Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Tercera assemblea de Ciutadans (octubre del 2011)
© Ciutadans
Política
Partit polític d’origen català i àmbit espanyol.
Orígens i ideari Té l’origen en diverses plataformes d’intellectuals d’esquerra contraris a la política de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya, entre les quals destacà el Foro Babel, creat el 1996 amb motiu de les discussions sobre la nova llei de política lingüística aprovada el 1997 La constitució de Ciutadans - Partit de la Ciutadania com a partit polític s’accelerà amb l’accés de partits d’esquerra al govern de la Generalitat de Catalunya l’any 2003 i, especialment, del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual retreien no haver modificat la política…
Duran
Llinatge de comerciants barcelonins que obtingué la ciutadania honrada al segle XVII.
El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika , senyor de…
Windisch-Graetz
Llinatge noble, originari del comtat bavarès de Wolfratshausen, els membres del qual immigraren com a ministerials dels comtes d’Andechs a llur propietat austríaca de Windisch-Graetz.
El genearca conegut és el cavaller Wernardus de Graetz 1218, i, des que Windisch-Graetz fou donat al patriarca d’Aquileia 1251, el llinatge passà a la ministerialitat d’Aquileia, i després que el rei Otakar II de Bohèmia, com a duc d’Estíria que era, s’emparà de Windisch-Graetz, passà a la ministerialitat d’Estíria La genealogia històricament provada es remunta a Conrad von Windisch-Graetz mort el 1339, que era administrador a Estíria Els seus descendents, els germans Erasmus von Windisch-Graetz i Pankraz von Windisch-Graetz mort el 1591, foren creats barons del Sacre Imperi 1551 com a barons…
Fànnia
Història
Família plebea romana.
Els membres més importants foren Gai Fanni Estrabó , cònsol el 161 aC i autor de la llei Fànnia sobre les despeses dels banquets, el qual feu expulsar de Roma els filòsofs i els retòrics grecs, i Gai Fanni , tribú 141 aC i cònsol 122 aC, que lluità a l’Àfrica i a Hispània i feu rebutjar la proposta de Gai Grac de donar el dret de ciutadania completa als llatins fou orador, i escriví una història dels esdeveniments contemporanis
Oficina Internacional de la Pau
Organització pacifista internacional fundada el 1892.
Rebé el premi Nobel de la pau el 1910 Dóna suport a les iniciatives de pau i de desarmament de les Nacions Unides, dels governs i de la ciutadania Lluita principalment per l’abolició de l’armament nuclear, per la prevenció i resolució dels conflictes i per la difusió del pacifisme, però també pel respecte dels drets humans en l’àmbit social drets de les dones, dels menors, dels joves, dels treballadors, polític i religiós És composta per 170 organitzacions repartides per més de 40 països
lleis Papíries
Història
Conjunt de lleis romanes presentades als comicis per la gens Papíria.
Entre elles es destaquen la lex vetus tribunicia , atribuïda a un tal Quint Papiri ~304 aC, que prohibia la consagració d’un temple sense autorització legislativa la lex Papiria tabellaria , que estenia el vot, escrit i secret, als comicis legislatius la lex Papiria , atribuïda al tribú Gai Papiri Carbó Arvina 89 aC, que contribuí a l’ordenació monetària, després d’haver estat concedida la ciutadania als itàlics també cal consignar altres texts jurídics una lex Iulia-Papiria de multarum aestimatione , una altra Lex Poetelia Papiria de nexis , etc
La Rambla
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona des del 10 de febrer de 1930.
De tarannà catalanista i popular i d’aparició setmanal, fou continuadora del setmanari esportiu La Nau dels Esports El seu fundador fou Josep Sunyol i Garriga i en foren directors Josep M Massip, Lluís Aymamí i Joaquim Ventalló Tingué prestigiosos periodistes com Vicenç Bernades, Enriqueta Séculi, Domènec de Bellmunt, Xavier Picanyol, Rossend Calvet, i dibuixants com Castanys, Opisso i Quelus En algun període, per a esquivar la censura, va adoptar el títol de La Rambla de Catalunya El seu lema era ‘‘Esport i ciutadania’’ En esclatar la Guerra Civil es convertí en diari i…
bronze d’Ascoli
Dret romà
Document epigràfic descobert a Roma l’any 1908.
És una placa de bronze que porta escrit el decret del 18 de novembre del 90 aC pel qual el general Gneu Pompeu Estrabó, pare de Pompeu el Gran, concedeix el dret de ciutadania romana als trenta equites hispànics que formaven la turma saluitana per llur comportament, especialment en els combats lliurats a la vora d' Asculum avui Ascoli durant les guerres màrsiques Hi ha una llista amb els noms dels cavallers i llur origen —entre els Pirineus centrals i la vall de l’Ebre—, i és un testimoniatge de l’existència a Hispània d’una clientela pompeiana
Nit dels vidres trencats
Història
Nit del 9 al 10 de novembre de 1938 en què, promoguts pel govern nazi, tingueren lloc una sèrie d’atacs coordinats contra els jueus, els seus domicilis i les seves propietats, a Alemanya i als estats recentment annexats d’Àustria i Txecoslovàquia
.
El nom Kristallnacht en alemany, que literalment vol dir 'Nit dels vidres' prové del gran nombre d’aparadors de comerços i finestres destrossats que aquest acte produí La Nit dels vidres trencats fou l’episodi amb què culminaren una sèrie de mesures antisemites en accedir Hitler al poder 1933, especialment les lleis de Nuremberg 1935, per les quals es desproveïa els jueus de la ciutadania alemanya Hom estima en prop d’un centenar els jueus assassinats i en diversos centenars els ferits quant a les sinagogues incendiades, superaren de llarg el miler i els comerços destruïts foren…
Consell de Municipis i Regions d’Europa
Associació d’ens municipals i regionals d’Europa creada el 1951.
L’any 2020 tenia 60 membres de 41 estats, tots ells pertanyents al Consell d’Europa És regit per un comitè polític que aprova el pressupost, fixa les directrius i admet nous membres Els prop de 170 membres del comitè es reparteixen segons el pes de cada estat membre L’òrgan de govern és el comitè executiu, que desenvolupa les directrius acordades pel comitè polític Les àrees d’actuació cobreixen diversos àmbits governança, democràcia i ciutadania medi ambient cooperació internacional cohesió econòmica, social i territorial administració de serveis públics, etc Els seus objectius…