Resultats de la cerca

Es tenen dades d’un operista anomenat Rossi que treballà a Milà i que fou, a més, organista i mestre de capella Posà música a dos llibrets de Carlo Torre La ricchezza schernita 1658 i L’Arianna 1660 En 1669-72, un altre compositor italià, conegut per "Don Francesco Rossi", era mestre de capella al Conservatori de Nàpols De la seva producció musical només s’ha conservat l’oratori La caduta de gl’angeli , dos salms per a quatre veus amb violins i la cantata Vanne, foglio volante El 1697, un altre músic anomenat Rossi era mestre de capella al Conservatori…

El text italià que la tradició ha transmès, de mitjan s XIV, procedeix d’una versió al toscà dels Actus beati Francisci et sociorum eius Aquest recull ha tingut una gran difusió i ha exercit una influència molt notable en el camp de l’espiritualitat i en el literari N'hi ha versions catalanes, entre d’altres, de J Collell 1909 i de Josep Carner 1909

La riquesa li provenia sobretot dels seus membres, que es posaren al servei dels Sforza s XV, en especial, d' Angelo Simonetta mort el 1472, secretari ducal de Milà de Francesco Simonetta Caccuri 1410 — Pavia 1480, nebot d’Angelo i secretari dels ducs Francesco i Galeazzo Sforza, i de Giovanni Simonetta mort vers el 1491, germà de Francesco, amb el qual collaborà A més, destacaren Alessandro Simonetta — Roma 1539, comte palatí, i Ludovico Simonetta mort el 1568, legat pontifici al concili de Trento La dinastia s’extingí l’any 1683, amb Carlo Fabrizio…

Francesco Bassano dit el Vell Bassano ~1475 — ~1530 fou l’iniciador de la tradició pictòrica familiar Iacopo Bassano , fill de l’anterior, fou el més important de la família i un dels representants rellevants de l’escola Francesco Bassano dit el Jove Bassano 1549 — Venècia 1592, fill i deixeble de l’anterior, collaborà amb aquest a decorar el palau ducal de Venècia, ciutat on s’establí el 1579 Leandro Bassano Bassano 1557 — Venècia 1622, també fill i deixeble de Iacopo, treballà al principi a Bassano, però el 1592 s’establí definitivament a Venècia, on enllestí les…

Aquest domini passà a Pàdua al s XIII, on la família s’establí Des del 1318, en què Jacopo da Carrara fou elegit capità general de Pàdua, els Carrara controlaren el govern de la ciutat Francesco I da Carrara mort el 1393, dit il Vecchio 1355-88, aliat de Gènova, lluità contra Venècia i conquerí Treviso 1384, Feltre i Belluno 1386, però fou derrotat i morí presoner dels Visconti, aliats amb Venècia El seu fill, Francesco II da Carrara mort el 1406, dit Novello 1388 1390-1405, fou desposseït per Visconti, però recobrà la senyoria de Pàdua el 1390 Conquerí Verona 1404 i…

El membre més cèlebre fou Antonio, fill d’Alessandro Stradivari i Anna Moroni, originaris de Bèrgam i establerts a Cremona Antonio nasqué probablement el 1644, però no és segur que ho fes a Cremona, perquè no consta en els registres de la ciutat Possiblement era d’un poble de la rodalia, ja que en aquella època les tropes espanyoles assetjaven Cremona i els seus ciutadans cercaven refugi lluny del conflicte bèllic Antonio, el famós lutier, es casà dues vegades La primera fou el 1667, amb Francesca Ferraboschi, de la qual tingué sis fills, Giulia Maria, Francesco, Giacomo …

Començà a tenir importància amb Francesco Della Rovere , el qual, esdevingut papa el 1471 Sixt IV , afavorí els seus parents amb substancioses prebendes i avantatjosos matrimonis el seu nebot Leonardo Della Rovere ~1475 —fill del germà Bartolomeo— fou casat amb Joana d’Aragó, filla natural de Ferran I de Nàpols, i creat duc de Sora 1472 i d’Arce Dels altres nebots, Giuliano Della Rovere fill del germà Raffaelle fou creat cardenal i esdevingué papa Juli II , i Giovanni Della Rovere 1457-1501 fou fet senyor de Senigallia, heretà del cosí els ducats de Sora i d’Arce, fou casat amb…

En foren membres destacats Paolo Erizzo mort el 1470, defensor del Negrepont contra els turcs, i Francesco Erizzo 1565-1646, dux de Venècia

En fou el fundador el pintor Giovanni Maria Galli Bibbiena 1625 — 1665, seguidor de Francesco Albani Foren fills seus Ferdinando Galli i Francesco Galli 1659 — 1739, arquitecte dels teatres Filarmonico de Verona i Alibert de Roma i actiu també a Àustria i a Alemanya Fills de Ferdinando foren Giovanni Maria Galli , actiu a Praga 1749-69, i Alessandro Galli Parma 1687 — 1769, que treballà a Barcelona amb el seu pare i projectà el cadafal erigit a Santa Maria del Mar amb motiu dels funerals de l’emperador Josep I d’Àustria a Mannheim emprengué la construcció del palau…