Resultats de la cerca

En la seva primera època 25 de febrer de 1898 — 31 de novembre de 1898 fou quinzenal i representà la continuació de L’Avenç La dirigiren Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas i Carbó Hi collaboraren Raimon Casellas, Joan Maragall que hi publicà Oda a Espanya i fragments de la versió d' Així parlà Zarathustra , de Nietzsche, Alexandre Cortada, Jaume Brossa, Santiago Rusiñol, Alexandre de Riquer, Ramon D Perés, etc Publicà també texts de Baudelaire, Maeterlinck i D’Annunzio traduïts al català En una segona època 25 de desembre de 1899 — 24 de març de 1900, dirigida per Jaume Massó i Torrents…

Propugnà una Europa unificada des de l’Atlàntic fins als Urals entesa com a “comunidad histórica” i una cosmovisió individualista exaltà una “concepción heroica”, per la qual l’home assumia la seva identitat com a “proyecto hacia la muerte” i orgànica amb una “nueva democracia” que “considerará a cada hombre como cumplidor de funciones comunitarias” La seva ideologia reflectia un paneuropeisme totalitari, filosofia de Friedrich Nietzsche i Martin Heidegger i la voluntat de crear un moviment polític rupturista respecte de fronteres ideològiques tradicionals, integrador d’àmbits d’…

Especialitzada en llibres de temes d’art, publicà les primeres obres dels crítics argentins més coneguts com Julio E Payró, Jorge Romero Brest, Julio Rinaldi, Romualdo Brughetti, etc Al cap de pocs anys, creà les colleccions “Biblioteca Argentina de Arte Religioso”, la “Colección Historial”, que publicà Historia del arte d’Elie Faure, Historia de la crítica de arte de Lionello Venturi i Historia de los pintores impresionistas de Théodore Duret Dins de les seves colleccions, cal remarcar “Colección Vida y Obras”, amb obres com Vida secreta de Salvador Dalí del mateix Merli i Pahissa, Grünewald…

Cronològicament seguí els articles inspirats per la Setmana Tràgica La iglésia cremada i La ciutat del perdó , de la qual fou com la superació lírica Maragall cristianitzà la idea goethiana i nietzscheana sobre la bellesa del món i sobre la vida com a digna d’ésser viscuda Donant al poema la forma d’oració, demana a Déu que li inundi els sentits amb la seva pau per poder fruir del goig d’aquest món, a través dels ulls En la primera versió, probablement acabada pel novembre del 1909, veia la benaurança eterna, de la qual alguns instants de la vida són ja una mostra, dins els límits concrets…

Aparegué amb periodicitat quinzenal o mensual en dues èpoques del 1881 al 1884 i del 1889 al 1893 Fins el 1891 l’ortografia del nom de la revista fou L’Avens Els deu primers números foren velografiats del juliol al desembre del 1881 i la resta impresos Ja des del primer número hom destacà un esperit innovador i crític, una voluntat de reivindicació catalana i una preocupació per la unificació de la llengua, característiques que es mantingueren en les diferents etapes de la publicació En un primer període —sota el lema de Clavé “Amor-Virtut-Progrés"— es definí com a hereu del Diari Català de…

Desenvolupament enciclopèdic Redactat en plena crisi d’abatiment, rere la decisió de no escriure més, sorgeix amb la urgència de fixar les visions íntimes i les inquietuds d’un solitari —solidari amb el lector— que, abandonat ja el viure, es formula preguntes existencials i les participa convençut de la missió del poeta —l’«escollit per lloar»— com a missatger diví S’hi evidencien dues directrius temàtiques el sentiment tràgic de la mort, acceptada amb dolor, i el valor únic de la poesia nascuda de la puresa i la necessitat —sinceritat— profundes del jo Dividit en quatre parts de nou poemes…

La pèrdua de les darreres colònies el 1898 esdevingué simbòlica de la decadència del país i del rebuig que aquesta provocava en el grup Hom sol incloure-hi, entre els membres més representatius, els escriptors Azorín i Miguel de Unamuno, el novellista Pío Baroja, el filòsof Ramiro de Maeztu, el poeta Antonio Machado i el dramaturg Jacinto Benavente Amb menys freqüència, hi són citats també Ramón María del Valle-Inclán, i els poetes Rubén Darío i Juan Ramón Jiménez Hom hi associa pintors com Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga i José Gutiérrez Solana El concepte de generació, àmpliament difós…

Fou convocat per primera vegada el 1984 Relació d'obres i autors guardonats 1984 Gabriel Ferrater obra poètica , de Xavier Macià i Núria Perpinyà 1985 Àmbits de postmodernitat , d’Àngel Castiñeira 1986 Les rutes de Ponent , de Vidal Vidal 1987 Assaig sobre periodística catalana , de Josep MCasasús 1988 Repensar Catalunya , d’ Oriol Pi de Cabanyes 1989 Miralls màgics , de Carme Arnau 1990 Eros i Art , de Gerard Vergés 1991 Les cruïles de la utopia , de Xavier Duran 1992 Papers privats , d’ Enric Bou 1993 Estandarització i establiment de llengües , de Xavier Lamuela 1994 El paradís de les…

Representa el retorn al mite d’Andratx com a mitificació de l’experiència de maduresa de l’escriptor i de retrobament amb ell mateix després d’haver viscut una etapa de grans viatges per Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord L’argument focalitza la trobada de quatre generacions de Taltavull en el casal familiar durant el sopar de Nadal Comença el capvespre de la vigília de Nadal i s’acaba a l’alba de l’endemà i marca un espai exterior que va de la inclemència a la serenor i que en part es contraposa i en part metaforitza l’espai interior de la casa presidit per la llar La fosca de la nit afavoreix…

El recull aplega la poesia escrita entre el 1895 i el 1900, que es distribueix en tres apartats Al primer, Visions , Maragall es planteja l’objectiu d’elaborar i legitimar una teoria de la identitat nacional catalana a partir de la recerca d’unes determinades constants en uns mites autòctons, collectius, que extreu de la literatura romàntica de la Renaixença Per fer-ho possible, dona una forta expressió simbòlica a les característiques que el nacionalisme finisecular havia considerat definitòries del caràcter català l’individualisme, el pragmatisme, el sensualisme o el materialisme Els cinc…