Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Doria
Llinatge senyorial gibel·lí de Gènova, un dels quatre més importants d’aquesta ciutat, amb els dels Fieschi, Grimaldi i Spinola.
Arnaldo Doria , fill de Martino Doria , capitanejà la flota genovesa 1147 contra els moros d’Espanya El seu fill, l’almirall Simone Doria , assetjà 1189 Sant Joan d’Acre, i fou l’origen de les diferents línies del llinatge els Doria , prínceps de Melfi, els Doria , prínceps d’Angri 1636 i ducs d’Èboli, els Doria di Dolceacqua i els Doria Lamba Oberto Doria desfeu l’armada pisana a la batalla de la Meloria 1284, i el seu fill Corrado Doria expulsà de Gènova el partit güelf 1296…
Film de Arte Español
Cinematografia
Productora creada a Barcelona el 1913 com a filial sucursal de la casa Cines de Roma amb Bernardo Munzi com a director gerent, Giovanni Doria com a operador i el conegut actor Godofredo Mateldi.
Els títols que produí foren principalment documentals, curses de braus, cintes curtes o còmiques, com la sèrie del personatge Kri-Kri També feu melodrames ambientats a l’alta societat, dirigits per Doria el 1913, com La luz que vuelve , El collar de diamantes i Los solitarios del bosque i films d’aventures com El crimen del otro i El hijo del mar Igualment volgué introduir-se amb drames típicament espanyols com Carmen i Sangre gitana , també realitzats per Doria el 1913 La vida cinematogràfica de la productora fou molt intensa, ja que en cinc mesos edità deu llargs…
La herencia de la culpa
Cinematografia
Pel·lícula del 1914; ficció de 38 min., dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Giovanni Doria [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films Barcelona FOTOGRAFIA G Doria blanc i negre, amb tintats de color, normal INTERPRETACIÓ Gerard Peña ESTRENA Barcelona, maig del 1914 Sinopsi Una dona envia anònims a una parella d’enamorats, i acusa la mare de la noia de tenir un passat inconfessable Això impedeix la celebració del matrimoni i determina que la noia acabi morint als braços del seu estimat, mentre la causant de la tragèdia contempla l’escena Producció Fins ara s’havia pensat que no hi havia cap còpia d’aquest film Actualment s’ha pogut demostrar que aquest fragment…
El pianista
Cinematografia
Pel·lícula del 1997-1998; ficció de 94 min., dirigida per Mario Gas i Cabré.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Massa d’Or Isona Passola, Barcelona, Tornasol Films Gerardo Herrero, Madrid ARGUMENT La novella homònima 1985 de Manuel Vázquez Montalbán GUIÓ Gustau Hernández, André Grall, MGas FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pep Olivé MUNTATGE Raúl Román MÚSICA Carles Santos SO Albert Manera INTERPRETACIÓ Jordi Mollà Doria, vint anys, Pere Ponce Rossell, vint-i-cinc – trenta-cinc anys, Paulina Gálvez Teresa, vint – trenta anys, Laurent Terzieff Doria vell, Serge Reggiani Rossell vell, Walter Vidarte Alejandra la…
la Galera

Editorial
Editorial dedicada a obres infantils, juvenils i pedagògiques.
Fundada el 1963 per Andreu Dòria , contribuí notablement a donar un aire modern, en el text i en la illustració, als llibres per a infants Des de la seva fundació fins al 1978 fou dirigida pel seu fundador, any que cedí la direcció al seu fill Romà, tot i que no abandonà la vinculació a l'editorial fins a la seva integració el 1992 al Grup Enciclopèdia Catalana Romà Dòria fou director fins el 1995, càrrec que també han ocupat Xavier Blanch 1995-2004, Lara Toro 2004-09, Iolanda Batallé 2009-18 i Ester Pujol i Arderiu des del 2018 De la seva extensa producció en català, nombrosos títols han…
conquesta de Sardenya
Història
Campanya militar de conquesta de l’illa de Sardenya, dominada bàsicament per pisans i genovesos i sota la sobirania pontifícia, duta a terme per Jaume II de Catalunya-Aragó del 1323 al 1326.
Pel tractat d’Anagni 1295 fou promès ja a Jaume II de Catalunya-Aragó, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura 1297 Jaume II preparà la conquesta, però l’anà retardant pel temor de trobar-se immergit en les qüestions entre pisans i genovesos, i per la resistència prevista dels mateixos sards L’oposició més forta era la de Pisa, que no reconeixia al papat la facultat de disposar de Sardenya El rei, diplomàticament, s’atragué l’amistat dels clergues sards i de les famílies d’origen genovès dels…
Partit Liberal Autonomista de Lleida
Partit polític
Partit liberal provincial resultat de la unificació el 1916 dels dos sectors polítics existents a la província de Lleida: el romanonista (seguidor de Miquel Agelet Besa, que acabava de morir) i el demòcrata (seguidor de Daniel Riu).
Preveia la constitució de juntes locals i comarcals, però concentrava el poder en la Junta provincial integrada pels presidents de les juntes de partit judicial i els càrrecs i excàrrecs públics, la qual elegia el comitè executiu i nomenava els candidats El primer comitè executiu el formaren Josep Sol Torrens, Francesc Sagañoles, Pere Fuertes, Josep M España, Francesc Roca, Joan Rovira Agelet, Manuel Florensa, Romà Sol, Antoni Agelet Romeu i Josep Gil Dòria El 1917 España i Romà Sol se’n separaren per decantar-se a la Lliga Regionalista Per bé que la Unió Monàrquica Nacional alterà la…
combat naval de Constantinoble
Història
Militar
Batalla tinguda al febrer del 1352 entre l’estol genovès i el català i venecià (aliats a conseqüència de l’ajuda genovesa als sards insurrectes), a l’estret del Bòsfor, prop de Constantinoble.
L’estol aliat, comandat per l’almirall català Ponç de Santapau, era format per 68 naus 34 de venecianes, 25 de catalanes i 9 de bizantines, que abandonaren el combat, enfront de 65 naus genoveses, comandades per Pagano Doria L’acció, que tingué lloc enmig d’un fort temporal, fou una de les més importants de l’edat mitjana, tant per la potència dels estols com per les fortes baixes sofertes El resultat fou indecís si bé les pèrdues genoveses foren superiors, l’almirall català morí de resultes de les ferides que hi sofrí Els genovesos, aprofitant la defecció dels bizantins,…
Fieschi
Llinatge patrici genovès, escindit en nombroses línies (dels Torriglia, dels comtes de Savignone, dels de Lavagna, etc), que té per estirp coneguda Ugo, dit Fliscus (s. XII-XIII), el qual li donà el nom.
El 1243 Sinibaldo dei Fieschi fou elegit papa Innocenci IV , la qual cosa portà els seus a deixar el partit gibellí, i el 1276 ho fou també, amb el nom d' Adrià V , el seu nebot Ottobono dei Fieschi , creat cardenal per ell El 1295 els Fieschi foren exiliats temporalment de Gènova i exclosos de l’exèrcit i del poder, la qual cosa inicià llur esfondrament tingueren, però, un moment d’esplendor des de la segona meitat del s XV fins al 1547, any que Gian Luigi dei Fieschi , el Jove , comandà la famosa conjura contra els Doria i els hispànics per posar Gènova sota la protecció de…