Resultats de la cerca

Els seus objectius eren d’honrar la memòria de Ramon Llull i de recollir objectes artístics, especialment els religiosos retirats del culte, per tal d’evitar llur destrucció Amb aquests materials formaren tot seguit el Museu Arqueològic Lullià, installat al Collegi de la Sapiència El 1916 totes les colleccions, molt importants, passaren al Museu Diocesà, però unes diferències amb la cúria donaren lloc a una divisió entre els objectes de propietat eclesiàstica i els propis de la Societat, que el 1927 els oferí en dipòsit a la Direcció General de Belles Arts, si bé l’oferiment no fou acceptat…

La redacció de l’editorial s’installà a la Llibreria Catalònia El projecte nasqué amb la reedició de les Obres completes de Jacint Verdaguer 1943 i es feu realitat gràcies a la tenacitat de les gestions de Cruzet a Madrid i la collaboració de Tomàs Garcés Així s’aconseguí el permís d’editar, en colleccions, els primers llibres catalans de la postguerra En foren directors literaris Josep Miracle i, després, Tomàs Tebé Tot i que, després de la victòria dels aliats en la Segona Guerra Mundial, Franco accedí a autoritzar els primers llibres en català de la postguerra per tenir una coartada…

Els dos primers fundaren el 1959 el Club Editor  SL, que es feu càrrec de l’edició de la collecció La dirigí Joan Oliver fins el 1959 des d’aleshores fins al 1983 fou dirigida per Joan Sales i, posteriorment, per Núria Folch Publicà novelles d’autors catalans Xavier Benguerel, Mercè Rodoreda, Joan Sales, Llorenç Villalonga, etc, dels quals alguns títols esdevingueren clàssics moderns, com ara La plaça del Diamant , Incerta glòria i Bearn , dels tres últims autors, i traduccions Dostojevskij, Kazantzakis, Lampedusa, etc fins el 1973 n’havia publicades unes vuitanta

Partí de dues empreses gràfiques de cadascun dels socis que transformaren alhora amb un alt nivell tècnic En morir els fundadors, en foren nous gerents Eduard Barral i Joan Seix i Miralta La unió d’editorial i impremta permeté de fer edicions d’una gran qualitat i àdhuc de formar-hi una escola de dibuixants Publicaren llibres escolars i pedagògics i en foren directors de publicacions Pau Vila, Artur Martorell i Palau i Vera, entre d’altres El 1942 prengué el nom actual, s’especialitzà en llibres d’art i s’hi incorporaren com a gerents Víctor Seix, net de Victorià —que muntà…

El primer intent de donar-li caràcter oficial fou rebutjat el 1764, a causa de l’oposició del Protomedicato de Castilla La insistència dels reunits féu que el 1770 els fos permesa la constitució de la que aleshores fou anomenada Acadèmia Medicopràctica de Barcelona coneguda també com a Acadèmia de Medicina Pràctica , el primer president efectiu de la qual fou Pere Güell Li fou concedit el títol de reial el 1786 Des d’aleshores ha tingut diferents denominacions, les més conegudes són Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia, que emprà de manera no continuada en el període 1821-68, i Reial…

Publicà, fins que quedà interrompuda per la Guerra Civil, la collecció Biblioteca A tot vent noranta-dos títols de novella catalana i universal, clàssica i moderna Les versions eren a càrrec de traductors de renom Carner, Nin, etc Publicà també les colleccions “Oreig”, de novella “El Camí”, d’estudis econòmics i socials, i “Grumet”, per a infants El 1951 Queralt reprengué “Proa” a Perpinyà i completà “Biblioteca A tot vent” fins al número 100, a part la sèrie El pelegrí apassionat Represa a Barcelona 1965 per Societat Anònima Editora Aymà , sota el patrocini de Joan Baptista…

Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…

Rebé aquest nom per l’emblema un moltó negre de llur estendard Independitzats al territori de Mossul 1375 i Tabriz 1387, el seu emir Qara Yūsuf es negà a reconèixer la sobirania de Tamerlà i hagué de refugiar-se a Egipte 1403 Mort Tamerlà, reconquerí Tabriz 1406 i derrotà la confederació rival dels Ak Koyunlu 1418 El seu fill i successor 1420 Iskandar resistí amb èxit els atacs del timúrida Shāh Rūkh, que concedí el govern de l’Azerbaidjan al germà d’Iskandar, Jahān Shāh 1434 Aquest amplià considerablement els seus dominis Pèrsia i Iraq, però morí 1467 lluitant contra l’horda del…

Adoptà com a emblema un sedàs amb la llegenda Il più bel fior ne coglie ‘N'agafa la flor més bella’ El 1591 començà a redactar un Vocabolario que, publicat el 1612, obtingué diverses reedicions i ampliacions 1623, 1691, 1729-38, 1842 i un gran ressò nacional i internacional fou pres com a model pel filòleg anglès Samuel Johnson i per les acadèmies francesa, espanyola, etc El 1783 fou fusionada, pel gran duc Pietro Leopoldo, amb l’Accademia Fiorentina i amb l’Accademia degli Apatisti, però s’emancipà el 1811, i l’any següent li foren reconeguts uns estatuts propis Perdurà, bé que amb…

La primera adoptà com a emblema una rosa vermella, i la segona, una rosa blanca Ricard, duc de York, intentà d’usurpar el poder al rei Enric VI, de la casa de Lancaster, amb l’ajut del comte de Warwick, però fou vençut a Wakefield 1460, on morí El seu fill Eduard aconseguí una victòria decisiva a Mortimer's Cross 1461 i es proclamà rei després d’un breu exili a Borgonya 1470-71, fou definitivament acceptat 1471-85 En morir, fou succeït pel seu germà, amb el nom de Ricard III, el qual morí lluitant contra Enric Tudor a la batalla de Bosworth Field La seva mort significà la fi de…