Resultats de la cerca

Contradictori i escandalós, aconseguí d’ésser un dels periòdics de més venda de la ciutat Continuador d’ El Telégrafo , sortí per primera vegada el 10 de febrer de 1879 i fou editat fins el 25 de gener de 1939 Havia estat fundat per Manuel de Lasarte , i fou propietat de la seva família, a la qual pertanyien Ferran Patxot i Manuel Busquets, entre d’altres En fou director, per més de 30 anys, Jaume Claramunt Hi collaboraren la majoria d’escriptors republicans Robert Robert, Conrad Roure, Claudi Ametlla, Màrius Aguilar, Àngel Samblancat, Antoni Feliu i Codina, Valentí Almirall, Ramon Sempau,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Ricardo Muñoz Suay / Francisco Ruiz Camps, Barcelona GUIÓ J Esteva, M Requena, Francesc Viader, F Ruiz Camps FOTOGRAFIA Joan Amorós color, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ M Requena, Miró, Peris MUNTATGE Emilio Ortiz MÚSICA Joan Manuel Serrat, Tete Montoliu SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Francisco Rabal Pedro, Mijanou Bardot Patricia, F Viader Mauricio, Luis Ciges, Romy ESTRENA Barcelona, 09121970, Madrid, 03021972 Sinopsi Pedro i Mauricio viuen aïllats en un bosc cremat de la Costa Brava fins que coneixen Patricia, una noia francesa casada…

A la fi del novembre apareixia ja en edició de matí i de nit A la mort de Patxot, aquest fou subtituït per Marià Flotats Durant la seva llarga vida, el diari sofrí nombroses prohibicions i, conseqüentment, canvis de nom Així, del 10 d’agost de 1866 al setembre de 1868 es titulà El Principado , i d’aquesta data al 28 d’agost de 1871 tingué altra vegada el seu nom original Prohibit de nou, aparegué La Imprenta que per uns quants dies hagué de sortir refosa dins La Crónica de Cataluña , que es declarà ja diari republicà i desencadenà violentes campanyes ciutadanes contra les autoritats…

Després d’haver trencat amb Vicent Blasco Ibáñez i amb el blasquisme i d’haver estat expulsat de la Unión Republicana espanyola, Soriano intentà des del 1903 fer-se una base pròpia a Barcelona, enfront del lerrouxisme i tot emprant com a tribuna el diari El Diluvio Els pocs adeptes que reclutà, encapçalats per Pau Isart Bula, s’arrengleraren a favor de Solidaritat Catalana per hostilitat envers Lerroux i Blasco, que en foren adversaris

El títol complet és Anales de Cataluña y epílogo breve de los progresos, y famosos hechos de la nación catalana, de sus santos, reliquias, conventos y singulares grandezas y de los más señalados y eminentes varones, que en santidad, armas y letras han florecido desde la primera población de España año del mundo 1788, antes del nacimiento de Cristo 2174, y del Diluvio 143 hasta el presente de 1709 Barcelona 1709 L’obra és dividida en tres volums volum I fins el 1163, volum II fins el 1458, volum III fins el 1709 L’autor, amb un concepte pragmàtic de la història, escriví per…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Macaya - Marro Barcelona FOTOGRAFIA Sde Chomón blanc i negre, amb tintats de color, normal ESTRENA Barcelona, 22121904 Sinopsi Un pagès i hereu ric es vol casar i fa públic un anunci sollicitant noies pretendents L’hereu serà perseguit per una legió de senyoretes que volen atrapar-lo, mentre ell intenta despistar-les Producció Fins ara s’havia pensat que no es conservava cap còpia d’aquest film Però n’aparegué una, propietat del Museu del Cinema - Collecció Tomàs Mallol de Girona, retolada en castellà, encara que manquen els rètols inicials i finals S’ha de remarcar…

Evolució S’hi palesa una voluntat emuladora de la Nouvelle Vague i dels cinemes "nous", "joves" i "lliures" que emergiren a Europa i als Estats Units des de la fi dels anys cinquanta Una bona mostra d’aquest tarannà el constituí l’elecció del nom, inspirat en l’Escola de Nova York S’oposà a l’anomenat Nuevo Cine Español realitzat a Madrid, del qual criticà tant el realisme sociològic amb propensió a l’academicisme com la submissió a la censura, tot i les relacions professionals i d’amistat entre els membres d’ambdós grups Les produccions de l’EdB volgueren ser elitistes, modernes,…

Desenvolupament enciclopèdic Fou escrita el 1593 en català i traduïda pel mateix autor al castellà el 1601 Es tracta del primer relat cronístic de la història de Mallorca, que fou encarregat pels jurats illencs, tot i que després el text no fou publicat La crònica pretenia oferir una evolució lineal i seqüenciada de la història illenca des dels orígens remots fins a l’època en què fou escrita acaba amb el regnat de Felip II Binimelis completà l’obra amb altres aspectes d’interès narratiu organització eclesiàstica, estructures de poder, descripció geogràfica, principals personatges de la…

Narcís Feliu de la Penya escriví aquesta obra en castellà per tenir més difusió i poder contrarestar diversos llibres i papers de l’època que havien estat escrits « desdorando algunas acciones de Cataluña », especialment l’aixecament i la guerra de Separació del 1640 L’edició fou finançada pel mateix autor, pels impressors dels tres volums —Josep Llopis, Jaume Surià i Joan Pau Martí— i el llibreter Joan Piferrer El primer volum arriba fins l’any 1162 i tracta dels orígens de Catalunya la història dels seus primers pobladors, la reconquesta del territori als musulmans i el desenvolupament del…

Inicialment fou el resultat de l’opció en favor del republicanisme adoptada per un corrent del Partit Democràtic el sector contrari al govern provisional i a la sortida constitucional monàrquica que ràpidament es dibuixà com a majoritària entre les forces de la coalició revolucionària que havia enderrocat Isabel II El PRDF va néixer, doncs, per protestar contra l’actitud promonàrquica de destacats militants demòcrates els “cimbrios” liderats per Cristino Martos El 13 de novembre de 1868, al Circo Price de Madrid, el nucli directiu de Madrid d’aquella formació es constituí en comitè republicà…