria Assumpció Raspall, Josep Roura, Ferran Aguiló i Francesc Macián MÚSICA August Algueró i els cors de la Capella Clàssica de Mallorca Joaquim…
Ventimiglia
Història
Llinatge feudal establert a Sicília al segle XIII, originari de Ventimiglia, d’on eren comtes des del 962, dependents dels marquesos de Susa.
La tradició els fa descendir de Berenguer d’Ivrea, rei d’Itàlia El comte Guglielmo di Ventimiglia el 1257 i el 1262 vengué els seus drets sobre Tenda, la Brigue i Castellnou a Carles I de Provença El 1269 el comte Guglielmo Pietro di Ventimiglia es casà amb Eudòxia Làscaris i foren pares de Violant de Ventimiglia , de Beatriu de Ventimiglia , de Vatatza de Ventimiglia i del comte Giovanni di Ventimiglia , que fou l’antecessor de la línia dels Làscaris-Ventimiglia , comtes de Tenda A la línia de Geraci pertangué Arrigo o Enrico di Ventimiglia , senyor de Due Patralie 1258 i capità general del…