Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Malgrat que ha estat atribuïda tradicionalment a Miquel Comalada, de l’orde de Sant Jeroni, hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana De fet, l’edició barcelonina consisteix en un abreujament d’una obra més extensa que devia dur pròpiament el títol d’ Espill de la vida religiosa , que cal considerar perduda L’obra finalment impresa incorpora, però, el pròleg —d’autor diferent del del cos del relat— escrit per a l’original més extens Una nota al final de l’imprès aclareix l’operació editorial, que sembla inequívocament franciscana La…

Fou potser escrita per fra Miquel Comalada, de l’orde de sant Jeroni, al monestir de la Vall d’Hebron Barcelona Es compon de dues parts complementàries, la primera desenvolupa la doctrina de les diverses etapes i condicions de la contemplació mística, i la segona és un compendi doctrinal sobre l’oració contemplativa Aquesta obra, pensada segurament per a no iniciats en teologia, és escrita en un llenguatge planer, amb diàlegs vius i amb habilitat per tal de mantenir l’interès del lector Formalment i també en diversos aspectes de metedologia ascètica reflecteix la influència de Llull i,…

Fou fundada pel jesuïta Ramon Orlandis entorn de l’any 1925 i instituïda formalment per Cipriano Montserrat Roig l’any 1960 Promou l’esperança en el regnat de Crist al món mitjançant la devoció al Cor de Jesús i dóna gran importància a l’espiritualitat de santa Teresa de Lisieux Els seus membres fundaren collectivament la revista Cristianda l’any 1944

El text italià que la tradició ha transmès, de mitjan s XIV, procedeix d’una versió al toscà dels Actus beati Francisci et sociorum eius Aquest recull ha tingut una gran difusió i ha exercit una influència molt notable en el camp de l’espiritualitat i en el literari N'hi ha versions catalanes, entre d’altres, de J Collell 1909 i de Josep Carner 1909

Fins el 1970 tingué el nom de CICF perquè era exclusivament femenina Ha organitzat actes d’espiritualitat, conferències i cursets adreçats a un públic divers, amb el propòsit de divulgar els corrents doctrinals del catolicisme de caràcter avançat i d’arrelament a Catalunya Dedicat a la promoció cultural i professional de la dona, el CIC portà a la creació de la Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica

Hi assistiren només els bisbes de Vic, Girona, Barcelona i Sogorb-Castelló —l’únic que assistí a totes les sessions—, però reuní més de 700 congressistes Menys innovador que l’anterior, però més científic, distribuí els treballs en set seccions la bíblica, teològica i d’espiritualitat, la pastoral, la jurídica, la històrica, la filològica, l’artística i la musical Les ponències foren publicades en 1966-67 Fruit seu ha estat la fundació de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics 1969, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Anomenat oficialment per l’Església Obra de Maria, viu l’espiritualitat de la unitat i treballa especialment en l’ecumenisme i el diàleg entre religions i cultures S'articula en divuit branques en què s’apleguen una gran varietat de persones nens, famílies, religiosos, sacerdots, etc Els seus membres promouen l’Escola Abbá per a la formació d’una cultura renovada, el projecte Economia de Comunió per a la pràctica d’una economia amb valors evangèlics, el moviment Polítics per la Unitat i les anomenades Mariàpolis, llocs on es tracta de viure una societat nova basada en la comunió…

Estigué centrat en els temes “La litúrgia al cor de la vida cristiana” i “Balanç i perspectives de la reforma litúrgica a Catalunya” Hi assistiren uns sis-cents congressistes i comptà amb la presència de gairebé tots els bisbes catalans, com també del nunci i del cardenal prefecte de la congregació del culte diví Hi hagué una obra prèvia de sensibilització a través d’enquestes i qüestionaris, i les tasques del congrés se centraren en les conferències generals i en les ponències i els debats de les seccions d’estudi doctrinal, història, art, pastoral, religiositat popular, llenguatge, …

Iniciada, de fet, el 1907 amb la Revista Montserratina , fou potenciada a partir de l’abadiat d’Antoni M Marcet 1912 el 1914 aparegué la revista Vida Cristiana , i el 1917 començà la sèrie Analecta Montserratensia , impulsada per Anselm Albareda Poc després sorgiren les colleccions “Biblioteca Monàstica” 1920, “Biblioteca Popular Litúrgica” 1920, “Místics de Montserrat” 1925 i la Bíblia de Montserrat , de Bonaventura Ubach 1926 El 1927 començà la publicació del butlletí del santuari Montserrat i de la collecció Catalonia Monastica , seguits per Mestres de l’Escolania de Montserrat , collecció…

Resultat d’una experiència docent de mig segle inspirada en l’anomenada manera de París d’ensenyament i de diverses elaboracions prèvies, responia a la més genuïna espiritualitat ignasiana, i la seva estricta aplicació universal determinà l’expansió i el prestigi que la tasca educativa de la Companyia de Jesús tingué durant segles El 1832 hom publicà una Ratio studiorum modificada, de caràcter orientador, no oficial posteriorment, la Congregació General XXXI 1965-66 ha establert una major llibertat en l’acomodació del sistema general educatiu a cada lloc i situació concrets N'han…