Resultats de la cerca

Composta gairebé sempre de collaboracions espontànies, ha passat per diverses etapes, la darrera de les quals, iniciada el 1986, la convertí en l’òrgan d’expressió dels consiliaris dels diversos moviments cristians del món obrer de Catalunya

Fou fundat per Manuel Maria de Santana, propietari de “La Correspondencia de España” de Madrid, amb la participació del periodista Francesc Peris i Mencheta i de l’impressor Joan Guix Poc temps més tard, esdevindria empresa exclusiva de la família Peris-Mencheta i Guix Tot i mantenir una orientació política de caire conservador, el diari tendia a accentuar la quantitat i la varietat del material informatiu, servit per l’Agència Mencheta de notícies, i prefigurà la línia tècnica que després perfeccionà Peris i Mencheta a “El Noticiero Universal” de Barcelona i “El Noticiero Sevillano” Durant…

Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la pura i genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats, cultivadors de la…

A més de la documentació pròpia, derivada de l’activitat científica de l’Institut i dels seus membres i del funcionament administratiu, disposa de documentació externa, de gran importància i poc coneguda Es tracta d’arxius privats donats a l’Institut pels seus titulars o pels seus descendents D’aquests fons es destaquen els següents Arxiu Esteve Terrades i Illa, format per notes manuscrites, fotografies, correspondència i documents administratius Arxiu Lluís Nicolau d’Olwer, que ha rebut un tractament arxivístic acurat i els seus documents resulten de gran utilitat per a conèixer…

El decret de Berlín del 1806 prohibia tot comerç o correspondència amb les illes Britàniques La Gran Bretanya compensà la pèrdua del mercat europeu intensificant el seu comerç amb les colònies espanyoles d’Amèrica Europa patí les conseqüències del blocatge, reflectides en una baixa del comerç colonial

Inaugurat el 1982, consta d’una exposició de tota mena d’instrumentació i aparellatge mèdics emprats antigament —fins a la Primera Guerra Mundial— mostra també manuscrits inèdits de personalitats de la medicina catalana i originals de la correspondència entre metges catalans i eminències d’arreu Té també una biblioteca

Conté una collecció important de còpies de documents històrics molts d’ells inèdits, de texts i de còdexs referents a tot el Principat de Catalunya, comtats limítrofs i Andorra, en especial a catedrals, monestirs i collegiates Conté també tractats d’investigació històrica i correspondència de Pasqual amb altres erudits del seu temps El material fou recollit a la fi del s XVIII

Fou fundat el 1940 arran de la fusió del Club d’Escacs Mirror 1932 i el Club d’Escacs Capablanca 1934 Guanyà diversos Campionats de Catalunya en diferents categories i la temporada 1994-95 fou subcampió de segona divisió Un dels jugadors més destacats és Josep Garriga, doble campió de Catalunya i subcampió d’Espanya en categoria juvenil, que també sobresortí en la pràctica dels escacs per correspondència Organitza el trofeu internacional Costa Catalana

En bona part, el fons de l’arxiu fou preservat durant els anys de l’exili enterrat en bidons al subsol de la seva finca de Saint-Martin-le-Beau Orleanès, França Conjuntament amb la seva esposa Antònia Macià decidiren posar a l’arxiu el nom de la seva filla Montserrat, que l’identifica oficialment L’arxiu està dirigit per un patronat i integra prop de dos milions de pàgines de documentació que des del 1993 estan digitalitzades en gran part Des del 1991 accepta donacions de documents i arxius sobre temes contemporanis entre d’altres, es poden esmentar les donacions dels fons del general D Batet…

El 1686 adquirí el títol de Collegi de l’Art Major de la Seda, integrant la totalitat dels gremis tèxtils L’arribada a València al llarg del s XV de seders italians, especialment de Gènova i Savona, i el consegüent desenvolupament d’una forta indústria sedera, propicià la creació d’un gremi per a controlar la manufactura dels teixits de seda i la seva comercialització, amb uns òrgans representatius independents del poder municipal La documentació de la institució es remunta al s XV, i està organitzada en tres seccions la primera, una collecció de pergamins que comprèn privilegis reials i…