Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Sèmola Teatre
Teatre
Companyia teatral de Vic.
Els seus membres treballen des del 1978 en circ i teatre El 1988, amb In concert , assolí prestigi en l’àmbit internacional Amb una dramatúrgia particular, fonamentada en la sorpresa i la investigació escènica, ha presentat Pols de matrimoni 1991, Híbrid 1992, Esperanto 1996, premi Kontatk 1999 al Teatre Wilama Horzycy de Polònia, Bailamos , estrenat durant el Grec 2000, Centivinticinc 2004 El 2004 la seu de la companyia patí un incendi que destruí bona part dels seus recursos materials Malgrat tot, el suport dels collectius teatrals catalans i la bona acollida internacional del…
Front d’Esquerres de Catalunya
Míting del Front d’Esquerres de Catalunya a l’Olympia per presentar els candidats a les eleccions de diputats a les Corts (11-II-1936)
© Fototeca.cat
Política
Coalició electoral que triomfà ampliament en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936.
Fonamentada en el Manifest signat a Barcelona el 4 de febrer anterior per l’Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Partit Republicà d’Esquerra, Unió de Rabassaires de Catalunya, Partit Obrer d’Unificació Marxista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya Solidari del programa de les esquerres espanyoles, proclamà com a objectius, entre d’altres, l’amnistia política i social, el restabliment de l’organització política de la Catalunya autònoma, la vigència de l’Estatut, l’acabament del traspàs de…
Pla Territorial de les Terres de l’Ebre
Pla territorial parcial aprovat el 2001 per al conjunt de les terres de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta i modificat parcialment l’any 2003.
L’objectiu d’aquest pla territorial és aconseguir el desenvolupament econòmic i social dels territoris assegurant criteris de sostenibilitat Amb aquesta finalitat, el pla planteja una sèrie de mesures estructurals i estratègiques de l’organització del territori i fixa el marc de referència per a la revisió dels Plans Generals d’Ordenació Urbana PGOU i el desenvolupament del Pla d’Espais d’Interès Natural PEIN La major part de les mesures proposades al Pla Territorial de les Terres de l’Ebre busquen contrarestar l’envelliment demogràfic, especialment a les comarques de la Ribera d’Ebre i la…
Partit Republicà Català
Política
Grup polític creat a Barcelona els dies 21-22 d’abril de 1917 mitjançant la fusió, bàsicament, del Bloc Republicà Autonomista (amb Layret, Domingo, Alomar, Samblancat, Noguer i Comet, etc. ) i la Joventut Republicana de Lleida (Alfred Perenya, Humbert Torres, etc. ).
També hi figuraren antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana Josep Mestres, elements procedents del reformisme Companys o Bernaldo de Quirós i el nucli federal empordanès August Pi i Sunyer El Directori constituït reuní Layret, Domingo —que presidí—, Perenya, Antoni Estivill, Pi i Sunyer, i Noguer i Comet —que fou secretari general— Inicialment els seus punts doctrinals essencials foren l’acceptació del programa federal de Pi i Margall del 1894, l’afavoriment de profundes transformacions econòmiques i socials i el laïcisme Hom intentà amb això d’exercir una forta atracció…
Imitació de Crist
Obra mestra de la literatura espiritual de l’edat mitjana, atribuïda a diferents autors (Joan Gerson, Geert Groote), bé que la paternitat de Tomàs de Kempis és la més ben fonamentada.
És dividida en quatre llibres, que en realitat són quatre tractats diferents, segons que es desprèn de la tradició manuscrita, de la manca d’un títol original comú i de les diferències de vocabulari, d’estil i de contingut Nascut dins l’ambient de la Devotio Moderna, en constitueix el fruit més exquisit La profunditat de la doctrina, la unció amb què és exposada, la simplicitat del llenguatge i la bellesa de l’estil —concís, sentenciós i sovint rítmic— són les qualitats que majorment han contribuït a l’acceptació universal de l’opuscle i a la influència que ha exercit, atestades pels set-…
Política Exterior i de Seguretat Comuna
Pilar institucional del Tractat de la Unió Europea que treballa en l’establiment de polítiques exteriors i de seguretat comunes a tots els països membres.
El Tractat de Maastricht instituí en un quadre institucional únic —la Unió Europea — una estructura fonamentada en tres pilars les Comunitats Europees, la Política Exterior i de Seguretat Comuna PESC i la cooperació en els àmbits de justícia i d’interior La Política Exterior i de Seguretat Comuna cobreix tots els dominis de la política estrangera i de seguretat i comprèn la definició d’una política de defensa basada en posicions comunes que es fan valer en el si de les organitzacions i conferències internacionals, i una acció comuna que permet mobilitzar…
Alcorà

Sobrecoberta de la versió en català de l'Alcorà realitzada per Mikel de Epalza
Llibre sagrat dels musulmans que inclou la predicació de Mahoma.
El mot àrab qur'ān prové de la rel siríaca qryn , que significa recitació salmòdica, lectura en veu alta, predicació És anomenat, també, furqān discriminació entre el bé i el mal, ḏikr amonestació, hudā guia, etc El text àrab actual de l’Alcorà és el resultat d’una llarga i conscienciosa elaboració El ductus consonàntic del text fou precisat a l’època d’'Uṯman 644-655 la seva vocalització, però, és posterior Consta de 114 sures o capítols, ordenades segons llur dimensió, llevat la primera sura fātiha la que obre el Llibre Cada sura conté un nombre de versicles ayāt , que oscilla entre 3 i…
Cisma d’Orient
Ruptura entre el cristianisme llatí i el cristianisme bizantí al segle XI.
El terme, en pura crítica històrica, és inadequat, i hom el manté per rutina En efecte, la separació de l’Orient i l’Occident cristians fou un procés lent, complicat i continu que abastà des del segle IV al XV Els incidents del segle XI representaren un dels moments principals del distanciament progressiu entre el papat i el patriarcat de Constantinoble De fet, els historiadors bizantins desconeixen el “cisma” i donen poca importància als esdeveniments del 1054 Les divergències entre els mons eclesiàstics llatí i grec, patents ja al segle III, s’aguditzaren a partir de la controvèrsia ariana…