Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
La ciutat de Déu
Obra de sant Agustí escrita entre el 412 i el 426.
En els 10 primers llibres refuta les acusacions dels pagans, i en els 12 restants elabora una concepció filosoficoteològica de la història universal que inspirà diferents utopies R Bacon, Campanella, Thomas More i també el teocratisme polític medieval, bé que no massa correctament, perquè Agustí subordinava els fins de l’Estat als de l’Església, però considerava la “ciutat de Déu” com a eminentment espiritual i compatible amb qualsevol organització civil
Kalevala
Literatura
Títol del poema èpic nacional finlandès reconstruït filològicament i poèticament per Elias Lönnrot (versió definitiva, 1849).
Comprèn 22 795 octosíllabs trocaics distribuïts en 50 runot o cants Representa una fusió d’elements pagans, cristians i històrics, alhora que és testimoniatge d’un estadi cultural agrícola Comença amb la creació del món i continua amb un seguit de gestes protagonitzades per Väinämöinen, savi cantor operador de meravelles, i les lluites del país de Kaleva amb el de Pohjola El 1997 Ramon Garriga-Marquès i Pirkko-Merja Lounavaara en publicaren una versió íntegra en català
Tuatha Dé Danann
Mitologia
En la mitologia celta, poble (‘poble de la deessa Dana’) que habità a Irlanda abans de l’arribada dels fills de Mile, avantpassats de l’actual poble irlandès.
Poble versat en les arts màgiques, la referència més primitiva narra que foren expulsats del cel a causa de llurs coneixements i davallaren a Irlanda, on desaparegueren entre les muntanyes hi foren vençuts pels fills de Mile L’antiga crònica llegendària Leabhar Gabhála ‘Llibre de les invasions’ els considera l’actual poble irlandès Per a alguns historiadors foren una raça de déus pagans La llegenda popular els associa a nombroses fades que habiten a les coves, arbres i aigües del país
Lo Crestià
Obra monumental de Francesc Eiximenis, planejada en tretze llibres.
En resten solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè En el Primer , escrit vers 1378-79, procurà d’enumerar les creences i les pràctiques de la religió cristiana i de comparar-les amb les dels pagans i els heretges El 1383 n'escriví el Segon per aclarir l’ètica cristiana i, en el Terç vers 1384-85, amplià l’anterior parlant dels diferents pecats A vegades la descripció és molt pintoresca i inclou constantment contes i faules per illustrar la seva moral Els llibres Quart-Onzè havien de completar l’ensenyament cristià el Dotzè , dividit en dues parts, dóna una visió general…
escola cristiana d’Alexandria
Moviment iniciat el s II dC en el si de la comunitat cristiana d’Alexandria.
De primer antuvi era una escola catequètica que, per la seva vàlua, cridà l’atenció de molts pagans cultes La seva etapa important començà amb Pantè, estoic convertit, i culminà amb Climent ~150 — ~215 i Orígenes ~185 — ~255, seguits d’altres teòlegs com Dionís ~190 — ~265, Teognost s III i Pere Amb ocasió de la controvèrsia ariana sobresortí Atanasi ~295 — ~373, seguit de Dídim el Cec 313-398 i, amb ocasió de l’heretgia nestoriana, Ciril 373-444 Per influència del platonisme, aquesta escola es caracteritzà per la seva insistència en la transcendència de Déu Alhora, defensà la…
Càntic dels Càntics
Llibre de l’Antic Testament conservat entre els escrits sapiencials i que havia estat atribuït a Salomó.
La redacció del text hebreu conservat data del s III aC Consisteix en una collecció de poemes breus que canten l’amor humà a través del diàleg alternat entre l’estimat i l’estimada, que aspiren a la mútua possessió i a la plenitud de llur amor El sentit directe del text no ofereix cap indici d’un contingut directament religiós Però tant la tradició rabínica a partir de les traduccions del Targum com la cristiana des dels primers Pares de l’església han interpretat el llibre com una allegoria de l’amor de Déu per Israel o de Crist per la seva església i, des d’època medieval, de l’amor entre…
Lo Crestià
Literatura catalana
Obra monumental de Francesc Eiximenis.
Desenvolupament enciclopèdic Està planejada en tretze llibres, en els quals es proposa«declarar què és vida cristiana» i contenir «tot lo fonament de cristianisme», tasca empresa sota l’estímul reial i a demanda dels consellers de la ciutat de Barcelona i «d’altres devots e honorables ciutadans» En realitzà solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè En el Primer , escrit entre el 1379 i el 1381, procurà d’enumerar en 381 capítols les creences i les pràctiques de la religió cristiana i de comparar-les amb les dels pagans i els heretges El 1383 n’escriví el Segon per aclarir…
Història de Leandre i Hero
Literatura catalana
Prosa de Joan Roís de Corella conservada al Cançoner de Maians i al↑Jardinet d’orats i escrita vers el 1460.
Desenvolupament enciclopèdic És difícil trobar la font del Leandre i Hero corellà, perquè, en tractar-se d’una llegenda popular que no formava part de la genealogia dels déus pagans, no ha gaudit de gaires recreacions literàries d’una certa extensió En textos previs a Corella, hom la troba, per primera vegada, en sis versos de les Geòrgiques de Virgili III, 258-263 i en les Heroides d’Ovidi XVIII-XIX La història d’aquests dos enamorats es llegeix a través de l’allegoria amorosa del mar en tempesta, àmpliament difosa per Ausiàs ↑ Marc Joan Roís glossa la història a través d’algunes sentències…
Església
Comunitat dels seguidors de Crist.
El mot grec ἐκκλησία o el llatí ecclesia , que ha sobreviscut en les llengües romàniques, síntesi de l’expressió ἐκκλησία του Κυρίου ‘assemblea del Senyor’, tradueix el concepte bíblic qahal Iahvè ‘poble de Déu’ El mot, en el Nou Testament, designa la comunitat dels darrers temps, la “resta d’Israel”, que confessa Jesús en nom de tot el poble com el Messies esperat Sovinteja en l’apòstol Pau, el qual el devia aprendre de la comunitat de Jerusalem Però prengué una extensió nova, per raó de la crida dels pagans a constituir també ells el “poble de Déu”, de cara a una nova etapa de la seva…
Església russa
Església ortodoxa sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou.
Rússia rebé el cristianisme de Constantinoble, però sota la forma eslava, que ja s’havia establert a Bulgària El 988 el príncep de Kíev Vladimir es féu batejar, juntament amb tot el poble, i tot seguit s’organitzà l’Església Aviat, però, depengué de Constantinoble El 1051, com a reacció antibizantina, Hilarió es proclamà metropolita de Kíev L’ocupació mongol i els atacs dels croats suecs i dels cavallers teutònics segle XIII convertiren Novgorod i el seu príncep Alexandre Nevski en símbol de baluard de l’ortodòxia davant de pagans i de llatins Després d’una breu estada del…