Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Organisation de l’Armée Secrète
Política
Organització politicomilitar d’europeus residents a Algèria, fundada pels generals Salan i Jouhaud després del fracàs de llur rebel·lió militar de l’abril del 1961 per tal d’oposar-se a la independència de la colònia.
De la campanya terrorista que menà, cal subratllar-ne l’atemptat contra De Gaulle el 8 de setembre de 1961 Quan el govern francès i el Front d’Alliberament Algerià signaren l’armistici del març del 1962, intentà de frenar l’èxode de pieds noirs cap a Europa Salan fou capturat a Alger per l’abril del mateix any i l’organització es dispersà a l’exili
Nosotros
Història
Grup d’afinitat anarquista format a Barcelona el 1931.
Continuació del grup Los Solidarios 1922, reuní, entre d’altres, Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti, Joan Garcia i Oliver, Aurelio Fernández, Ricard Sanz, Miquel Garcia i Vivancos, Antonio Ortiz, etc Encapçalà dins l’anarcosindicalisme una tendència putxista i anarcobolxevic i intervingué activament en la preparació de la sèrie d’insurreccions revolucionàries de 1932-33 contra la República Ingressà a la FAI en 1933-36 i es dispersà durant la guerra civil
Section d’Or
Grup d’artistes cubistes format a París el 1912.
Rebutjaven la perspectiva clàssica a favor de morfologies cubogeomètriques planes per tal de fer una anàlisi geomètrica de la realitat En foren membres JMetzinger, AGleizes, RLa Fresnaye, FLéger, FPicabia, MDuchamp, FKupka i FVillon, els quals, en la transició del cubisme analític al sintètic, acceptaren influències del fauvisme i del futurisme, per tal de representar la vida en tota la seva riquesa de color i de dinamisme, abandonant els colors apagats del cubisme dels anys anteriors La Section d’Or tingué una vida curta, car la Primera Guerra Mundial dispersà el grup…
Universitat Ramon Llull
Institució d’ensenyament superior reconeguda pel Parlament de Catalunya el 1991.
La primera de caràcter privat a Catalunya, nasqué de la integració de diversos centres universitaris, alguns de llarga tradició, pertanyents a institucions catòliques, entre les quals l’Institut Químic de Sarrià, l’Escola Universitària de Mestres Blanquerna, l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions La Salle, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Electrònica i Informàtica i l’Institut Universitari Observatori de l’Ebre Posteriorment incorporà nous centres, com ara l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses i l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de…
Pilgrimage of Grace
Història
Aixecament catòlic i de resistència a la Reforma al comtat de York, Anglaterra (1536-37).
En fou el cap Robert Aske Bé que aparentment amb un caràcter exclusivament religiós, aquest moviment tenia també un marcat contingut politicosocial contra la tendència de la monarquia a enfortir el poder reial sobre les terres al N del Humber, contra la preponderància de la gentry , contra l’expansió de la terra de pastura en perjudici de la terra de conreu, contra l' enclosure , etc Els revoltats demanaven també el càstig dels bisbes herètics i la restauració dels monestirs espoliats per la reforma Enric VIII i el seu ministre Cromwell prometeren el perdó als insurrectes si abandonaven les…
Babel
Nom bíblic de la ciutat de Babilònia.
Segons el Gènesi, la torre de Babel , que fou construïda pels homes emigrats cap a l’Orient després del diluvi, havia de tocar el cel Déu confongué el parlar d’aquella gent i els dispersà per tota la terra, i així impedí que portessin a terme llur obra Els exegetes creuen veure en el fons d’aquesta tradició popular l’intent de realitzar una gran unitat política La narració fou inspirada per la famosa torre del temple babilònic d’Etemenanki, identificada per Hilprecht en unes excavacions efectuades el 1913 La idea de confusió lingüística fou suggerida potser pel gran nombre de…
escola de Mannheim
Música
Nom amb el qual és conegut el grup de compositors actius a la cort de l’elector Carles Teodor del Palatinat (1742-99), que havia creat a Mannheim una orquestra que, dirigida (1745-57) per Johann Stamitz, fou la millor d’Europa.
Stamitz l’engrandí i hi incorporà d’una manera habitual els clarinets amb altres autors del grup, com Ignaz J Holzbauer i Franz X Richter , hi introduí obres concertants i aplicà a l’orquestra l’ús de recursos expressius, com melodies confiades principalment als violins, frases de gran extensió sonora, l’ús del presto en els moviments ràpids, així com de crescendi , tutti i silencis inesperats, l’abandonament de la imitació i la fuga, absència del baix continu, etc Aquestes obres influïren en la formació de la simfonia i en autors com Haydn i Mozart que en denuncià, però, la superficialitat…
Acció Cultural Valenciana
Agrupació valencianista, de caràcter universitari, fundada a la ciutat de València el 1930.
El seu òrgan d’expressió fou el butlletí Acció Valenciana S'esforçà a construir una obra cultural catalana al País Valencià, amb un nivell intellectual responsable En aquest sentit els seus membres —en gran part, erudits, escriptors i joves professors Emili Gómez i Nadal, Felip Mateu i Llopis, Manuel Sanchis i Guarner, Antoni Igual i Úbeda, Joan Beneyto i de Calatayud, Francesc Carreres i Pérez— començaren una tasca cultural de nivell molt superior a la realitzada, fins aleshores, en la història del País Valencià, des de la Renaixença Afirmà d’una manera constant i rotunda la catalanitat del…
Padró
Família d’artistes d’origen manresà.
Els primers Padró documentats són els germans Jaume Padró i Cots i Miquel Padró i Cots Viladecavalls de Calders, Moianès 1731 — Manresa, Bages 1802, fuster i arquitecte, que el 1781 féu els plans d’un pont sobre el Cardener Fill de Jaume fou Tomàs Padró i Marot Manresa, Bages 1778 — 1827, escultor, autor d’un retaule per al santuari de Joncadella 1807 i de diverses imatges de la capella del Sant Misteri 1810, de Sant Pere Gros de Cervera i de Sant Joan d’En Coll, a Manresa Aquest fou pare de Ramon Padró i Pijoan , fills del qual foren Tomàs Padró i Pedret i Ramon Padró i Pedret Jaume Padró i…
Archivo General de Simancas
Dipòsit documental destinat a guardar la documentació produïda per les diverses institucions estatals de Castella i de la monarquia hispànica.
L’any 1509, Ferran II de Catalunya-Aragó havia ordenat la reunió d’escriptures reials a Valladolid i a Granada Poc temps després, aquesta documentació i la recollida al castell de La Mota i a l’alcàsser de Segòvia fou duta al castell de Simancas, on, l’any 1561, Felip II de Castella organitzà l’arxiu general de la corona de Castella sota la direcció de Diego de Ayala L’any 1810, Napoleó I féu conduir a París part de la documentació recollida a Simancas amb l’objectiu de crear un gran arxiu europeu, la qual fou retornada el 1816, llevat d’alguna secció de gran interès per a França La part…