Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Orfeón Donostiarra
Música
Formació coral basca.
Fundada a Sant Sebastià el 21 de gener de 1897 per un grup de vint cantaires de l’antiga Sociedad Coral, liderats per Norberto Luzuriaga Des d’un començament ha tingut caràcter amateur , fet que no ha impedit que es converteixi en una de les formaciones més prestigioses d’Espanya i del món Al llarg de la seva història ha tingut com a directors Secundino Esnaola 1902-29, Juan Gorostidi 1929-68, Antxón Ayestarán 1968-86 i, des del 1987, José Antonio Sainz Alfaro També ha estat dirigit per algunes de les grans batutes internacionals, com Claudio Abbado, Daniel Barenboim o sir Simon…
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1936
Dret
Llei d’autonomia atorgada al País Basc per la República Espanyola per l’octubre del 1936.
El primer projecte d’estatut juny del 1931 i el segon abril del 1932 havien trobat l’oposició del govern Azaña i dels municipis de Navarra, respectivament Així mateix, el projecte definitiu aprovat per Àlaba, Guipúscoa i Biscaia i ratificat per plebiscit novembre del 1933, havia estat impedit per tradicionalistes, monàrquics i cedistes d’ésser aprovat a les corts Això provocà, a l’estiu del 1934, que els diputats bascs se'n retiressin i que l’assemblea de parlamentaris a Zumárraga fos seguida de la dimissió collectiva dels ajuntaments i facilités un apropament a l’Esquerra…
Plácido
Cinematografia
Pel·lícula del 1961; ficció de 85 min., dirigida per Luis G.Berlanga.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Jet Films Alfredo Matas, Barcelona ARGUMENT LGBerlanga, Rafael Azcona GUIÓ LGBerlanga, RAzcona, Josep Luis Colina, Josep Lluís Font FOTOGRAFIA Francisco Sempere blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé, Enric Bronclalo decorats MUNTATGE José Antonio Rojo INTERPRETACIÓ Casto Sendra, Cassen Plácido, José Luis López Vázquez Quintanilla, Elvira Quintillà Elvira, Manuel Alexandre Julián, Mari Carmen Yepes Martita, Roberto Llamas Olmedo, Amelia de la Torre sra Galán, Josep Maria Caffarel Zapater, Xan das Bolas Rivas, Luis Ciges el pobre del dentista…
Biblioteca Pública de Mallorca
Historiografia catalana
Biblioteca pública instal·lada, des del 1955, a la Casa de la Cultura de Palma, i gestionada des del 1983 pel Govern de les Illes Balears, tot i que la titularitat de la institució continua essent de l’Estat.
Desenvolupament enciclopèdic La collecció bibliogràfica fou creada a Palma el 1835 per iniciativa de la Societat Econòmica d’Amics del País S’obrí el 1847 quan s’ajuntà amb els fons de la Biblioteca Pública, creada amb la finalitat de recollir els llibres dels convents tancats després de la desamortització de Mendizábal La seva primera seu fou el convent de Montision L’interès historiogràfic de la Biblioteca Pública de Mallorca rau en el seu fons antic, d’una gran riquesa i un dels més importants de l’Estat espanyol 1312 manuscrits, 724 incunables i 24400 obres impreses entre els s xvi i…
Museu d’Arqueologia de Catalunya

Sala Phónike, dels homes vermells, del Museu d'Arqueologia de Catalunya
© Museu d'Arqueologia de Catalunya
Museu
Historiografia catalana
Arqueologia
Institució creada el 1990, amb la qual hom uneix en una sola entitat el Museu Arqueològic de Barcelona, el Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants, de Girona, els museus d’Empúries, Ullastret i Olèrdola amb els seus corresponents jaciments arqueològics, i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.
De caràcter administratiu i autònom, també articula els equipaments vinculats a la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya Arqueoxarxa , la Ruta dels Ibers i la Ruta de l’Art Rupestre, així com el Centre Iberia Graeca Tutela científicament els jaciments del castell de Palamós, del coll del Moro , del Molí d’Espígol, del Castellet de Banyoles, de Guissona i de la Roca dels Moros Amb la culminació, l’any 1996, del procés de transferència de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya del Museu Arqueològic de Catalunya i dels museus d’Ullastret i Olèrdola, hom feu…
,
Casal de Barcelona
Història
Dinastia dels sobirans de Catalunya, després reis d’Aragó.
Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Belló I de Carcassona , comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I , que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard 844 fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló Casal de Barcelona línia troncal © Fototecacat Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència de les lluites civils de l’imperi…