Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Política Exterior i de Seguretat Comuna
Pilar institucional del Tractat de la Unió Europea que treballa en l’establiment de polítiques exteriors i de seguretat comunes a tots els països membres.
El Tractat de Maastricht instituí en un quadre institucional únic —la Unió Europea — una estructura fonamentada en tres pilars les Comunitats Europees, la Política Exterior i de Seguretat Comuna PESC i la cooperació en els àmbits de justícia i d’interior La Política Exterior i de Seguretat Comuna cobreix tots els dominis de la política estrangera i de seguretat i comprèn la definició d’una política de defensa basada en posicions comunes que es fan valer en el si de les organitzacions i conferències internacionals, i una acció comuna que permet mobilitzar les finances de la Unió El Tractat d’…
Unió Baptista de Catalunya
Història
Agrupació de les principals esglésies baptistes de Catalunya, que depèn de la Unión Evangélica Bautista Española.
La seva finalitat és la de coordinar les tasques que els són comunes evangelització, beneficència, educació, etc A Barcelona sostingué un seminari per a la formació de pastors i missioners autòctons, traslladat a Alcobendas Madrid el 1972
Jove Alemanya
Moviment literari de filiació liberal als membres del qual la dieta federal prohibí de publicar llurs escrits (1835).
Unes característiques comunes, més que un programa, els unien eren individualistes, racionalistes i enemics de la reacció política Rebutjaven els prejudicis morals i socials i preconitzaven l’emancipació de les dones, la llibertat sexual i la unió lliure
Comunitat Econòmica Europea
Els signataris del tractat d’adhesió a la Comunitat Econòmica Europea
© Fototeca.cat
Política
Economia
Organització internacional fundada el 1957 pel Tractat de Roma amb l’objectiu de crear un mercat únic entre els estats membres i integrada posteriorment dins la Unió Europea.
En vigor des del 1958 i integrada pels mateixos membres de la CECA i de l’ EURATOM Per la creació d’un mercat únic entre els estats membres es fixaren una sèrie d’objectius tarifes externes comunes unió duanera, elaboració d’una política conjunta per a l’agricultura i per al moviment de mà d’obra i els transports, fundació d’institucions comunes per al desenvolupament econòmic i creació d’una unitat de compte europea ECU el 1979 Com la CECA i l’EURATOM, la CEE disposava d’òrgans propis de govern Consell i Comissió fins el 1965, unificats en el Tractat de Brusselles, pel qual es creà les…
convenis de Lomé
Economia
Acords internacionals, temporals, pels quals és reconeguda la lliure entrada dins la Comunitat Europea dels productes procedents dels estats ACP, sense cap altra reciprocitat.
Aquests acords, quatre en conjunt, signats després del de Yaoundé, entre els anys 1975 al 1985, preveuen la cooperació financera Fons Europeu de Desenvolupament i el BEI i tècnica per al desenvolupament Hom ha creat institucions comunes per a la gestió dels acords
Extravagants
Dret canònic
Reculls de disposicions canòniques, constitucions o decretals, que no foren compreses en el Decret de Gracià o, després, en els reculls que constituïren el
Corpus Iuris Canonici , al qual, però, foren afegides l’any 1582.
Són conegudes les Extravagants de Joan XXII , que apleguen vint constitucions, agrupades en catorze títols, promulgades el 1325, i les Extravagants comunes , que recullen les setanta-tres decretals de vint-i-cinc papes, des d’Urbà IV fins a Sixt IV Sembla que foren colleccionades vers el 1480
Mestre de Joan Sivera
Mestre Joan de Sivera Mare de Déu de la llet (primer quart del s. XV)
Pintura
Nom amb què era conegut fins ara l’autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet (Museu de Belles Arts de València).
Deixeble o bé la mateixa persona que el Mestre de l'Olleria , ha estat identificat amb Antoni Peris per mitjà de la taula de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes Museu de la Seu de València Tanmateix, el retaule de la Mare de Déu de la Llet surt de les característiques comunes a l’obra atribuïda a Antoni Peris
Comunitats Europees
Política
Unió de les tres organitzacions —Comunitat Econòmica Europea, Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer i Comunitat Europea d’Energia Atòmica— creada per alguns estats europeus per tal de desenvolupar la unió política i econòmica del continent.
El 8 d’abril de 1965 els membres fundadors Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, la República Federal d’Alemanya i els Països Baixos signaren a Brusselles el tractat que establia les institucions comunes de les tres organitzacions L’acord entrà en vigor l’1 de juliol de 1967 El 1973 s’hi incorporaren Dinamarca, Irlanda i la Gran Bretanya, el 1981, Grècia, i el 1986, Portugal i Espanya Les Comunitats Europees donaren lloc, arran de l’entrada en vigor del Tractat de Maastricht 1993, a la Unió Europea
Online Public Access Catalog
Catàleg informatitzat de biblioteques.
És la denominació tècnica dels catàlegs automatitzats de les biblioteques, els quals donen a conèixer tots els documents existents en una determinada biblioteca Des de mitjan dècada de 1980 les biblioteques començaren a automatitzar els processos tècnics, i els catàlegs manuals, confeccionats amb fitxes de cartolina, foren substituïts progressivament pels actuals Des de l’aparició d’internet, la consulta a aquests catàlegs està disponible en línia L’ús de normatives comunes facilità la realització de catàlegs collectius, cosa que posà a disposició dels usuaris una gran quantitat…
Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya
Museologia
Xarxa del Memorial Democràtic que té per objecte la recuperació del patrimoni i els espais de memòria vinculats als fets històrics esdevinguts en el període comprès entre la Segona República i la lluita antifranquista, passant per la Guerra Civil, la repressió i l’exili.
Creada el 18 de febrer de 2010, agrupa els espais que constitueixen un patrimoni memorial, tangible i intangible, representatiu de la lluita i els conflictes per la consecució dels drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la Transició Inclou museus i altres centres expositius, patrimoni recuperat in situ trinxeres, búnquers, espais de dol i fosses comunes, etc, camins de memòria rutes de l’exili, camí de la llibertat, etc, llocs i espais de resistència, arxius i centres de documentació, i monuments memorials